Calendaris al límit

Els Castellers de la Sagrada Família van actuar ahir en el seu barri, a la diada anomenada del Safareig. La setmana vinent ho faran de nou, a la fàbrica Damm, també al seu barri, i hi tornaran el 15 d’abril amb motiu de les festes de la Sagrada Família. En un mes hauran executat tres actuacions a casa. També ahir, els Castellers d’Esparreguera van actuar a la seva població, en la Diada de l’Escorxador, un mes després que celebressin les festes de Santa Eulàlia. Els de la camisa bordeus tornaran a alçar castells en la seva població Dilluns de Pasqua amb motiu la diada de l’Aplec del Puig, tot i que aquest cop sense colla convidada. Són dos exemples de la saturació del calendari que la majoria de colles està duent a terme en les seves respectives poblacions, fonamentalment, per exigències tècniques.

L’actual nivell del món casteller –en què la majoria de colles ofereixen millors registres que anys enrere– implica, sobretot, assajar més i millor. Però, com tots els caps de colla saben, no és el mateix fer castells a assaig –sense la tensió de la plaça, les gralles i potser amb el suport de la xarxa– que fer-los en les actuacions. Per aquest motiu, a més d’assajar més, també cal actuar més.

Aquesta dinàmica –que té una lògica castellera absoluta– està suposant la inundació d’actuacions castelleres sense tradició ni emmarcades en cap context festiu. Són actuacions organitzades directament per les colles, que hàbilment troben una excusa en la denominació (Diada de Primavera, Diada del Local, Diada d’Inici de temporada…). La majoria d’aquestes actuacions són a començament de curs; és a dir, entre març i maig. El març de l’any passat es van registrar un total de 48 actuacions, mentre que el mateix mes del 2011 en van ser 31 i el del 2007 (per posar tres exemples en que la Setmana Santa va arribar l’abril), en van ser 25. És a dir, en deu anys s’han doblat el nombre d’actuacions castellers de començament de temporada. També és cert que en aquest període, el nombre de colles ha crescut exponencialment, però en un 40%, no el doble.

L’objectiu principal d’aquestes exhibicions de començament de temporada és rodar estructures, provar castellers i protagonitzar petites passes en la cerca de fites superiors. És a dir, pur (i lògic) relat tècnic. Si cal fer fites més grans o que hi arribin abans. Cal bastir estructures menors prèviament. Però les dinàmiques tècniques i socials no sempre van agafades de la mà. Les juntes directives de les colles s’espavilen en organitzar aquestes diades a través d’intercanvis amb altres colles i, en ocasions, buscant places diferents a les habituals. Però sovint s’obliden del que probablement sigui el més important a l’hora de convocar un exhibició castellera: el públic.

Efectivament, la reiteració d’actuacions castelleres tenen el risc de patir un efecte boomerang per a les colles i que acabin generant cansament per repetició entre el públic, sigui l’habitual o, especialment, l’esporàdic. Quan una activitat esdevé reiterativa pot acabar perdent valor o interès. La majoria d’aquestes actuacions de començament de temporada tenen una resposta escassa per part del públic i el més habitual és que hi hagi més castellers que no pas persones veient l’exhibició. El problema és doble: per una banda, perquè són actuacions amb poc públic, però per l’altra perquè la imatge pobra que ofereix la plaça pot acabar afectant a actuacions posteriors que responguin a dinàmiques i contextos festius o tradicionals més arrelats. El risc no és petit si el que es tracta és de construir una imatge de projecció social dels castells com una activitat que desperta interès més enllà del seu propi àmbit.

Les tres actuacions que realitzaran els Castellers de la Sagrada Família en el seu barri en un mes suposen una oportunitat per fer-se visibles i presents, però al mateix temps un risc de caure en dinàmiques d’ensopiment. Ben és cert que l’exhibició de diumenge vinent a la Damm és excepcional (hi actuen tres colles que aquest 2018 celebren 25 anys: Castellers de Sants, Jove de Sitges i Tirallongues de Manresa, i ells s’hi han afegit com a veïns del barri), però a la pràctica suposa fer tres actuacions en un mateix entorn en un mes. En són masses?

La situació no és exclusiva de les colles de Barcelona ni de la Zona No Tradicional. La mateixa Colla Joves fa quatre anys va afegir una diada d’inici de temporada (el Memorial Ramon Barrufet) i enguany encara n’ha sumat una altra, la Diada dels Grallers, que farà el dia 24 i que comptarà amb els Minyons de Terrassa. També els Castellers de Vilafranca repetiran enguany la diada de principi de temporada al Figarot (tot i que en aquest cas és en un recinte tancat), tres setmanes abans de la del Graller. L’agenda és plena de casos de colles que actuen dos o tres cops al seu municipi o barri en un mes; en alguns casos, en dues setmanes consecutives. Ben és cert, que sovint les places no són les mateixes (fet que permet portar als castells a altres àmbits), però la fotografia acaba sent comuna en tots els casos: més castellers que públic.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Components de les colles de Gràcia, Poble Sec i Sagrada Família, fent un àpat al carrer, ahir, en acabada l’actuació de la Diada del Safareig

Foto 2: Torre de 8 amb folre dels Castellers de Vilafranca, l’any passat a la diada d’inici de temporada al Figarot

Articles relacionats:

Castells sense públic

Castells a l’hora i alhora

Hi ha públic per a tantes actuacions?

Els castells a l’antiga i la durada

El temps sí que importa

Començar més d’hora i acabar aviat

Castells per a les colles o per al públic?

2 comments

  1. Pingback: c3j8vb5w4dxctv36cxct5x4wd

  2. Pingback: cwm85wtc45ntvwc4tw54t