L’ascensor casteller

En les darreres deu temporades, els Castellers de Sabadell, els Castellers de Sant Cugat, els Moixiganguers d’Igualada i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i han protagonitzat un salt destacat. Vivien en els castells de 7 i ni es podien imaginar que en poc temps s’instal·larien en els folres. Són quatre colles amb nivells diferents, però que representen el que es coneix com colles emergents. L’ascensor dels castells té el color verd de tres d’elles i el morat de l’altra.

Més enllà de les construccions mastodòntiques i de major dificultat tècnica del grup selecte de gamma extra, la temporada 2017 també va deixar titulars per emmarcar en formacions que costa més que apareguin als mitjans de comunicació. Hi van deixar empremta els Castellers de Sabadell, que van passejar la tripleta màgica en més d’una ocasió; els Castellers de Sant Cugat, que es van convertir –junt als Marrecs de Salt– en colla de 9 pisos; els Moixiganguers d’Igualada, que es van adjudicar el primer 5de8 de la seva història; i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, que van consolidar els castells de 8 i van passejar el pilar de 7 amb folre i es van caracteritzar per ser una de les agrupacions de la gamma bàsica de 8 més segures. Són quatre colles, però, que fa anys que són en creixement i progressió. El seu salt actual no és flor d’estiu, sinó que respon a una dinàmica prèviament planejada i implantada amb èxit.

Per a la foto de la portada l’Anuari 2018, realitzada a Igualada, la Revista Castells ha reunit quatre representants de la tècnica d’aquestes colles que han viscut de primera mà el pas de començar fent castells de 7 a plantejar-se estructures folrades. A banda d’analitzar les xifres i esbrinar la metodologia que han traçat durant tots aquests anys, també ens donen algunes pistes sobre quines cartes jugaran a les places a partir del 2018.

Sabadell es consolida com a colla de 9. La trajectòria dels saballuts es va mantenir el 2017 en els paràmetres previstos per la direcció tècnica. Fins i tot, l’actual cap de colla, Bea Jiménez, creu que s’han superat les expectatives inicials. L’única excepció va ser el 5de8, que no va arribar a temps. Tot i això, van recuperar el 4de9 amb folre, que els va quedar en blanc la temporada anterior, i podeu treure el 3de9 amb folre en un total de cinc diades.

Martí Rovira –un dels castellers veterans de la formació i cap de colla entre el 2010 i el 2014, quan els de la camisa verda fan el gran salt– ha viscut molt de prop el pas dels castells de 7 als de 9. Rovira creu que “aquestes xifres actuals eren inimaginables fa vuit anys, però es demostra el treball intens que s’ha fet i la il·lusió posada per part de tots els integrants”.

El camí gloriós dels Castellers de Sabadell es va començar a traçar l’any 2010, després que la colla es barallés en una mena de travessia pel desert farcida d’alts i baixos, que els havia dut a carregar el 4de8 en la seva tercera temporada, però sense continuïtat més enllà de repetir-lo un sol cop la següent. Finalment, però, el juny del 2010 va portar el primer 4de8 descarregat de la seva història. Aquest carro gros marca un punt d’inflexió en la colla, caracteritzat per un creixement constant en els anys posteriors. Aquell mateix 2018 va arribar també el 3de8.

A partir d’aquest període fins l’actualitat, el fet de disposar d’un local propi i la introducció de noves dinàmiques –com per exemple, una exigència de compromís en els assaigs i les sortides i no aturar els assajos durant el descans hivernal– fa que es pugui assolir també el 3de8, gran part de la gamma alta de 8 (2de8 amb folre, 5de8 i 7de8) i les de gamma bàsica de 9. En l’aspecte dels grans pilars, també van aconseguir fer l’aleta al pilar de 6.

Una de les claus que els saballuts hagin pogut arribar als castells de 9 en tan poc temps ha estat la solvència del tronc del 3de8 i l’aparició de la xarxa a l’assaig. Tot i això, la massa social i els recursos tècnics són més limitats que els que pot tenir una colla més experimentada i la majoria de colles del seu nivell. És a dir, quan una peça d’engranatge del 3de9 amb folre els falla o no funciona, s’han de replantejar l’estructura de dalt a baix. Això els ha passat alguns anys o amb alguns castell, com la torre de 8 amb folre, que va desaparèixer durant prop de dos anys.

En la qüestió més social i de difusió, els Castellers de Sabadell tenen un problema d’encaix amb la seva ciutat. La immersió de la colla en la categoria de 9 pisos està costant d’arribar a la seva població i fa que les gestes que s’aconsegueixen no captin prou l’atenció de la gent, a diferència d’altres colles que han protagonitzat aquest salt. Encara que no siguin la primera opció cultural dels seus habitants, la colla es nega a resignar-se i vol continuar treballant en fórmules que ampliïn la seva massa social. I és que la gamma extra truca a la porta i ho ha de fer en qüestió de dos o tres anys vista.

