L’ambició dels Gatos

– ¡Venga, dosos, p’arriba!

Al poliesportiu Daoíz y Velarde, del districte del Retiro, ben a prop del centre de Madrid, s’escolta aquest crit barreja de castellà i català cada divendres a les 8 del vespre. És un pavelló gran, que permet dividir la pista en espais separats, un dels quals té llogat la Colla Castellera de Madrid. Assagen dos dies a la setmana. Els divendres, al pavelló, i els dimecres en una nau que els cedeix el districte. La colla utilitza el castellà, però el lèxic casteller es manté en català. Van decidir treballar així per evitar que el projecte de colla es limités a catalans residents a Madrid, perquè tenen clar que per créixer els cal que la gent de Madrid s’impliqui el projecte de colla, i cada cop hi va més gent.

A l’assaig s’hi observen camises o samarretes dels Castellers de Vilafranca, dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, dels Marrecs de Salt, dels Castellers del Poble Sec o dels Xics de Granollers. En origen, la colla compta amb molts castellers que, per feina o per altres motius, van haver d’emigrar cap a Madrid i han trobat en la colla impulsada des del Cercle Català de la ciutat, un espai per mantenir la seva afició. En el nucli de fundadors de la colla hi ha molta experiència castellera acumulada. El cap de colla, Ferran de Batlle, havia estat cap de colla dels Marrecs de Salt. I la canalla la porta la Irene Reina, un descobriment dels Castellers de Vilafranca de l’època del Melilla com a cap de colla, que era la setena de la rengla del primer 3de10fm, que ha carregat diversos cops però que no ha aconseguit descarregar, ha carregat el 4de9 desfolrats, ha descarregat diversos gamma extra i tota la gamma de 9 i que, a més de la seva experiència i saber casteller, ha portat a la colla el seu marit, que a Vilafranca no havia volgut anar a la colla i que ara demostra bones maneres al tronc, i les dues filles, peces clau al pom de dalt. També ha aportat la tècnica, perquè els de Madrid, el pom de dalt el treballen com ho fan a Vilafranca. El compromís de la famiília d’Irene Reina és important, fins al punt que ella i la seva parella porten al braç un tatuatge amb el lema “Força, equilibri, valor i seny” i el dibuix d’un gat, símbol de la colla.

La Sonia Galán és una madrilenya de 30 anys, menuda i prima, tant que quan convé puja als dosos en un castell de 6, i va al pis de quarts quan assagen els de 7. En una colla gran seria un luxe tenir algú amb molta experiència acumulada als pisos superiors, amb la canalla, com l’Helena Llagostera de la Joves de Valls. No tenia ni idea de què eren els castells, però una amiga que també és a l’assaig havia estudiat a Barcelona, va conèixer la colla de Cerdanyola, i els castells la van atrapar. Per què? Simplement, “perquè em va agradar”, explica. Va convèncer a la Sonia Galán perquè l’acompanyés a un assaig, i li va passar el mateix: va ser arribar i moldre: el primer dia ja va decidir que allò li agradava i s’hi va quedar.

La colla es nodreix també d’estudiants catalans que són temporalment a Madrid. Alguns arriben a Madrid sense conèixer ningú, i participar en la colla els ha permès iniciar una vida social al marge de la Universitat. És el cas de Martí Benach, del Morell, al Tarragonès, que estudia polítiques a la Complutense gràcies a una beca Sèneca que permet la mobilitat d’estudiants per les universitats espanyoles. Tot i formar part d’una família de castellers, mai havia participat a cap colla, i a Madrid ha trobat una bona manera de conèixer gent. Té clar que quan torni “m’apuntaré a una colla”. Quina? Dependrà si la vida el porta cap al Morell o cap a Barcelona, triarà entre els Xiquets de Reus o els Castellers de Sants.

El dia en què fem aquest reportatge, es presenta a la colla un jove fe 19 anys de Castelló, Manel Cubertorer, també estudiant: “Havia vist els castells en una actuació amb la muixeranga, i en saber que hi havia colla a Madrid, he volgut venir”. I el primer dia ja el veiem posant mans als primers cordons i com li expliquen com ha d’agafar les cames dels segons.

El Cercle Català. La colla és, formalment, una secció del Cercle Català de Madrid. De fet, el president de la colla, Josep Ramon Casas, barceloní de 57 anys que viu a Madrid des de que en tenia 10 (vegeu l’entrevista del Gent de Plaça adjunta), és a la vegada secretari del Cercle. I el president del Cercle, el reusenc Albert Masquef, s’enfaixa en cada assaig i en cada actuació. El Cercle és una entitat amb prestigi a Madrid i participa en moltes activitats culturals de la ciutat. Per la festa de San Isidro, patró de la ciutat, la Plaza Mayor acull cada any una actuació de les diferents cases regionals i l’any passat van portar-hi els castells. D’aquella actuació, de les que fan al districte, i de les visites i tallers que han pogut fer en escoles i instituts, ja han aconseguit reclutar nous castellers. “Fins i tot, el regidor del districte del Retiro, ja ha vingut dos cops a fer pinya”, explica Masquef. Tenen clar que l’objectiu és tenir més gent per poder plantejar castells més ambiciosos. De fet, en arribar aquest periodista a l’assaig, el primer que fa algú és donar-li un paper per inscriure’s a la colla: 10 euros al mes entre setembre i juny, o 12 euros al mes amb deducció fiscal del 75% si et vols fer soci del Cercle Català. No deixen escapar a ningú. El president del Cercle explica que un dels actius de la colla per a l’entitat que presideix és el fet que permet que molta gent jove entri al Cercle. Els castells, doncs, són estratègics per a l’entitat.

