Els millors moments de la temporada passada

La temporada 2018 truca a la porta i sent any de Concurs promet molt. Per aquest motiu, reproduïm deu moments màgics que resumeixen la campanya passada, un any difícil per tots els fets de país, però amb moments estelars com aquests:

Colla Joves Xiquets de Valls. Un 2de8sf per guanyar crèdit

La Colla Joves Xiquets de Valls iniciava la temporada amb molts interrogants, fins al punt que per a molts corria el risc de perdre el crèdit de ser considerada una entre les grans. Durant el segon tram de la temporada anterior havia tocat fons, amb actuacions molt allunyades del potencial històric de la colla, que semblava haver perdut aquell esperit que havia fet que fossin coneguts com els diables vermells. El treball intern fet per la colla durant l’hivern havia servit per fer autocrítica i per inocular una forta dosi d’auto convenciment de la situació real: No n’hi ha prou en considerar-se una colla gran, s’ha de demostrar en cada plaça, en cada actuació.  El nou equip directiu de la colla va saber imposar el criteri del “passet a passet”, cosa gens fàcil si es coneix el tarannà de l’entitat, amb uns castellers desmotivats per la gran distància existent entre ells i les altres grans colles. I, malgrat algun dubte en l’inici de la temporada (diada del Pati i Sant Joan especialment), el cert és que a cada assaig s’anava veient més gent a mesura que avançava la temporada. Alguna cosa s’estava coent al carrer d’en Gassó de Valls.

El primer avís seriós va arribar per Sant Fèlix, a Vilafranca. La Joves era conscient que la invitació a participar-hi havia arribat pels pèls, sobre tot per la progressió indiscutible de la Jove de Tarragona. No podien fallar i van portar a plaça el primer intent de 2de8sf de la temporada, després que el vídeo del castell sencer descarregat a l’assaig corrés com pocs per les xarxes socials. Ho van fer a la primera ronda, per marcar territori i per demostrar als qui eren escèptics en relació a la colla que sí, que la Joves es mereixia estar a Sant Fèlix. Però va quedar en carregat. Calia reblar el clau, i va ser per l’actuació de la Diada Nacional, a la Plaça del Blat i al costat de l’altra colla, l’eterna rival. La jugada li va sortir rodona, i la Joves feia esclatar la Plaça del Blat amb un 2de8sf impecable. Un castell, a més, que trencava alguns tòpics: Sempre s’ha dit que la Joves, amb els castells nets, és capaç de fer el que vulgui pels grans castellers de tronc que té. Però al pis de terços hi havia el cap de colla, Francesc Ramon, que com qui diu s’estrenava enguany amb el castell. Un altre senyal del profund canvi intern que s’ha volgut introduir enguany. Un castell, a més, que l’altra colla –la Vella– encara no ha aconseguit descarregar, que aquest és un argument que a Valls té pes. Aquell 2de8sf, i el que van descarregar de manera èpica al Vendrell i el carregat al segon intent per Santa Úrsula, han fet recuperar el crèdit a la Joves que, passet a passet, va fent camí per obtenir els registres que li calen perquè ningú no dubti que és una de les grans. FRANCESC DOMÈNECH

Castellers de Vilafranca. La diada perfecta

En castells, arribar a l’objectiu desitjat pot ser terriblement difícil, però mantenir-lo –de ben segur– que ho és més. En castells, no hi ha cap fita que s’aconsegueixi per causalitat, però conservar el nou estadi assolit va acompanyat d’un salt endavant en la preparació, la dimensió i el treball planificat. Aquest és el principal mèrit que acompanya la trajectòria recent dels Castellers de Vilafranca i que es va evidenciar de manera clara la temporada passada, un any difícil per als verds, ja que els objectius no es van poder complir de ple, però que va permetre mantenir els llorers del tron.

El gran repte dels verds per a la temporada passada era el 4de10 sense manilles, un castell inèdit i somiat, que suposa ajuntar en una mateixa construcció dos mites de la castellística: per una banda, l’alçada dels 10 pisos i, per una altra, la dificultat tècnica d’un tronc de mida superior als estàndards. El 4de10sm havia estat marcat en el calendari per a la diada de Sant Fèlix. I per arribar-hi, abans calia haver plantat –com si no fos res– prop de mitja dotzena de 4de9sf.

