Les dones han fet els castells més grans

La normalització de la presència de les dones en el món casteller ha estat un dels fenòmens més determinants que han transformat els castells a l’Era moderna. Els Minyons de Terrassa, en el tombant dels setanta i vuitanta, van fer normal el que fins llavors era testimonial: que les dones podien fer castells. Després s’ha convertit en una realitat a tots els nivells i un avenç per al propi món casteller, que ha transformat en resultats aquesta millora tècnica i d’alleugeriment de pes. Els castells en l’època de la gamma extraordinària no serien el que són sense la imprescindible aportació de la dona a nivell tècnic, però també social.

Cada cop és més habitual veure dones en càrrecs de responsabilitat en el món casteller. La Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC), organisme que agrupa les colles castelleres, està novament presidit per una dona: Inès Solé dels Xiquets de Tarragona. Bea Jiménez i Iruna Rigau són caps de colla de dues colles de 9: Castellers de Sabadell i Marrecs de Salt, respectivament. Abans, ho van ser altres dones en colles grans: Aina Mallol als Xicots de Vilafranca; Mery Mañané i Eva Barò als Castellers de Barcelona, Helena Llagostera a la Joves de Valls o la pionera, Montse Albà, als Bordegassos de Vilanova. La presidència de les colles en mans de dones està més normalitzada i generalitzada. Irene Flotats va ser una de les primeres presidentes de colla castellera, als Castellers de Cornellà (1995); després, Alícia Moreno seria la cap de colla (1996).

Hi ha referències històriques d’alguna presència esporàdica de dones ens els castells del segle XIX. També van formar part de castells menors durant bona part del segle XX i no va ser fins el 1979 que hi ha documentada la primera nena aixecadora en un castell de 8: Eulàlia Carnicé, dels Bordegassos de Vilanova. El 1984 va ser el primer cop en que una nena va pujar en un castell de 8 a Valls. L’any 1985 l’ara fotògrafa Mireia Comas va esdevenir la primera enxaneta d’un castell de 8. El 1988, Helena Llagostera (Colla Joves) va convertir-se en la primera dona en pujar en un castell de 9. El 1990, Anna Aguirre, dels Minyons de Terrassa, va ser la primera en parar un 4de8 al terç. El 1998, Amaia Comas, també dels malves, va protagonitzar una nova fita al pujar al quart d’un castell de 9: el 4de9sf dels Minyons a Girona, el primer del segle XX. El 2004 Montse Albà, als Bordegassos, va esdevenir la primera cap d’una colla de 8. La mateixa Albà, el 2002, havia parat a segons una torre de 8 amb folre i un intent de 3de9 amb folre. El 2007 la Marina Homs va coronar un castells de 9 a baixos amb els Castellers de Barcelona –un 4de9f–. L’any 2008, l’Amaia dels Minyons, va coronar el pilar de 6 al terç. El 2013 la Laia Deu va descarregar el 3de9f a baixos amb els Castellers de la Vila de Gràcia.

Més recentment s’han produït altres fites en femení: Luci Gómez va parar el pilar de 6 a baixos amb els Marrecs –l’únic que han descarregat els de Salt–, Aina Mallol dels Xicots va fer el 3de8 al terç i posteriorment el 3de9 amb folre al quart, en tots dos casos a la rengla. I els mateixos Xicots van fer fa dos anys un 4de8 amb quatre dones al terç, mentre que els Castellers de Barcelona van fer la torre de 7, també amb dues dones al terç. Mireia Ferrés va parar a segons el 3de9 amb folre dels Castellers de Sant Cugat l’any passat.

Són noms propis que dóna visibilitat però que són tan sols la punta de l’iceberg de la multitud de dones que fan que els castells siguin més grans en l’actualitat. Els castells de 10 pisos i els castells desfolrats no haguessin arribat sense elles. Avui en dia els pisos de quints de castells de 8 (i bona part dels quarts) estan ocupats gairebé de manera exclusiva per dones. Això, per contra, també ha generat alguns problemes en la fabricació de terços que baixin dels pisos superiors, a diferència de dècades enrere.

Encara, però, queda camp per recórrer. Hi ha iniciatives per fer més visible les dones als castells o activitats en favor de les dones on les colles hi prenen: és el cas de la diada celebrada diumenge passat a Vilafranca o la que es convoca l’octubre a Bellprat (Anoia). Algunes colles també fan castells de dones en determinades diades del curs, com la nombrosa nòmina femenina dels Castellers de Sants durant la vigília del seu aniversari, el mes de maig. Hi ha hagut, fins i tot, una colla que s’ha atrevit a posar el seu nom de forma paritària: els Xiqüel·los i Xiqüel·les del Delta.

Les dones han fet augmentar la massa crítica castellera, han permès un avenç tècnic i han aportat sensibilitat i noves maneres de fer. Les nenes són molt apreciades als poms de dalt –on són majoria– i cada cop són més presents als troncs dels castells. A la base també han estat fonamentals: hi ha una majoria de dones crosses i la pinya cada cop és més paritària. Les juntes socials de les colles també estan nodrides de dones amb grans idees i que han aportat aire fresc a les colles. També han contribuït a que l’activitat sigui més familiar.

Els castells ja fa dies que han deixat de ser només força bruta i testosterona. Les dones hi han dit molt i més que hi diran en un món que les necessita per ser millor. En els castells s’ha demostrat.

JORDINA ARMILLA

Foto 1: Dues noies dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau es besen abans de pujar a un 4de8 el 2016

Foto 2: Inès Solé, presidenta de la CCCC

Foto 3: Auora Batet, considerada la primera castellerea vallenca, al peu d’un castell femení dels Castellers de Sants, el 2015

Foto 4: Torre de 7 dels Castellers de Batcelona el 2016 amb dues dones al terç

Articles relacionats:

L’autosuficiència de les borinotes

Les dones dels Xicots i el 4de8

Dones al terç del 4de8

El tap al quart

Mitja família al pis de sisens