Què es pot fer amb 100 castellers?

Quan el mes de juliol de l’any passat es va anunciar que les dues colles de Xiquets de Valls seran les que representaran el fet casteller al Smithsonian Folklife Festival de Washington ningú no preveia les dificultats que tindria l’organització de l’esdeveniment fins al punt que, a aquestes alçades del mes de març, encara no se saben ni les dates concretes de la presència de les colles ni, el que és pitjor, quants castellers podran anar-hi. El pressupost destinat a la presència catalana a Washington preveia la presència d’uns 200 castellers, però el fet que siguin dues les colles convidades fa que aquesta quantitat s’hagi de dividir. Això fa que, a les colles, plani la pregunta: Què es pot fer amb 100 castellers?

Cal tenir present ­–com sempre que es parla de castells a Valls– que la rivalitat entre les dues colles fa encara més difícil posar-se d’acord. Les ocasions en què una colla ha ajudat l’altra en una plaça es poden comptar amb els dits d’una mà i encara en sobren i, de fet, algunes de les persones que treballen en els preparatius de la presència de la cultura popular i tradicional catalana a la capital federal dels Estats Units expliquen en privat la sorpresa que els ha causat conèixer de primera mà el nivell d’aquesta rivalitat i la desconfiança que regna en la relació entre les dues colles. Una colla amb 200 camises podia garantir un bon paper en el festival. Dues colles que no fossin les de Valls haurien acordat col·laborar al cap de cinc minuts de ser convidades. Ja va passar el 2015 a la ciutat italina de Milà, quan els Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona van fer castells de 9. A Valls, però, les dues colles rivalitzen, fins i tot, en el relat del procés que ha portat a la decisió de convidar les dues agrupacions: els uns diuen que ells eren els triats però que maniobres d’última hora van permetre que l’altra colla també ho fos, i els altres diuen que la cosa va anar al revés.

Si en una cosa estan d’acord les dues colles és que portar a Washington cent castellers, entre els quals cal comptar la canalla i els grallers, no val la pena, perquè just podran bastir castells de 7 bàsics. Per això han intentat obtenir més recursos i, de fet, ja tenen el compromís de l’Ajuntament de Valls de destinar 50.000 euros a cada colla. No cal dir que l’excepcionalitat de la situació política del país i la manca de govern no ajuden a desencallar la situació, i entre els dirigents de les colles ja hi ha una certa angoixa per no tenir resposta davant els continus requeriments que reben dels castellers reclamant informació. Això no treu, però, que les colles no avancin feina en temes com la gestió de visats o demanar als castellers que reservin plaça per tenir feina avançada quan es tingui tota la informació.

El viatge a Washington, doncs, és un obstacle que cal salvar en l’inici d’una temporada en què les dues colles tenen dipositades moltes esperances.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: Diada de Completes del 2010 a Valls, amb les dues colles actuant alhora

Foto 2: El Mall de Washington, escenari del Simithsonian Folklive Festival

Notícies relacionades:

El caramel de Washington

Deures per a l’hivern casteller vallenc

Castells a Washington: “Ara toca a la Joves”

15 viatges intercontintentals en 25 anys

1 comentari

  1. Pingback: c3wm54no7tebcomvvnwecttv54t