Planeta casteller

El 2016 va ser una temporada excel·lent per a les colles del país… però a l’exterior també s’ha escrit una pàgina d’or. L’1 d’octubre del 2016, els Xiquets de Hangzhou es convertien en la primera formació estrangera en arribar a la meta dels 9 pisos. Els xinesos –apadrinats per la Colla Vella dels Xiquets de Valls des que van sortir, el 2010– van descarregar el 3de9 amb folre a la TAP i es van adjudicar la segona posició de la sessió de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. La competició biennal d’enguany va ser la més internacional de tots els temps. La inclusió d’una trobada de colles fronteres enllà, prèvia a la sessió de dissabte, i la presència destacada de mitjans de comunicació d’arreu del món –com el vídeo vural de Red Bull TV, que va tenir 70 milions de visites– han ajudat a què l’exportació dels castells no s’aturi i apareguin o es consolidin diferents projectes, amb més o menys èxit, arreu del món. Ara, els castells es veuen més enllà de Catalunya, però també se’n fan.

L’auge de projectes castellers a l’exterior té els seus pros i contres. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), des del punt de vista estrictament legal, considera que aquestes agrupacions no poden ser-ne membres de ple dret. Jordi Grau, el seu president, creu que “és bo que hi siguin perquè són un element de difusió del fet casteller. Tampoc pretenem comparar-les amb les colles d’aquí, ni que es creï una mena de lliga internacional”. Grau afegeix que “nosaltres donem el ple suport a cada colla que surt arreu, facilitem tot l’assessorament que necessitin i fem un seguiment acurat perquè facin les coses ben fetes”. Però, més enllà dels casos de Xile i la Xina, hi ha altres colles en diferents punts del planeta que fan castells. O, si més no, ho intenten. Es tracta d’una nova pàgina en la més que bicentenària història d’aquesta activitat, que s’encara amb l’interrogant si tindrà continuïtat i quin és el límit que pot tenir. I els perills.

Arran de les iniciatives de colles castelleres a l’estranger, sorgides en ciutats com Montreal, Hamburg o Brussel·les, la passada assemblea de la Coordinadora va decidir elaborar un protocol que determinés les condicions per tal que les colles creades a l’exterior siguin reconegudes. El requisits que es van marcar per acollir-s’hi com a colles –en aquest cas, el requisit és que facin actuacions completes de 6 pisos– o bé com a projectes de colla (equivalent a les colles en formació). La junta de la Coordinadora també va acordar un sistema de vehiculació a través de la signatura de convenis de col·laboració amb l’objectiu de promoure els castells i els seus valors. Per últim, també qualsevol agrupació d’aquestes característiques ha de complir les obligacions en matèria de seguretat i imatge, en referència al casc casteller i la prohibició de portar qualsevol publicitat a la indumentària.

Actualment, hi ha set colles que han fet com a mínim una actuació completa de tres estructures de 6 i els Castellers de Sydney que han fet el 4de6. També n’hi ha cinc més que no han fet castells pròpiament dits (només construccions de 5 i pilars de 4), però es troben amb la voluntat de mantenir els assaigs i fer més gran el seu projecte. Finalment, altres vuit colles s’han dissolt, especialment en zones de l’Amèrica Llatina, per manca de gent per tirar endavant una aventura amb garanties.

I és que existeixen tres dimensions que han portat a crear una agrupació a l’exterior. En primer lloc, hi ha zones que es van nodrir de descendents catalans (Argentina) i van aplicar el seu coneixement sobre la matèria. Després, hi ha els casos autònoms; és a dir, nascuts amb una relació directa amb Catalunya (Xina i Xile), però que han fet el seu camí d’acord amb les seves respectives realitats; són ells mateixos els qui paguen la festa, sigui a través de l’administració o d’una empresa. Per acabar, existeix la dinàmica que prolifera més, que és crear un projecte en països on el nucli inicial de la colla està format únicament per gent que ha fet castells a Catalunya i a la qual després se suma gent de la pròpia ciutat.

