Aletes gairebé arreu del país

La immensa majoria de comarques catalanes han vist castells en les dues darreres temporades, però encara hi ha zones on veure castells no és habitual. Al Principat hi ha set capitals de comarca on no s’hi ha fet una actuació castellera en les darreres dues temporades. Capitals comarcals com Vielha o Gandesa fa més de dues dècades que no han vist castells.

L’àrea d’influència castellera cada cop és mes gran, però els castells no arriben a totes les comarques del Països Catalans. A Catalunya, encara hi ha comarques on els castells no hi arriben de forma regular. Capitals comarcals com Balaguer, Santa Coloma de Farners o Solsona –que va tenir colla castellera fins fa poc– no han acollit cap actuació en els dos darrers anys. Tot i que Bellcaire, a la Noguera, i Blanes, a la Selva, sí que ho van fer l’any passat. Al Solsonès no n’hi hagut cap des del 2015. A Mora d’Ebre i Ripoll, capitals de la Ribera d’Ebre i el Ripollès, no veuen una actuació des del 2013 –encara que a les seves comarques se’n van fer l’any passat–. Municipis com Vielha o Gandesa són les capitals comarcals amb una presència castellera més llunyana en el temps –fa mes de dues dècades–. A la Val d’Aran no hi actua cap colla des del 2002 i la Terra Alta se’n van fer l’any passat a La Fatarella.

Els castells han estat presents en 41 capitals de comarca dels Països Catalans en les darreres temporades:
Amposta (Montsià), els Angles (Capcir), Banyoles (Pla de l’Estany), Barcelona (Barcelonès), Berga (Berguedà), les Borges Blanques (Garrigues), Castelló de la Plana (Plana Alta), Ceret (Vallespir), Cervera (Segarra), Falset (Priorat), Figueres (Alt Empordà), Girona (Gironès), Granollers (Vallès Oriental), Igualada (Anoia), Lleida (Segrià), Manresa (Bages), Mataró (Maresme), Mollerussa (Pla d’Urgell), Montblanc (Conca de Barberà), Olot (Garrotxa), Palma (Mallorca), Perpinyà (Rosselló), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Prada (Conflent), Reus (Baix Camp), Sabadell/Terrassa (Vallès Occidental), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Sort (Pallars Sobirà), Tarragona (Tarragonès), Tàrrega (Urgell), Tortosa (Baix Ebre), Tremp (Pallars Jussà), Valls (Alt Camp), el Vendrell (Baix Penedès), Vic (Osona), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Maó (Menorca) i Puigcerdà (Baixa Cerdanya).

En canvi, la darrera presència castellera en 26 altres comarques és de fa més de dos anys –la majoria del País Valencià–. L’existència de les muixerangues valencianes ha influït en la no expansió del castells cap al sud: no ha estat així cap al nord del Principat i la Catalunya Nord o a les Illes Balears, per on es van expandir els castells.  Ara bé, els llaços de relació entre les noves muixerangues i les colles castelleres pot variar el mapa de places castelleres en un futur breu.

Capitals de comarca i últim any qu es van veure castelles en elles. Poblacions i any on s’han vist castells per últim cop en aquella comarca.

Capital (Comarca) any any població de la comarca
Balaguer (Noguera) 2015 2017 Bellcaire
Santa Coloma de Farners (Selva) 2015 2017 Blanes
Solsona (Solsonès) 2015
València (l’Horta) 2015
Eivissa (Eivissa) 2014
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) 2013 2017 Miravet
Ripoll (Ripollès) 2013 2017 Vallfogona del Ripollès
Morella (Ports) 2012 2014 Herbés
Benavarri (Baixa Ribagorça) 2009
Font-romeu (Alta Cerdanya) 2008 2015 Bolquera
Gandia (Safor) 2008
Alcoi (Alcoià) 2007
Dénia (Marina Alta) 2007
L’Alcora (Alcalatén) 2004
Fraga (Baix Cinca) 2003
Vinaròs (Baix Maestrat) 2000
Alacant (Alacantí) 1998 2013 Mutxamel
Tamarit de Llitera (Llitera) 1997 2000 El Torricà
Vielha (Vall d’Aran) 1995 2002 Naut Aran
Ontinyent (Vall d’Albaida) 1994 2000 Olleria
Gandesa (Terra Alta) 1988 2017 La Fatarella
Xàtiva (Costera) 1979
Borriana (Plana Baixa) 2007 Vila-real
Vall-de-roures (Matarranya) 2005 Codonyera
Albocàsser (Alt Maestrat) 1994 Vilafranca del Maestrat
la Vila Joiosa (Marina Baixa) 1992 Altea

No hi ha constància d’actuacions a les capitals o poblacions de 18 comarques del País Valencià:

Ademús (Racó), Aiora (Vall de Cofrents), Cirat (Alt Millars), Cocentaina (Comtat), Elda (Vinalopó Mitjà), Elx (Baix Vinalopó), Énguera (Canal de Navarrés), Llíria (Camp de Túria), Oriola (Baix Segura), Puçol (Horta Nord), Requena (Plana d’Utiel), Sagunt (Camp de Morvedre), Silla (Horta Sud), Sogorb (Alt Palància), Torrent (Horta Oest), Villena (Alt Vinalopó), Xelva (Serrans) i Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol).

JORDINA ARMILLA

Foto: 2de7 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la Fatarella (Terra Alta)

Articles relacionats:

L’ABeCeDari actual dels castells

Les comarques menys arrelades