Que els vilafranquins encaressin finalment la diada del 30 d’agost sense cap 4 net podia haver-se entès com un trasbals en els seus objectius. Però, competitius i treballadors com són, els verds van saber donar la volta a la situació i perseguir un altre moment per a l’èpica: repetir el que, segons les renovada puntuació del Concurs (només vàlida per a la cita de Tarragona, per cert), està definida com l’actuació més completa: torre de 8 sense folre, 3de10 amb folre i manilles, 3de9 amb folre i l’agulla i pilar de 8 amb folre i manilles.

Aquesta actuació ja havia estat dibuixada pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants del 2015 i la revalidarien de nou al Tots Sants del 2017. La varietat d’estructures de nivell màxim que hi abraça (un castell de 10, un net i un amb agulla, a més del gran pilar) conviden a definir-la com “l’actuació perfecta” més enllà que la suma de punts de la nova taula també la consideri com la millor feta fins ara (i aquí, òbviament, la pluralitat de criteris admetria visions de tota mena).

Els verds haguessin volgut fer un Sant Fèlix (i un Tots Sants) encara superior. Però, potser aquesta ambició és una les claus que explica millor perquè són els qui més sovint construeixen fites grans en castells. No es cansen mai de guanyar. SANTI TERRAZA

Colla Vella dels Xiquets de Valls. Cop d’efecte de la Vella a Reus

El cap de colla de la Colla Vella, Albert Martínez, tenia clar que a Reus havien de provar el castell de 10 que fins aleshores se’ls havia resistit. Però la diada del Mercadal estava programada pel dissabte següent als cops de porra de l’1 d’octubre i de l’aturada general de país del 3 d’octubre. El país estava en estat de xoc i, per tant, els castellers també. A les hores prèvies a l’actuació donava la sensació que no hi havia ganes de castells, que la diada sobrava. Havien passat massa coses. Així i tot, la Colla Vella, que la setmana anterior havia fet el 5de9f a Lleida en plena “desmobilització castellera”, necessitava aquella actuació per arribar a Santa Úrsula amb els deures fets. Expliquen que, un cop a la plaça, Albert Martínez li va preguntar al cap de pinyes, Jordi Mateu, si eren prou gent per tirar el castell. Mateu li va dir que sí, que hi havia la gent necessària per al nucli central de la pinya. A més, els Xiquets de Reus, els amfitrions, havien fet saber a la Vella que si tiraven el castell de 10, podien comptar amb ells per als cordons que havien de completar la base del castell. Albert Martínez va decidir tirar-lo endavant. De fet, expliquen que quan es va anunciar el castell a la mateixa colla, una part de camises van rebre l’anunci amb un cert escepticisme. Martínez ha explicat que en aquest moment, una de les nenes del pom de dalt el va anar a trobar i li va preguntar si ara tocava 4de10. El cap de colla li va dir que sí, i ella va respondre que en volia ser l’enxaneta. Escepticisme d’alguns, però convenciment clar del tronc que el castell el portaven bé.

I quan va ser l’hora, a la segona ronda, una plaça incrèdula va veure com es començava l’obra d’enginyeria que és bastir el peu del castell. Van desmuntar un peu, donant arguments, que després van haver de corregir, als més incrèduls. El castell el van clavar. Va tenir una execució magistral, tant a la carregada com a la descarregada. Tothom esperava que, si hi havia castell de 10, seria el tres, que ja havien intentat sense èxit per Sant Joan i per Sant Fèlix, aquest darrer desmuntat. El 3de10fm el portaven assajant des del març, quan el quatre feia poques setmanes que encaixaven peces als assajos. Potser aquí hi ha la clau: amb el quatre, la Vella no tenia tanta pressió com la que ella mateixa s’havia creat amb el tres. A Reus, la Colla Vella es convertia en l’única en descarregar el 4de10fm, que després tornarien a carregar per Santa Úrsula. I, per postres, es guanyaven l’estima de la ciutat de Reus per haver estat la colla que la convertia en plaça de 10. F.D.

Colla Jove Xiquets de Tarragona. L’espina (menor) desapareix

No va ser, ni de bon tros, el castell més important i de major dificultat bastit per una Jove que en els darrers anys ha trencat registres. Tampoc no va ser la construcció de major complexitat que els hagi requerit més mobilització o preparació tècnica. Al contrari, es tracta del castell que és la porta a la gamma extra per a pràcticament totes les colles que hi arriben, però la Jove es va passar de llarg aquest accés quan va arribar a l’elit castellera, ja fos per necessitats i reptes històrics o per dinàmiques de treball. Per això, el 2de9 amb folre i manilles que els del Cós del Bou van bastir al Catllar, l’agost de l’any passat, va ser un moment especial i màgic per als castellers de la camisa lila.

