Hem de perdre més el temps a assaig

JAUME ROSSET I LLOBET

La temporada 2017 va ser excepcional. En alguns aspectes fins i tot millor que l’anterior. Per exemple, en el percentatge de caigudes. Vam passar del 4,40% al 3,17% de castells que van fer llenya. Aquestes xifres encara són més reconfortants si tenim en compte que el 1996 el percentatge era del 8,73 i que, als anys setanta, havia estat superior al 16%.

Les dades demostren, entre altres coses, que les colles cada cop som millors tècnicament i això, en gran mesura, és perquè assagem més i millor. Però hi ha altres xifres que, no entenc massa bé perquè, no estan arribant als responsables de les colles o, pitjor encara, estan sent menystingudes. I, si el món casteller no fa un esforç per canviar d’actitud, sota el meu punt de vista, s’aboca a un futur pròxim molt complicat. Potser penseu que sóc un exagerat? Potser penseu que m’he tornat un poruc? Llegiu, si us plau, els meus arguments abans d’emetre el vostre veredicte.

Deixeu-me que, com a punt de partida, utilitzi l’encapçalament d’una de les darreres cròniques de la temporada del 2017 al diari Ara. El titular deia “El món casteller estableix el rècord mínim de caigudes” i el subtítol afegia “Tot i el descens d’aquest índex, les lesions potencialment greus segueixen augmentant”. És un titular ben intencionat. A més, no pretenc criticar al periodista que l’ha escrit atenent que és un dels que més capacitat crítica demostra en les seves cròniques. Però, tot i que no es diu res que no sigui veritat, penso que és una mostra clara d’un comportament força generalitzat al món casteller: posem el focus en el rendiment i deixem en segon pla els aspectes de millora de la seguretat. Això ve afavorit pel fet que hem comprat i ens hem quedat estancats en el discurs, ben intencionat però finalment perjudicial, sobre la poca perillositat de la nostra activitat. Amb la intenció de calmar el neguit de la societat vers el risc de les torres humanes ens hem acabat creant una imatge mental de món casteller idealitzat, complaent i exempt de riscs i això ens ha portat, finalment, a ser poc diligents en aspectes de prevenció activa. I aquesta percepció d’impunitat a les lleis de la gravetat fa que el subtitular de l’article de l’Ara ni ens neguiteja ni provoca cap voluntat de canvi en el lector. Per això, si jo hagués pogut triar, hauria escrit “Les lesions potencialment greus segueixen augmentant al món casteller” i amb un subtítol que diria “Malgrat s’ha establert el rècord mínim de caigudes, les colles estan exposades cada vegada a lesions més greus”.

Cal dir-ho ben clar: les dades són preocupants i ara us en donaré unes quantes. Però el que més em preocupa és la sensació que tinc que hi ha un bon nombre de gent que no està interessada en conèixer-les o entendre’n la seva rellevància. O, pitjor encara, hi ha caps de colla i presidents que en són conscients però estan massa enfeinats en tirar endavant la colla, en créixer, aconseguir recursos i nous castellers, en superar-se, en guanyar… i no els queda temps per a tot. I han hagut de prioritzar. I han prioritzat el rendiment i el creixement donant l’esquena a la formació i la prevenció, tot esperant que la sort els acompanyi durant el seu mandat.

I quines dades tan preocupants tenim? Potser la més important és que les caigudes cada vegada tenen pitjors conseqüències. Ho demostra el fet que el nombre de lesions que es produeixen per cada caiguda ha augmentat progressivament les darreres vuit temporades (era d’1,17 lesions per caiguda el 2010 i en van ser 2,15 el 2017) i que la proporció d’aquestes lesions que són greus també ha anat augmentant des del 2013, passant del 4,91% fins a l’actual 7,03%. I si això no fos poc, les lesions greus que hem tingut aquesta darrera temporada han estat de major gravetat que en anys anteriors. Però, incomprensiblement, hi ha poca gent preocupada. I jo fa dies que crido als quatre vents: Caps de colla, no coneixeu aquestes dades? Potser penseu que les xifres no es refereixen a la vostra colla atenent que no heu patit en primera persona cap lesió important? No veieu que només ha estat un tema de sort o de temps?