Xina i Xile continuen en ascendència. Els Xiquets de Hangzhou s’han emportat el pastís de l’èxit dels castells a l’estranger. La formació xinesa, gràcies a les visites de la Colla Vella a l’empresa Antex, ha pogut complir el somni de l’empresari tèxtil Qian Anhua de participar al Concurs de Castells de Tarragona i fer-ho no amb un castell de 8, com havia previst, sinó de 9. La preparació, tal i com mostra el documental El jardí de les flors del presseguer, és altíssima: els seus components pensen en castells tant com el més malalt dels castellers catalans. Saltar dels castells de 7 als de 9 en una temporada és una dada extraordinària, que posa de manifest la intensitat de la seva preparació i que augura que la colla pot plantejar-se qualsevol repte.

Ningú no dubta de la seva excel·lent potència i preparació, però, en canvi, el seu model ha estat motiu de debat i crítica en alguns sectors castellers. El fet que la colla tingui un patró i els seus castellers formin part d’una empresa ha canalitzat la major part de les veus crítiques, per suposar un model distant al de les colles catalanes.

El 2016 també va ser meritori per als Castellers de lo Prado (Xile). Durant el mes de novembre de l’any passat, la formació apadrinada pels Castellers de Vilafranca va completar la primera clàssica de 7 del seu historial amb l’estrena del 4de7, que no havien aconseguit mai. Aquest castell se suma al 3de7 i el pilar de 5 ja fets amb anterioritat (de fet, en aquesta actuació van fer dos pilars de 5 simultanis). Aquests registres demostren que el fet casteller en terres xilenes està més que viu mai. Durant el 2017, no van poder mantenir les estructures de 7 i es van haver de conformar amb els castells de 6 pisos.

Exposició en grans potències europees. El castells també han arribat a Anglaterra, França i Dinamarca. De fet, les colles de les capitals dels dos primers països ja han fet castells de 6. Totes tres, precisament, es van trobar –junt amb els Castellers d’Andorra– unes hores abans de la primera jornada del Concurs de Castells de Tarragona en una actuació de dues rondes a la plaça de la Font i van demostrar que, tot i ser novelles, tenen un futur assegurat.

El juliol del 2015, van aparèixer els Castellers de Londres en una presentació oficial que es va fer al Youth Fest de Tothenham. La formació capitanejada per Jan Creixell i Marc Pujol, president i cap de colla respectivament, va començar amb diversos tallers adreçats especialment a aficionats londinencs. En l’actualitat, està integrada per una cinquantena de persones i aplega, a més de residents catalans, població britànica, entre d’altres nacionalitats.

El projecte anglès vol ser multicultural amb actuacions i assaigs oberts a tothom. Fins ara, la colla ja ha assolit la gamma bàsica de 6 pisos i el 2017 ha fet créixer la seva massa social i ha explorat altres estructures, com els castells amb l’agulla.

L’estabilitat també és un dels objectius d’aquesta temporada per als Castellers de París. Després d’un primer any de vida, on la colla ha tingut un creixement notable (55 persones), que la va dur a alçar estructures de 6 en tres actuacions diferents, la junta tècnica i administrativa es proposa mantenir el nivell castellístic i social en els propers mesos.

Tot  i això, des de la mateixa colla, asseguren que per poder sobreviure han hagut de treballar conjuntament amb la comunitat catalana parisenca, que els ha ajudat a tirar endavant l’activitat i a fer que el projecte sigui sostenible.

Pel que fa a Copenhagen, el ritme ha estat més a foc lent. Es van constituir durant l’últim trimestre del 2013, però no han passat del 2de5 carregat. La colla, formada per diferents estudiants catalans d’Erasmus, també busca la idea de la multiculturalitat, amb l’objectiu de promocionar la tradició castellera a Dinamarca mitjançant assaigs oberts i actuacions en actes públics. A curt i mitjà termini, esperen poder engrandir una mica més la massa social per arribar als castells de 6.

Alster (Alemanya), Edimburg (Escòcia), Dublín (Irlanda) o Brussel·les (Bèlgica) també disposen de colla, encara amb una progressió estancada. Continuen amb la convocatòria d’assaigs, però  quant a xifres només se les ha vist enlairar algun pilar de 4. Els tres primers casos són modestos i encara amb poca gent, mentre que el de la capital belga, amb intermitència, ha aconseguit fer el pilar de 4.