Quan a la diada de Santa Tecla del 2011, la Jove de Tarragona va carregar el seu primer 5de9 amb folre, els més veterans de la colla es van començar a treure una espina que feia disset anys que duïen clavada i de la qual s’acabarien d’alliberar l’any següent, quan al Vendrell la van completar per primer cop. Per raons històriques –algunes de ben profundes i marcades– el 5 estava destinat a ser el primer gamma extra de la Jove. Els anys següents n’hi van arribar més, com –a banda del el 9de8–, el pilar de 8, el 3de10fm i el 3de9fa, a més del 4de9sf coronat la temporada passada, també al Vendrell. També el 2de9fm va entrar en els registres dels tarragonins, però ho va fer de manera discreta, gairebé per obligació i amb relativa fe, una temporada 2014 de creixement espectacular i després d’arribar abans al carrer Santa Anna que al Cós del Bou. Aquelles manilles liles alçades del 2014 van quedar només carregades i, a continuació, van ser deixades de banda en benefici de reptes superiors.

La Jove ja era una sòlida colla de gamma extra –que creixia cada temporada més en potència, capacitats i confiança–, però exhibia problemes per plantar estructures menors com la de 2. En les quatre tempordes de 2013 a 2016, els de la camisa lila van descarregar només cinc torres de 8 amb folre, un castell del que van caure quatre cops (tres carregats i un intent). I això ho feien mentre passejaven amb suficient comoditat el 5de9f arreu. Òbviament, no es tractava de limitacions tècniques ni de recursos, sinó d’una barreja de priorització d’objectius, afinitats emocionals i dedicació.

Tot això va quedar enrere el passat 2017, quan –al Catllar primer i per Santa Tecla després– el 2de9fm va entrar als dominis de la colla. I la normalització es va començar a fer evident i lògica. S.T.

Capgrossos de Mataró. Havia de ser per les Santes

Feia temps que els Capgrossos de Mataró festejaven amb el 5de9f. Al Concurs del 2016 el van portar per primer cop a la plaça i ja va anar de pocs segons que el carreguessin. Ja aleshores es va dir que tenien el castell molt a prop. Tan a prop que poques setmanes més tard, a la diada dels Minyons, el van carregar. Dels Capgrossos s’acostuma a dir que fan els castells molt ben fets, que s’asseguren molt abans de decidir portar una construcció a la plaça, i no celebren amb efusió un castell quan només el carreguen. I hi ha qui diu que els Capgrossos són la colla de tarannà més tradicional de les colles que no són a la Zona Tradicional. Un argument per defensar aquesta tesi és la importància que dóna la colla a la seva Festa Major, a les Santes, on han aconseguit que els castells hi encaixin bé. Els sabia greu que els grans castells de la colla s’haguessin fet en altres places. Potser per això el cinc descarregat havia de ser a les Santes, a casa, al costat de grans colles i al davant del públic de Mataró, cada cop més cofoi de la seva colla. Van arrencar la diada amb un castell per assegurar, el 3de9f, al qual va seguir una fantàstica torre de 9 emmanillada. Cugat Comas i el seu equip van decidir que el 5de9f, el gran objectiu, arribés a la tercera ronda, com volent procurar que els castells anteriors descarregats donessin un plus de força i de confiança a tot el castell. De fet, per Mataró ja feia dies que es flairava en l’ambient la sensació de l’aquest cop sí que es té quan hi ha confiança. El 5de9f arribava després que en un primer intent es donés l’ordre de desmuntar quan hi havia els sisens al seu lloc. Atacar un 5de9f a la quarta ronda té molt de mèrit, és privilegi de colla gran. Més encara, haver-ho fet a la plaça de Santa Anna, el dia gran de la Festa Major.

Els Capgrossos, a més, demostraven durant la temporada que l’actuació de les Santes no era flor que fa estiu. Repetien la festa al Mercadal de Reus i després a Tots Sants. Han superat en diverses ocasions durant la temporada la millor actuació de la colla de tots els temps. I hi ha marge per créixer. Els Capgrossos han començat a jugar amb el castell de 10. Atenció, doncs, perquè els de Cugat Comas quan s’hi posen, hi arriben, com es va demostrar el mes de juliol a Mataró. F.D.