Sant Cugat ja és de 9. L’any 2017 va somriure als Castellers de Sant Cugat. Els de la camisa verd Collserola van fer un salt endavant en la seva trajectòria amb la consecució del 3de9 amb folre, que van carregar per primera vegada a la història el 21 d’octubre a Tarragona i descarregar la setmana després a casa. El tàndem tècnic format per Àlex Castellarnau i Biel Samsó ha aconseguit arribar a la gesta després de tres temporades on han atorgat el segell de consolidació dels castells de 8 i la porta d’entrada als grans pilars.

A partir d’ara, els gausacs són en un nou cicle. Fa nou temporades, l’Èric Bellmunt, el cap de colla que va donar la benvinguda als castells de 8, poc es podia pensar l’entrada a l’elit de plata. Tot i que el 2007 ja havien carregat un esporàdic 4de8, la temporada 2010 va començar l’enlairament i la següent van arribar els primers fruits. El secret de l’èxit es va iniciar per l’entrada de gent nova i compromesa que va començar a acompanyar a la colla en diferents actuacions de 7 pisos. L’experiment va servir per implantar una dinàmica de creixement constant que es va voler aprofitar per generar una nova crida a la ciutat i atreure gent que havia deixat la colla per descarregar l’anhelat 4de8.

L’any 2011, la bona acollida que van tenir les campanyes de difusió i l’entrada de prop d’un centenar de camises noves, van permetre la colla descarregar el “carro gros” a la Festa Major i repetir-lo en dues ocasions més abans de finalitzar la temporada. Segons Bellmunt, “els bons números de la temporada van venir gràcies a la intensificació dels assaigs i el creixement social fort. No només vam aconseguir consolidar el 4de8, sinó que també vam descarregar setze torres de 7, un fet que ens va obrir de ple al disseny de la torre de 8 amb folre per a la temporada següent”.

Precisament el 2012, va arribar l’any del folre per als gausacs. En l’actuació de Festa Major –sota cobert, a causa de la pluja– i havent fet prèviament una crida a la població, van poder fer l’aleta a la torre de 8 amb folre, de la qual es van despenjar l’enxaneta i l’aixecador. Tot i només completar-la a mitges, les correccions d’encaix de terços-folre i de pom de dalt van permetre que es pogués descarregar tres mesos després a la jornada de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona. A banda de l’èxit de la torre, la mateixa temporada van aconseguir carregar el 3de8, una estructura a la qual els va costar més agafar la mida que no pas a la torre folrada.

El 7de8 i el 5de8 han estat els passos previs dels Castellers de Sant Cugat per poder convertir-se en colla de 7 pisos. Hi van arribar el 2016, després de consolidar els dos bàsics de 8 i posant de manifest la seva capacitat per crear castellers de tronc de dimensions superiors. El 3de9f del 2017 va ser la culminació d’un treball ferm, en què s’han fet tots les passes de manera progressiva i coherent. L’atac de castells com el 7 i, sobretot, el 5 també van ser determinants per assolir un tronc sòlid per fer el salt al 3de9f. Abans d’anar a plaça, la Tècnica va estudiar el castell amb lupa i va haver de fer consultes amb altres colles més rodades. Les dificultats més importants dels gausacs estaven centrades en el nivell del nucli del folre, sobretot, en el moment que es col·loquen les crosses. També van evidenciar dificultats en la mida i quadratura dels segons tapats.

De cara a la temporada entrant, els Sant Cugat viuran un canvi de cromos a la Tècnica amb un nou cap de colla, que tindrà la responsabilitat de consolidar la gamma alta de 8, reeditar la categoria de 9 pisos i dissenyar nous reptes, com per exemple, el 4de9 amb folre o el pilar de 7 amb folre, per mantenir aquest caliu d’il·lusió.

Igualada troba la catedral. Ja fa vuit temporades que els Moixiganguers d’Igualada fan construccions de 8 pisos. Al llarg d’aquests anys, els de la camisa morada han crescut en diversos aspectes. Un d’ells, el tècnic, amb la consolidació de la gamma bàsica de 8 i l’arribada de la torre de 8 amb folre i el 5de8, aquest darrer aconseguit el 2017. Els Moixiganguers eren una colla que en la dècada anterior tenia certes dificultats per sovintejar la gamma mitjana de 7, però que en l’actual han fet més de cent castells de 8.

Un dels artífexs d’aquesta ascensió ha estat Jordi Moreno, el cap de colla més jove de la història dels de l’Anoia i que aquest 2018 complirà la seva sisena temporada en el càrrec. Quan va agafar les regnes de la colla, Moreno es va marcar l’objectiu de consolidar el 4de8 i començar a pensar en el 3de8. Tot i això, els bons resultats amb la torre de 7 van fer que abans busquessin la torre de 8 amb folre que el 3de8. El canvi de mentalitat de la colla igualadina es produeix a la sessió de dissabte del Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2014 quan van aconseguir la millor actuació de la història descarregant el 4de8, la torre de 8 amb folre i el 3de8.

Moreno reconeix que “arran d’aconseguir la primera tripleta de 8 al Concurs del 2014 la colla va patir un estancament: entre el 2015 i el 2017 vam invertir molt de temps en preparació tècnica, alleugeriment de tronc i treball focalitzat amb el 3 per poder aspirar al 5de8 i el 3de9 amb folre”. Els d’Igualada s’han fixat el salt als castells de 9 en aquesta propera temporada.

