Les muixerangues van amunt

Els món casteller i el muixeranguer cada cop són més a prop. Els intercanvis i relacions entre colles castelleres i muixerangueres va creixent i és obvi que la influència bilateral també augmenta. Les colles valencianes han anunciat la creació d’una federació i a Barcelona ha sorgit la iniciativa de crear una muixeranga valenciana. En paral·lel, el nombre de colles creix i també el seu nivell: a Algemesí parlen de folrar per primer cop una figura.

El passat 11 de novembre el món muixeranguer és va reunir a Alcúdia per acordar constituir una federació de colles que les agrupi. Dinou formacions participen d’aquesta iniciativa que tant desitjada era al País Valencià: en la darrera Trobada de Muixerangues d’Algemesí es va fer una xerrada sobre el tema amb la participació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per conèixer de primera mà el funcionament de l’associació.

El creixement del món muixeranguer està sent gran i moltes viles estan recuperant les antigues colles o formant-ne de noves. Aquesta expansió ha arribat fins a territori català i un grup d’entusiastes estan creant la Muixeranga de Barcelona. La colla assaja els dimecres de 19 a 21h a la Casa València de Barcelona (carrer Còrsega, 335). Els interessats poden contactar també a través dels perfils de la incipient proposta a Facebook i Twitter. A Catalunya actualment hi ha ball de valencians en algunes poblacions de la zona tradicional, colles de falcons que –algunes– fan figures muixerangueres, o les moixigangues de caràcter religiós que ens recorden l’origen ancestral de les torres humanes: algunes d’aquestes representacions es creu que van donar pas als castells.

Al País Valencià, l’interès per les muixerangues va en augment: el nombre de colles creix i el seu nivell també. Les dues colles d’Algemesí són les més potents, però la Conlloga de Castelló o la Muixeranga de la Safor han fet grans progressos i han alçat figures de gran vàlua en el repertori valencià. El passat mes de setembre, els de la Safor van ser la primera colla de fora d’Algemesí en alçar la Tomasina: una de les figures més tècniques de cinc altures i en la que es requereix més potència física al tronc: es despleguen segons, terços, alçador i xiquet.

A Algemesí, veuen amb bons ulls l’evolució de les altres colles i els motiva a nous reptes, tot i les reticències inicials a l’expansió en alguns sectors tradicionals. La dualitat local i l’expansió a nivell nacional els motiva i les dues colles del bressol muixeranguer ja parlen de folrar algunes de les seves figures. La blava va començar assajar folres i ara tots dues colles estan treballant la Tomasina de 6 amb folre.

Fins ara, el màxim d’alçada són les sis altures de l’Alta de 6 –aconseguida per primer cop l’any 1999 per la blava i posteriorment per la Nova– i la Dolçaina –coronada un cop, el 2004, per la Nova–. La diferència principal en les dues figures està en el nombre de components del pis de terços: a l’Alta de 6 n’hi van quatre mentre que a la Dolçaina n’hi van tres.

Són els reptes al que s’enfronten les muixerangues del segle XXI: coordinar-se, expandir-se i evolucionar. Sempre mantenint l’essència d’una activitat original i que aixeca també molt d’interès a les terres castelleres. El dia 8 de desembre la Muixeranga d’Alacant actuarà a la diada castellera de la Festa Major d’hivern de Castelldefels.

Foto 1: La muixeranga blava i verda d’Algemesí

Foto 2: Assaig de Tomasina de 6 amb folre de la blava

Foto 3: La verda assajant la Tomasina de 6 amb folre

Articles relacionats:

El viatge en el temps de les muixerangues

Les muixerangues miren amunt

El mapa de les muixerangues

Algemesí saluda els castells