IniciPortadaAls 7 pisos també hi ha colles emergents

Als 7 pisos també hi ha colles emergents

-

La temporada passada es va tancar amb 31 colles que van tenir el seu sostre en els castells de 7. D’aquestes, divuit van arribar a la gamma alta i mitjana de 7 i tretze es van quedar amb el 3de7 i el 4de7. La majoria de formacions d’aquesta categoria tenen una tendència a l’alça. I n’hi ha quatre que es caracteritzen, entre d’altres aspectes, per ampliar la seva massa social i la seguretat amb una casella de caigudes pràcticament a zero i en uns entorns on el creixement no resulta fàcil, per ser de pobles petits o amb nul·la tradició castellera. Malgrat les adversitats, els Nois de la Torre, els Brivalls de Cornudella, els Esperxats de l’Estany i els Matossers de Molins de Rei volen mantenir el ritme i somien en quotes superiors. Són colles petites però que volen pensar en gran.

Els Nois de la Torre són una de les colles de 7 pisos més veteranes del país. Al llarg dels més de quaranta anys en actiu, n’han viscut de tots colors (èxits, dificultats per mantenir les estructures de 7, pèrdua d’un casteller, divisions internes…), però sempre s’han vist capacitats per aixecar-se i mantenir una tradició castellera d’una població històrica com Torredembarra. Els de la camisa blau cel van tancar el 2017 amb la gamma mitjana de 7 com a sostre. Van assolir el 3de7 aixecat per sota –que no completaven des del 1982– i el 5de7 –que no feien des del 2013–, com a estructures més importants. La recuperació dels ànims castellers en aquesta vila del Tarragonès es deu a un treball de rebost molt pacient –ben bé tres temporades–, amb l’entrada de gent jove i una tècnica que, tot i algunes discrepàncies, ha sabut mesurar el moment oportú en què s’havia de fer cada pas.

Encara que amb una trajectòria més novella i amb menys maldecaps que els torrencs, els Matossers de Molins de Rei –nascuts l’any 2002– busquen augmentar la projecció en un Baix Llobregat amb més d’una desena de colles. Els de la camisa marró argila van cloure el 2017 descarregant el segon 5de7 de la seva història i recuperant el 3de7 amb l’agulla, construcció que el 2015 els obria la porta dels castells de la gamma mitjana de 7. Al llarg d’aquestes tres temporades, els Matossers han treballat intensament dins de les seves possibilitats i encara tenen la convicció de superar-se si mantenen l’alè guanyador col·lectiu. En aquesta empresa resulta fonamental la seva filosofia de descarregar els castells a les actuacions. Al 2017, només van caure d’un pilar de 4 i d’un intent de 4de7 amb l’agulla. Al llarg de les quinze temporades en actiu, només han comptabilitzat disset castells carregats i 22 els han quedat en intent.

Mentre els Nois i els Matossers ja es troben instal·lats a la gamma alta i mitjana de 7, els Brivalls de Cornudella i els Esperxats de l’Estany tot just comencen a solidificar la gamma bàsica. Es tracta de dues agrupacions que es troben a una distància de 246 quilòmetres i totes dues tenen una manera diferent d’entendre el fet casteller. Quan el 2013 va reprendre el camí, els Brivalls van esdevenir una de les colles de 6 pisos amb més solidesa. Això els va permetre arribar a la gamma bàsica 7 i tancar el 2017 amb el 3de7 (dos descarregats), el 4de7 (un descarregat) i el pilar de 5 (un carregat). Per a un poble d’un miler d’habitants, es tracta d’unes xifres meritòries, que posen de manifest el treball que està realitzant la colla.

Per la seva banda, els Esperxats, sorgits l’any 2012, van aconseguir el salt definitiu als castells de 7 pisos la temporada passada. Els de la camisa blau-verd van tancar la millor temporada de la seva curta història amb el 3de7 (tres descarregats), el 4de7 (tres descarregats i un intent desmuntat), el 2de6 (sis descarregats i un intent desmuntat) i el pilar de 5 (sis descarregats i un carregat). L’entrada a la categoria de 7 ha donat a la formació gironina un fort impuls per encarar reptes superiors en un futur a mitjà termini.