Marrecs de Salt. Fer bé les coses té premi

Els Marrecs de Salt enamoren, com ho fa Girona, la ciutat de la qual també en formen part i de la que són bona part dels seus membres. Són una colla en constant progressió tècnica i en expansió social continuada. I, a més, els acompanya sempre un somriure a la cara. El 2017 van recollir els fruits de la bona feina realitzada en els darrers anys, que els ha obert les portes als castells de 9 com a merescuda recompensa del treball fet.

Els Marrecs tenen una bona manera per mesurar com es troba el termòmetre social de la colla: comparar la quantitat de camises que hi ha a la fotografia que es fan cada any per Sant Narcís a les escales de la catedral de Girona. En podrien afegir una segona, al mateix lloc i pocs dies després, que és mesurar l’expectació que desperta el seu pilar pujat per les escales. I els resultats de totes dues fórmules és que cada cop es veuen més camises de color blau Ter a la diada gironina i el pilar ha esdevingut un dels actes rellevants de la Festa Major de la ciutat. Són dos bons exemples que posen de manifest que la colla creix i ho fa en complicitat amb el seu entorn.

Aquesta expansió ha estat paral·lela a la progressió tècnica que han aplicat en els darrers dotze anys, des que van recuperar el 4de8. Cada any han fet un pas més i en les darreres temporades han pitjat l’accelerador, sent conscients en tot moment d’on és el pedal del fre: Han implantat els folres i han fet entrar el 7de8 i el 5de8 en els seus registres, amb un elevat percentatge de fiabilitat. El penúltim pas ha estat intensificar la presència de la gamma alta de 8 en les seves actuacions. El 2015 van anotar-se cinc cops (un dels quals carregat) els castells superiors al 3de8; el 2016 en van ser set descarregat i tres coronats; i el 2017 van arribar als divuit, tots descarregats, incloent els dos 3de9f. Un exemple de progressió i unes dades que expliciten la seva (bona) manera de fer les coses.

El camí és llarg, però a Salt estan disposats a seguir-lo. Bona part ja el tenen traçat gràcies a un full de ruta sòlid i perfectament dissenyat. L’objectiu passa per afermar els èxits de l’any passat, i obrir noves portes cap al 4de9 amb folre, que ja van començar a assajar el 2017. I tot plegat, acompanyat per una comunicació fresca, intensa i rigorosa… i un ram de somriures. Dels que enamoren. S.T.

Xicots de Vilafranca. Xicots amb caràcter a fora de casa

Els Xicots de Vilafranca es van fer més grans el 8 de juliol del 2017. La colla vermella va donar un cop d’efecte al portar en una data molt primerenca, el seu primer castell de 9 de l’any. Els vilafranquins van apostar per la recuperada diada de la Festa Major de La Granada del Penedès per reivindicar-se com una colla gran, fora de les dates assenyalades a casa seva. Va ser una aposta forta –la pastanaga que va servir per estirar la colla en l’objectiu de revalidar els castells de 9–. Mai havien provat castells de 9 abans del 29 d’agost i el nou cap de colla, Gabi Molero, va ser valent i va fixar la cita de Sant Cristòfol, de la veïna població granadenca, per donar el cop d’efecte.

Els Xicots van carregar el primer 3de9 amb folre el 29 d’agost del 2015 –l’havien provat prèviament el 2005 i el 2014–.  Pel Roser del 2015, a l’octubre, el van tornar a coronar. Va ser a l’agost del 2016 que van descarregar per primer cop un castell de 9: el 3de9 amb folre de la seva Festa Major. El primer d’octubre el van tornar a coronar al Concurs i van guanyar la sessió del dissabte. Dies més tard, al Roser, a finals de mes, van coronar per primer cop el 4de9 amb folre. Aquests havien estat els antecedents amb els castells de 9: sempre a casa o un cop al Concurs.

L’any passat, els vermells tenien l’objectiu de fer noves passes endavant –afrontant el relleu d’Aina Mallol al capdavant de la colla i al tronc, de baixa per maternitat–. La diada de la Granada va ser assenyalada en vermell i els Xicots van anar a principis de juliol a per totes. La jugada va sortir rodona i van descarregar per primer cop el 4de9 amb folre per a ells i per a la plaça penedesenca. La Granada havia vist el 3de9f verd els anys 2001 i 2002 i aquest cop els Xicots van tenyir de vermell el carrer de l’Estació. L’aposta era arriscada, però aquest cop els va sortir perfecte: el 2016 hi van anar a fer el 5de8 i el van carregar.