Una nova colla a Madrid. Madrid s’ha situat aquest 2017 en el mapa casteller. El 2016 es van establir els primers contactes amb la Coordinadora, sobretot en qüestions d’assessorament tècnic. La iniciativa arriba impulsada des del Cercle Català on afirmen que els prop de 80.000 integrants catalans que resideixen a la capital espanyola són un bon estímul per portar a terme aquesta activitat. La Colla Castellera de Madrid ha entrat amb força i ha fet els primers castells de 6: 2de6, 3de6, 4de6 i 3de6a.

Els castells han tornat a la capital espanyola, ho han fet set anys després de la visita de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça d’Oriente on hi van bastir el 4de7 amb el pilar, el 3de8 i el 2de7.

Sydney busca mantenir viu el somni australià. Des de fa un any i mig, Oceania compta amb el segon projecte de colla. Després de l’aparició l’any 2014 dels Koales de Melbourne –que actualment només assagen tot i haver descarregat estructures de 5 i el pilar de 4–, la nova aventura està localitzada a Sydney. L’agrupació arriba a partir de l’impuls del Casal Català de Nova Gal·les del Sud. El seu president, Esteve Mayolas, explica que “tenen l’objectiu de promocionar els castells fora de l’entorn català perquè la comunitat catalana té un límit i convé trobar integrants locals per poder créixer. El 2016, dels 25 membres que té la formació, només cinc són no catalans”.

El procés madura a bon ritme i els assaigs que s’han convocat en parcs cèntrics de la ciutat han despertat força interès. A més, ja han pogut estrenar la camisa de color groc en les primeres diades que s’han organitzat. En la primera temporada han fet construccions com el 3de5, el 4de5 i el pilar de 4.

Aquest 2017, els de Sydney han incorporat entre quinze i vint persones per consolidar els pisos claus de les construccions. Aquest fet i l’ambició dels seus components els ha fet completar el 4de6, aquesta temporada.

La febre per fer castells a l’estranger preveu anar a més aquest. Des de finals del 2016, Gal·les i Holanda serien els pròxims països en fer realitat un projecte de colla pròpia.

A Gal·les, el moviment per crear una formació s’ha fet a Pen Lleyn, una petita població de 4.000 habitants situada a la regió de Gwynedd. L’inici del projecte s’ha fet en forma de tallers i ha tingut l’ajuda en qüestions tècniques d’una altra colla estrangera, els Castellers de Londres. La futura agrupació gal·lesa es pren el projecte amb molt d’optimisme. Fins i tot, els seus integrants es marcarien l’objectiu de ser al Concurs de Castells de Tarragona del 2018.

D’altra banda, Hoorn, una ciutat holandesa que no arriba als 70.000 habitants, també s’ha interessat per la pràctica castellera. Fins al moment, se sap només que s’han reunit cada setmana al centre cívic Grote Beer de la ciutat per conèixer el que són els castells i aprendre les nocions més bàsiques.

Estranger i casa alhora. En aquest panorama per les colles de fora del país hi ha el cas d’Andorra. Efectivament, els Castellers d’Andorra serien políticament una colla de l’estranger, tot i que formen part de la cultura catalana, com el cas de les Illes. A més, la proximitat geogràfica fa que la colla de la camisa bordeus sigui una realitat cada cop més consolidada en el mapa casteller català. Actuen sovint a Catalunya i, al mateix temps, reivindiquen la seva condició de colla pirinenca. Els d’Andorra han carregat aquest 2017 el primer castell de 7 de la seva història: el van fer el passat mes de novembre a Barcelona. Dominen la gamma de castells de 6 i han fet, fins i tot, el pilar de 5.

DAVID PRATS

*Aquest reportatge va sortir publicat a l’Anuari 2017 i s’ha actualitzat per a sortir publicat al web, gairebé un any més tard.

Foto 1: Mapa de colles estrangeres que han fet castells de 6 pisos

Foto 2: 3de9f dels Xiquets de Hangzhou, el passat Concurs

Foto 3: 3de7 carregat dels Castellers d’Andorra

Foto 4: 2de6 de la Colla Castellera de Madrid

Articles relacionats:

L’ABeCeDari actual dels castells

Arrelament, internacionalització i altres paradoxes

Els castells en el seu temps

Madrid, plaça castellera amb colla pròpia

L’any sabàtic dels xinesos