La localització, un element clau. Els quatre casos analitzats tenen la particularitat d’estar repartits geogràficament en diferents zones del país. A més, també són espais on hi ha una interpretació diferent de viure els castells. Tot i això, totes quatre busquen la manera més fàcil que el seu calendari tingui més avantatges que inconvenients en el moment de planificar la temporada.

A Torredembarra, els Nois s’agafen a la mentalitat tradicional i gairebé sempre fan les seves sortides fora de casa a prop del seu contorn. Això comporta que es trobin establerts al rovell de la Zona Tradicional i tinguin l’oportunitat de trobar-se amb colles veïnes amb les quals poden compartir actuació sense fer desplaçaments llargs. Els de la camisa blau cel tenen el punt a favor de realitzar moltes actuacions secundàries a la seva vila o en poblacions limítrofes, mitjançant intercanvis, amb colles de 7 i de 8. A banda, també tenen dues grans actuacions importants, com són el Quadre (el tercer cap de setmana de juliol) i Santa Rosalia (el primer cap de setmana de setembre), on compten amb la presència de colles de primer nivell. Tot i format part d’una de les places històriques de la Zona Tradicional, els torrencs es troben amb gent que els marxa per poder aspirar a fer castells més grans, i cada vegada els resulta més difícil convèncer les colles de 9 gestionar diades d’intercanvi, a causa del seu atapeït calendari i de la competència d’altres municipis que ofereixen unes condicions econòmiques millors.

Tot i estar situats a mitja hora de cotxe de Tarragona, a Cornudella de Montsant no gaudeixen de l’oportunitat que sí tenen a Torredembarra. Els Brivalls estan més allunyats del feu tradicional i això comporta que els sigui més complicat, per exemple, organitzar o prendre part en una diada al costat de dues colles de nivell. Des del 2013, els de la camisa blau marí han aconseguit mantenir la visita a la primavera de la Colla Jove Xiquets de Tarragona –que tenen un idil·li amb Cornudella, ja que va ser el primer poble on van fer castells, el 1979– o configurar un cartell per la Festa Major del quart diumenge d’agost amb la presència de colles com els Xiquets de Reus, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Nens del Vendrell. Aquesta sèrie de contractacions els han anat bé per poder optar a actuar en grans ciutats com Reus, i també poder plantejar-se reptes importants fora de casa.

A Molins de Rei, només s’han vist castells de 9 pisos en una ocasió, de la mà dels Castellers de Vilafranca, que van actuar l’any 2012 en el marc del desè aniversari dels Matossers. El calendari d’aquesta colla del Baix Llobregat es concentra per l’àrea de Barcelona i pràcticament sempre al costat d’agrupacions d’un nivell similar. La Festa Major, que es celebra el darrer cap de setmana de setembre, és una mala data per portar colles grans, però han sabut trobar refugi i expansió em la Trobada de colles del Baix Llobregat, que es celebra cada any en una ciutat diferent de la comarca. Aquesta és la diada per excel·lència del curs pel que fa a reptes i ventall de colles amb les quals tenen l’oportunitat d’actuar. A més, l’any 2017, els de la camisa marró argila van poder actuar a Vilafranca el mes de març, en una cita que els va donar l’oportunitat de poder aixecar castells al local dels Castellers de Vilafranca i que va servir per sumar-hi el primer castell de 7 de l’any, un fet que els va esperonar a poder encarar la gamma mitjana a final de temporada. Els Matossers esperen que tots aquests al·licients no es quedin al tinter. De cara al 2018, haurien de tenir l’oportunitat de tornar a actuar en alguna població de rellevància i poder compartir plaça amb colles d’una categoria superior.

Els Esperxats de l’Estany, naturals de Porqueres, es fan el seu calendari a les comarques de Girona i pràcticament sempre al costat de les colles de la demarcació. L’any 2017, només van coincidir amb els Xiquets de Reus, –que van completar un castell de 8 a la seva localitat–, els Castellers de Castellar i els Castellers de l’Alt Maresme. La llunyania amb els principals focus de l’activitat castellera obliga la formació a conviure –igual que la resta de colles de l’àmbit– amb la solitud, de manera que donar a conèixer els castells a la zona és també una prioritat per a ells. En sis anys de vida, la colla ha viatjat més a poblacions de la Catalunya Nord que no pas a la part nord de les comarques de Barcelona. De fet, les actuacions destacades de la colla són la diada del Bateig a Porqueres (maig) i la Festa Major de Banyoles (octubre), a banda de la Fira de Cornellà de Terri, on la temporada passada van aconseguir els dos castells més importants de la seva història. Els Esperxats confien que l’explosió dels Marrecs a la categoria de 9 pisos donarà més impuls als castells a les comarques gironines i d’això es beneficiaran les set colles de la demarcació.