L’actuació del 8 de juliol va reforçar la imatge més xicotera: tossuda i atrevida. El 29 d’agost van tornar a descarregar el 4de9 amb folre i pel Roser van fer un intent desmuntat. El 4de9f de la Granada va acabar sent un cop d’efecte i el seu millor trumfo de l’any. Aquella actuació –amb 4de9f, 2de8f i 3de8– figura com la tercera millor dels seu historial: tan sols superada per dues actuacions del 2016 realitzades a casa seva. Els de Cal Noi Noi havien estat una colla capaç de sorprendre a casa i a la Granada van canviar la història. JORDINA ARMILLA

Castellers de Sant Cugat. Els gausacs es fan de 9 en dos actes

Els Castellers de Sant Cugat van coronar el 3de9 amb folre a Tarragona. A la diada de l’Esperidió van provar per primer cop un castell de 9 i el van carregar ben lluny de casa. Va ser fruit de la constància i del convenciment que el van portar a la plaça. La temporada estava sent impecable i van decidir que ja era l’hora de pujar un pis –sense esperar a la seva diada final–. Finalment, el van coronar el 21 d’octubre a Tarragona i el van descarregar una setmana després a Sant Cugat: va ser un èxit completat en dos actes.

Els gausacs són fixes, des de l’any 2011, a la cita del Pla de la Seu que convoca la Jove de Tarragona en el seu final de temporada. A l’Esperidió van fer la clàssica de 8 en les anteriors visites i el 2013 hi van coronar el primer 2de8 amb folre d’aquell any. El primer cop que hi van ser convidats hi van dur el 4de8, el primer que van completar fora de Sant Cugat. Resultats que donen fe de l’entusiasme amb que els gausacs visiten la diada de davant la catedral tarragonina. És en aquest context que s’ha d’interpretar que el 3de9 amb folre vagi arribar lluny de casa i no a Sant Cugat.

Els Castellers de Sant Cugat van signar una gran temporada amb tan sols dues caigudes amb el pilar de 6 carregat a l’estiu. Van consolidar el 5de8 i el 2de8 amb folre i no van patir cap ensurt en aquests castells, ni amb el 3de8: abans de provar el 3de9 amb folre havien descarregat dotze 3de8 –el 2016, per aquelles dates, n’havien completat set i un més de coronat-. Els assaigs havien anat bé i les estadístiques avalaven l’intent.

El dia triat, el 21 d’octubre, va suposar tot un repte pels cugatencs –no tan sols per el castell de 9–. Van poder descarregar per primer cop el 2de8 amb folre en aquell lloc –venien de desmuntar dos intents a Caldes el dia del Pilar– i també van completar per primer cop el 5de8 davant la Catedral. El 3de9 amb folre carregat va ser la gran estrena, però, no els va deixar satisfets del tot: el van coronar amb suficiència però se’ls va fer llarg i els nervis els van afeblir. Tot i això van aconseguir carregar per primer cop un castell de 9 i van assolir la seva millor diada de mai.

La setmana següent, a les Festes de Tardor, van rematar la feina amb el 3de9 amb folre. Amb l’experiència apresa a Tarragona van poder descarregar el castell de 9 i signar les seves tres millors rondes castelleres: 3de9f, 5de8 i 2de8f. Un nou sostre pels gausacs assolit en dos actes i gràcies al convenciment d’haver fet bé la feina. J.A.

Tirallongues de Manresa. Una evolució amb resultats

El salt protagonitzat l’any passat pels Tirallongues de Manresa és dels que posen de manifest un treball ferm per pujar d’estadi i canviar la dinàmica d’una colla. Una bona manera per valorar aquest pas és la freda i distant comparació dels registres d’uns anys enrere, de la seva evolució progressiva i, del salt definitiu realitza l’any passat. Els sis 4de8 –tots descarregats– en una mateixa temporada constitueixen la millor fotografia que explica aquesta aposta per pensar en gran.

Els de Manresa eren una colla que a començament de dècada feien un parell de 5de7 i de 4de7 amb l’agulla per temporada. Les limitacions tècniques, de recursos i de visió no permetien pensar en anar gaire més enllà. El 2013, fins i tot, no van descarregar cap 5de7, però l’any següent –sense fer una temporada especialment rellevant– van recórrer a l’esporàdic 5de7 amb l’agulla per guanyar Concurs de Torredembarra i es van anotar també el 7de7.

