El penúltim cas de sensacionalisme

Una ‘enxaneta’ se salva de milagro tras una caída en Barcelona”. Aquest és el lamentable (i fals) titular que El Periódico de Catalunya va publicar ahir en el seu web per relatar la caiguda de l’enxaneta dels Castellers de Barcelona del pilar de 5 pujat al balcó, quan va relliscar de la faixa a la qual s’agafava, com és habitual en aquest tipus de construccions. La nena va patir un insignificant cop lleu a la mà, que no va requerir atenció mèdica, i poc després estava dinant amb la seva família en un restaurant proper a la plaça Sant Jaume. Per tant, l’únic miracle al qual pot apel·lar El Periódico és que encara no se li hagi posat una denúncia per saltar-se clarament el codi deontològic dels periodistes.

El sensacionalisme que gasten alguns mitjans de comunicació per tractar les caigudes en castells és un tòpic que periòdicament sobrevola el món casteller. La d’ahir no és la primera –ni malauradament serà l’última– vegada que un mitjà aborda una caiguda prescindint del rigor informatiu, exagerant els fets i i obviant clarament la ponderació que obliga qualsevol crònica periodística.

La lamentable crònica d’El Periódico de Catalunya es va elaborar a partir d’un tuit del regidor del PP Alberto Fernández Díaz que, des del balcó de l’Ajuntament, va gravar la caiguda. En el seu tuit, el regidor popular va detallar que “tot ha quedat en un ensurt i que la nena estava bé”, però no es va estalviar posar el vídeo de la caiguda. La pregunta és obligada: hagués fet el mateix si “l’accident” hagués estat en bicicleta o en qualsevol altra activitat?

El tuit de Fernández Díaz va ser l’únic element que va fer servir El Periódico de Catalunya per elaborar la seva notícia de tall sensacionalista. No va ser l’únic mitjà que ho va fer. Altres, com el digital de La Vanguardia, també van titular per l’anecdòtica caiguda de l’enxaneta del pilar al balcó la seva crònica de la diada de Santa Eulàlia enlloc d’altres fets més rellevants, com el primer castell de 8 o, simplement, que les colles de la ciutat celebraven la segona patrona. Amb tot, el diari del Grup Godó va estalviar-se l’alarmisme, a diferència d’El Periódico o altres mitjans que aprofiten qualsevol oportunitat per criticar fets relacionats amb la identitat catalana –com el digital Crónica Global, vinculat a El Español, el digital de Pedro J. Ramírez–, que també van fer referència al “miracle” que va fer salvar l’enxaneta.

Cap d’aquests diaris es va posar en contacte amb els Castellers de Barcelona per contrastar la informació. Van veure un vídeo mal gravat que no permetia fer-se una idea completa del que havia succeït, van llegir un tuit sense la base informativa necessària i amb això ja en van tenir prou per fer una suposada “crònica”, inventar-se un titular i construir un relat fals.

Aquesta lamentable manera de fer periodisme va obligar als Castellers de Barcelona a fer un comunicat ahir al vespre, donant la informació veraç de l’anècdota que alguns mitjans havien convertit en categoria. Els de la camisa vermella van precisar que, cinc minuts després de la caiguda, l’enxaneta ja corria dins de l’Ajuntament amb la resta de la canalla. El comunicat va forçar a El Periódico a matisar el seu sensacionalisme i eliminar del titular la referència “de milagro”, tot i mantenir el titular anterior a Facebook. Amb tot, la peça es continuava caracteritzant per un profund desconeixement dels fets narrats.

No és la primera vegada que aquest mitjà –caracteritzat per la seva línia editorial de marcat perfil unionista, que arran dels atemptats del 17 d’agost va superar els límits de la decència publicant informacions manipulades per atacar els Mossos d’Esquadra– recorre al sensacionalisme més barat per fer les seves cròniques castelleres. En les perles de la història periodisme casteller figura la crònica que va fer de les Santes de Mataró del 2009, titulada “32 heridos en la jornada castellera de Mataró”, com si es tractés d’una batalla campal entre colles o un bombardeig sobre la capital del Maresme. Durant força temps, aquest mitjà havia comptat amb un dels millors cronistes, com era Josep Antoni Falcato, però des que ho va deixar, ja fa més de deu anys, al diari no hi ha cap línia informativa clara en matèria castellera i sovint ensopeguen amb desastres com el d’ahir.

Els casos d’El Periódico no són, ni de bon tros, els únics de post-veritat que afecten a la seguretat en els castells. Fa tres anys, Josep Cuní va obrir una profunda polèmica al programa que aleshores feia a 8TV quan va tractar, sense cap rigor informatiu, el cas d’una lesió d’una nena de la Jove de Vilafranca que la seva mare va escriure en un llibre. La frivolitat i intencionalitat amb què va tractar la informació va donar una imatge sesgada i falsa sobre la perillositat en els castells. El cas d’ahir se suma a la llarga llista d’informacions narrades des del desconeixement profund de la realitat castellera. Com si un periodista hagués de fer una crònica de partit de futbol sense saber què és el fora de joc.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Tuit d’Alberto Fernández Díaz, amb el vídeo de la caiguda del pilar

Foto 2: L’alarmista informació d’El Periódico a Facebook

Foto 3: Crònica sensacionalista del digital Crónica Global

Articles relacionats:

Set de castells a Barcelona amb carro gros vermell

El dilema de com comunicar les lesions

“És el rigor…”

Fortaleses, por i mala consciència

Què podem aprendre del projecte del casc?

Sense casc, no hi ha castells

Més segur del que sembla