Com han arribat fins aquí? L’augment d’assaig, l’increment de la massa social, l’adquisició de recursos tècnics i el fet de disposar d’una seu social, encara que sigui de manera compartida, són alguns dels aspectes del creixement d’aquestes quatre colles.

Tot i ser la vuitena colla més antiga del món casteller, els Nois de la Torre asseguren que s’han hagut d’adaptar a la modernitat. Des de l’actual tècnica sostenen que el cap de colla d’una formació de 7 pisos té més feina que una de gamma extra: una colla de 10 pisos disposa d’equips més específics i amb capacitat d’aturar possibles problemàtiques. En canvi, en una més petita, el cap de colla té un suport més limitat. Tot i això, són conscients que el nombre de persones a l’assaig ha crescut i poden fer més proves de rellevància.

Els Esperxats de l’Estany van tancar el 2017 superant el centenar de camises. Van tenir la capacitat d’arrossegar-ne entre 70 i 80 (els membres que tenia el 2013) fora de casa. Aquest augment de gent es deu perquè la comarca del Pla de l’Estany té la curiositat de saber què s’amaga darrere dels castells i també pel cúmul de gent jove, que després d’haver fet castells amb els Xoriguers de la Universitat de Girona, busca ampliar la seva experiència en una colla convencional. A nivell de comoditats, els Esperxats disposen d’un local d’assaig, que comparteixen amb una companyia de teatre, amb una xarxa i un terra atenuant que els ha permès millorar en tècnica.

La metodologia dels Matossers de Molins de Rei es basa en el treball intens als assaigs. Els de la camisa marró argila disposen d’una seu social que han batejat com a Castellòdrom a la Federació Obrera, un centre polivalent que dóna suport a la creació i producció cultural de la ciutat. Des de la Junta Tècnica s’aposta perquè tot el gruix de la colla, tant canalla com adults, es trobi dos dies a la setmana al local. Una de les claus de la millora tècnica als assaigs ha estat disposar d’una xarxa de seguretat, que canvien en funció del tipus de construcció que volen fer. Es tracta d’un mecanisme que els ha servit per anar amb més confiança a les places i que la canalla agafés consciència que qualsevol repte és possible. El 2017, l’any del quinzè aniversari, la formació també va fer un ús important de les xarxes socials per fer una crida a la població a que s’enfaixés de cara a aconseguir el 5de7 i el 3de7 amb l’agulla en la diada de final de temporada. A més de la difusió als mitjans propis, també es van organitzar diverses activitats per obsequiar el compromís dels membres de la colla.

Els Brivalls de Cornudella han hagut de treballar molt la part de comunicació per poder mantenir el projecte. Tornar a tenir colla pròpia en un poble de poc més d’un miler d’habitants no ha estat fàcil. La feina social, és a dir, oferir alguna cosa més enllà dels castells ha estat clau per consolidar la gamma bàsica de set. Els àpats després de les diades, vermuts electrònics, concerts i activitats per la canalla han estat una manera d’atrapar el jovent del poble. Obrir la imaginació també és una manera de fer gran la colla.

DAVID PRATS

Foto 1: Els Nois, eufòrics després de descarregar el 3de7 per sota (F. Àlex Machuca)

Foto 2: Els Matossers de Molins de Rei muntant una pinya (F. Xavier Oller)

Foto 3: Prova de 9de5 net dels Esperxats a l’estany de Banyoles

Foto 4: 3de7 dels Brivalls de Cornudella (F. Jon TC)

Foto 5: 5de7 dels Nois de la Torre (F. Lins Griñó)

Foto 3: Prova de 9de5 net dels Esperxats a l’estany de Banyoles

Articles relacionats:

Resum 2017 VI: les bàsiques de 7

Resum 2017 V: gamma mitjana i alta de 7

Articles relacionats

Més de l'autor