És cert que com més alts i més gent participa en els castells més risc de lesió hi ha. Mentre que els de gamma extra representen menys de l’1,5% dels castells realitzats, acaparen més del 19% de les lesions greus i els de 9 provoquen un 15% de lesions greus, tot i no arribar al 3% dels castells. Però, atenció, no ens pensem que els castells de gamma extra són el que més hem de témer i les colles que no en fan ja poden respirar tranquil·les. Colles que feu castells de 9 heu de saber que si analitzem quantes lesions greus es produeixen per cada castell caigut veurem que els que pitjors números s’enduen són els que feu vosaltres, que provoquen 0,46 lesions greus per cada castell caigut mentre que els de gamma extra tenen un índex de 0,26 i els de 8 del 0,21. I, en els darrers anys, els castells de 9 són els que més han empitjorat aquest índex. Però, atenció colles de 6, 7 i 8, no us adormiu; tots els nivells de colles estan exposats a lesions i totes han de tenir cura de la seva seguretat. Tot i que és cert que un 3 o un 4de9 amb folre provoquen lesions més importants que els de 8, les dades ens diuen que es produeixen més lesions en una caiguda d’un castell de 8 que en un de 9 amb folre o que el 2de6 i de 7 provoquen una proporció de lesions greus molt similar al 3de9 amb folre. Per tant, que ningú badi.

Us podria mostrar un munt de dades més per donar suport al meu argument que el nostre principal punt flac és la pèrdua de respecte al risc dels castells. Mentre hi ha colles que han crescut i madurat en aspectes preventius, n’hi ha d’altres que han fet importants passos enrere amb el temps. Però no calen més dades. Si les que us he donat fins ara no us han fet obrir els ulls, no ho aconseguiré per moltes més que n’exposi. De fet, no us n’haurien de fer falta, de dades. Només cal que rumieu un moment quantes vegades en la passada temporada es va parar l’assaig de la vostra colla per explicar com cal posar-se a la pinya i voltar les proves netes o en quants castells heu participat on la base era insuficient, no hi havia un cordó de seguretat ben configurat o hi havia gent mirant a munt o mal col·locada.

Sóc conscient que, llegint aquestes ratlles, algú pot arribar a la conclusió que he agafat por als castells. Que el futur que s’albira, amb cada cop més colles fent castells d’alt risc de lesió o intentant construccions que necessiten més i més gent sobre d’una pinya, em pertorba. No; no és això. És cert que tinc por, però el què m’espanta són els castellers que han perdut el respecte als castells. Temo a aquells que centren els seus esforços en el rendiment i menystenen o no són prou conscients que, tot i que fem les coses molt ben fetes des del punt de vista de l’eficàcia i la tècnica, estem perdent pistonada en aspectes essencials per a la salut del món casteller. Disposem de prou experiència per saber quins són els nostres punts dèbils. Disposem de material i eines per millorar la nostra seguretat activa. La mateixa Coordinadora de Colles Castelleres destina recursos per assessorar a les colles que ho desitgen. Aprofitem-ho. Però, sobretot, castellers, no donem suport a una Tècnica que posi tot els ous a la cistella del rendiment i consideri el temps invertit en millorar la seguretat un temps d’assaig perdut. No permetem que la Coordinadora sigui una mera gestora d’assegurances o que, amb l’excusa d’haver de resoldre temes importants com el dels drets d’imatge, vagin passant les temporades i no s’hagi fet ni un pas endavant en estudis com el del dimensionat i configuració de les pinyes. Siguem també solidaris. No permetem que els nostres dirigents deixin que siguin les altres colles les que “perdin” el temps estudiant millores de seguretat mentre nosaltres “aprofitem” el temps preparant millors castells.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto 1: Assaig de 3de9 amb folre dels Nens del Vendrell, l’any 2016.

Foto 2: Assaig de Tde8f dels Bordegassos de Vilanova, el juliol del 2017

Foto 3: Caiguda del 4de9sf carregat de la Colla Joves, a la Santa Úrsula del 2016 (F. Clàudia Sauret)

Foto 4: La Colla Vella preparant el 4de9sf, a la diada de Sant Fèlix del 2017 (F. Fèlix Miró)

Articles relacionats:

Els enfonsaments, un problema important que necessita solucions

La preparació física s’imposa als locals

Què podem aprendre del projecte del casc?

Fortaleses, por i mala consciència