Va començar un canvi de mentalitat, que el 2015 els va permetre recuperar la torre de 7–l’havien exhibit amb una certa regularitat, tot i que amb força caigudes, a finals dels anys noranta–. El 2016, l’evolució els va dur al 4de8, que van carregar en dues ocasions i que els va permetre tornar a tastar els 8 pisos, que havien aconseguit una única vegada, amb un carro gros, també carregat, l’any 1998.

El 2017 va ser la culminació de la trajectòria ascendent dels darrers anys. Van descarregar el primer 4de8 de la seva història el 5 d’agost a Millars (Catalunya Nord) i el van executar cinc cops més. Tots descarregats. A més, també van atrevir-se amb el 3de8, que van descarregar a la primera –com també l’any passat van fer els Castellers d’Esplugues–, a més de mantenir la torre de 7 i estrenar un únic 3de7 per sota. És el resultat d’un camí sòlid i ben traçat, on cada pas es fa després d’haver-lo treballar amb tenacitat i que els ha permès obrir la ment i deixar anar l’ambició.

A Manresa, pensen en gran i gaudeixen fent castells. El que van fer l’any passat els Tirallongues n’és una mostra evident. S.T.

Castellers de Castelldefels. Els grocs superen el passat

En el darrer sospir de la temporada els Castellers de Castelldefels van signar la seva millor diada de la història i van confirmar la gran temporada que van realitzar. Els grocs, la colla degana del Baix Llobregat, van protagonitzar durant el 2017 un gir històric i van completar per primer cop el 5de7 i van sorprendre el dia 8 de desembre amb el 7de7.

El dia de la Puríssima, Festa Major d’hivern a Castelldefels, van completar de sortida el quart 5de7 de l’any. Després, va arribar la gran estrena en forma de 7de7 –mai abans se l’havien plantejat–. Un castell a l’abast de poques colles de 7 –durant el 2017 tan sols el van fer cinc de les divuit colles de la gamma alta de 7–. Per cloure, van sumar el quart 4de7 amb l’agulla de l’any i un vano de 5 –flanquejat per quatre pilars de 4–. Tot a la primera, la seva millor diada, en una temporada on només van patir una caiguda en un castell –un 3de7–.

La fita del 7de7 del 8 de desembre escenifica perfectament la definitiva progressió tècnica i social de la colla nascuda el 1982. Els de Castelldefels van viure fa 20 anys un bon moment i van arribar a coronar el 5de7, però, després van estar a punt fins i tot de desaparèixer. L’any passat van recuperar castells i van millorar el seu palmarès històric. El dia de la Puríssima, a la tarda-vespre, amb els llums de la Fira de Nadal de fons, van confirmar que han crescut. A la plaça no hi van estar sols: molt de públic, tot i ser en una tarda freda, i la companyia acolorida de la Muixeranga d’Alacant, que va estrenar vestuari arlequinat. Els grocs van fer els seus millors castells damunt d’una pinya groga àmplia i que va apuntar a que no han tocat sostre. L’any 2016 van provar el 2de7 i aquest podria ser un dels objectius d’aquest 2018 –també va ser l’objectiu dels anys 1995 i 1996, la seva anterior bona etapa–.

Castelldefels compta des de fa 35 anys amb colla castellera i té un patrimoni festiu que empeny els elements de la cultura popular local de forma incondicional. Dues dates marquen el calendari dels grocs i de la ciutat: el 15 d’agost i el 8 de desembre. Festivitats locals que donen ales a la colla tot i escaure en dates gens fàcils: una en plena temporada d’estiu i l’altra ja fora de temporada. La darrera ocasió serà recordada sempre: il·luminada per les llums de Nadal i tenyida pel groc més reivindicatiu. J.A.

Foto 1: 2de8sf de la Colla Joves a la vigília de la Diada Nacional (F. Rosa Giner)

Foto 2: Tdesf dels verds a la diada de Sant Fèlix (F. Fèlix Miró)

Foto 3: 4de10fm de la Vella al Mercadal (F. Fèlix Miró)

Foto 4: 2de9fm de la Jove de Tarragona al Catllar (F. Fèlix Miró)

Foto 5: 5de9f dels Capgrossos a les Santes (F. Fèlix Miró)

Foto 6: 3de9f dels Marrecs a la seva Festa Major (F. Joan Antoni Simon)

Foto 7:  4de9f dels Xicots a la Granada

Foto 8: 3d9f dels gausacs a Sant Cugat

Foto 9: 4de8 dels Tirallongues a Millars

Foto 10: 7de7 dels grocs de Castelldefels per la Puríssima (F. Judith Silches)