Reconeixement. A la colla estan molt satisfets del seu primer any, en què van aconseguir descarregar tres castells de 6 en una única actuació, i pel reconeixement i suport rebut per les colles del món casteller. El premi rebut a la Nit de Castells “pel seu projecte engrescador de difusió dels castells i de la cultura catalana a Madrid” va ser un altre estímul rebut la temporada passada, un element més de motivació, que es nota en l’assaig de la colla.

En el calendari de primavera tenen algunes actuacions importants: la de la Festa Major del Cercle diumenge passat va ser la primera i ja van descarregar-hi el primer 3de6; San Isidro, Marchamalo (Guadalajara) amb els Xiquets del Serrallo i una que els fa una il·lusió especial: Valls, al maig, amb detalls encara per concretar, però que aprofitaran per anar a veure com assaja alguna de les colles del bressol casteller. I una altra que consideren una peça clau de la temporada és el 6 d’octubre a Tarragona, a la trobada de colles internacionals que organitza el Concurs de Castells: “És el lloc ideal per estrenar els castells de 7”, diuen els castellers, que afirmen que “tenim el tronc, tot i que ens falta encara pinya”.

El cap de colla, però, demana calma. Ferran de Batlle està molt satisfet d’haver aconseguit que hi hagi “ambient de colla” als assajos i a les sortides, i sobre el castell de 7 es mostra molt més prudent que alguns dels castellers que ho veuen clar. “Cal picar molta pedra, encara”, assegura. Als assajos es fan moltes proves de castells de 5 nets, inclosos castells amb agulla i la principal novetat, el 5, que tenen pendent d’estrenar. A l’assaig, l’enxaneta fa els passos entre els dos aixecadors amb una tècnica molt depurada. També es veuen proves fins a quarts d’algun castell de 7, que la colla aplaudeix quan tothom torna a tocar de peus a terra.

Mentre pugen, a la vora, una dotzena de criatures juga i alguns li pregunten a la Irene Rubio quan podran pujar. A l’assaig hi ha unes 60 persones, i ens expliquen que aquest divendres “no ha estat dels dies amb més gent assajant”. Si el castell de 7 arribarà o no enguany, ja es veurà, però a l’assaig, àgil i exigent, es treballa per fer-ho possible.

Venga, segons, ahora fuertes que pasa el enxaneta.

De la colla de Madrid, dels Gatos, se’n parlarà cada cop més en el futur, segur.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto portada: Vista general de la part del poliesportiu que la colla utilitza cada divendres per assajar

Foto 1: Pilar de 4 sencer en un assaig de la colla

Foto 2: Assaig de la torre de sis fins a dosos de la Colla Castellera de Madrid

Foto 3: Braços de la Irene Reina i el seu marit. Hi ha el lema casteller i la imatge d’un gat, símbol de la colla

Foto 4: L’escut oficial de la colla combina les quatre barres amb la bandera de la Comunitat de Madrid

Articles relacionats:

Madrid, plaça castellera amb colla pròpia

A Madrid, s’enfilen com a gats

Caterina Liébanas: “Cap activitat t’omple tant com fer castells”

Eduard Paris: “A la diada histórica de la Mercè hi hem de ser”

César Torrijos: “Aquest 2017 ha estat l’últim que he fet el pilar”

Francesc Moreno, Melilla “Els Castellers de Vilafranca hem estat una colla innovadora”

Josep Maria Estil·les: “A la Colla Joves no hi ha ningú imprescindible”

 Juan Romero, Juanacho: “Que li demanessin a un andalús ser cap de colla va ser un gran regal”

Martí Rovira: “Som molt exigents a assaig”

Jose A. Carrasco: “La relació que tens amb la colla és per a tota la vida”

Albert Grau: “La Colla Jove pot ser la colla líder, però altres colles també”

Xevi Castellví: “Cal més distància entre el castell descarregat i el només carregat”

Badó Canyelles: “És més difícil ser cap de colla d’una colla petita que d’una gran”

Pilar Borrero: “Em fa por que la gent es cremi pel compromís que demana la colla”

Fede Gormaz: “Alguns castells inèdits dels que es plantegen em fan por”

Jordi Cirac: “És més difícil mantenir el nivell que no pas arribar-hi”

Jordi Juanico: “No ser de la Zona Tradicional ens ha permès ser molt innovadors”

Teresa Navarro: “Actuar al costat de grans colles és un estímul”

Miquel de Haro: “Hem de fer autocrítica per a que la Joves torni a ser líder”

Carles Bistué: “Cal treballar paral·lelament la part tècnica i la social”

Ferran Ventura: “La Jove ha estat un revulsiu per a altres colles”

Esther Oriol: “Hem sabut construir un calendari molt intel·ligent”

Carles Mata: “Com més rivalitat hi hagi, millors castells veurem”

Josep M. Pasqual, Pasqui: “Descarregar el 2de7 a l’assaig va ser la clau”

Valentí Ferrer: “El canvi generacional explica l’èxit dels Nens”

Pitu Masdevall: “Ara, a la Zona No Tradicional és més fàcil fer castells”

Joan Sala: “Els Xiquets podem fer tot el que ens proposem”

Xavi Pons: “Abans assajàvem, ara entrenem”

Gent de Plaça: tràiler de presentació