Una de les línies de treball dels responsables dels Moixiganguers per fer gran la colla ha estat implantar tècniques de motivació. Una d’elles ha estat plantejar-se un castell com la torre de 8 amb folre en una data tan d’hora com la Diada de Sant Jordi. Això ha resultat un al·licient per omplir el local de ben inici i ser en condicions de treballar fites grans, que després han aportat resultats de manera contínua. Per aquest 2018, els morats també s’han proposat una altra fórmula per pensar en gran fer proves de castells límits en els seus registres, com el 4de8 amb l’agulla, el 7de8 i el 3de9 amb folre.

El fet que Igualada hagi pogut fer aquest pas de gegant en la gamma alta de 8 també ha estat per l’augment de la massa social (el 2017 es van lliurar més de 40 camises) i l’estrena d’un nou local, ubicat a les antigues cotxeres d’Hispano Igualadiana. Es tracta d’un edifici modernista construït el 1921 –obra de l’arquitecte Josep Pausas i Coll– declarat Bé Cultural d’Interès Local i que forma part de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Té 650 metres quadrats i ésa disposició de la tota la ciutat, amb una cúpula que permet que s’hi puguin assajar castells alts. A més, entre d’altres d’espais, també compta amb una petita sala reservada exclusivament per treballar amb la canalla i un bar al pis de dalt que permet contemplar un assaig de la colla tot sopant o fent una copa a través d’una vidriera.

Un altre factor que ha ajudat la colla de l’Anoia ha estat el creixement que ha tingut la diada de Festa Major de Sant Bartomeu, el quart diumenge d’agost. Tot i la coincidència de data amb una altra actuació de primer nivell com és la de l’Arboç, l’aposta arriscada de la Colla Joves Xiquets de Valls d’anar fer-hi un gamma extra a pocs dies de Sant Fèlix i l’ambició que hi presten colles com els Xiquets de Reus o els Minyons de Terrassa han tret el qualificatiu de plaça freda, malgrat que costi d’omplir i es vegin massa forats. Tot i tenir la Festa Major, tot just després de vacances, també s’ha plantejat la Festa Major com la jornada més important de l’any i hi acudeix amb la seva màxima ambició.

Sant Pere i Sant Pau sense pressa. Tarragona viu l’alegria de la Jove, els daltabaixos dels Xiquets, la supervivència del Serrallo i el model ascendent de Sant Pere i Sant Pau. Els de la camisa verda s’han tret l’etiqueta de colla petita i han protagonitzat una projecció meteòrica que ningú s’hagués pogut imaginar fa uns anys, quan es plantaven a la diada de Sant Magí amb seriosos problemes per tancar una pinya mínima. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau és una de les sensacions actuals del món casteller: passegen el 2de7 amb facilitat, controlen el 4de8, exhibeixen un 3de8 de bandera i s’han fet amos del pilar.

Tot va començar a encaixar a la diada de Santa Tecla del 2012, quan de la mà de Josep Maria Pasqual Pasqui, la colla es va treure l’espina del 2de7 i el va aconseguir descarregar després de més de vint anys anant-hi al darrere. Va ser un migdia de plors d’emoció i l’inici del pas decidit cap als castells de 8. El camí dels 8 pisos va tenir un pròleg puntual el 1995 –quan van carregar un únic 4de8–, però va ser el 2014, quan la colla va fer-se amb el 3de8. A més, la consecució de la gamma bàsica de vuit es va barrejar amb el domini del pilar de 6 i els bons resultats amb castells de la gamma alta de 7 fora de Tarragona.

Tant el Pasqui, Jordi Gaya i l’actual cap de colla, David Lobo, han estat envoltats al llarg d’aquestes sis temporades d’un equip tècnic que barreja l’experiència i la joventut. Ana Maria Muñoz, que va formar part de l’equip de la canalla l’any 2012, creu que “el 2de7 aconseguit aquella temporada va ser un punt d’inflexió i va suposar canvi de mentalitat a la colla a l’hora d’enfocar els assaigs”.

El cas és que els de la camisa verda han estat pioners d’una metodologia que consisteix en què cada objectiu que es proposen abans de portar a plaça s’ha de descarregar al pati d’assaig. Es tracta d’una mesura que dona seguretat i confiança a la formació. La xarxa els ha permès poder corregir diferents aspectes per poder arribar a la cita del nou castell a plaça amb la certesa màxima que serà una realitat. Aquesta fórmula també ha estat una eina que ha servit perquè la canalla no es faci enrere i assimili les possibilitats reals d’èxit. Malgrat tenir defensors i detractors en del món casteller, les xifres del 2017 dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau van donar motius per creure en aquesta manera de treballar. De fet, la colla va tancar el curs amb uns índexs positius a nivell de castells descarregats, amb l’excepció d’una única caiguda amb el pilar de 7 amb folre.

A nivell social, Sant Pere i Sant Pau s’ha obert més a la massa del seu barri. Encara que podrien ser més gent, s’han nodrit de persones provinents de la formació universitària dels Pataquers de la URV i de la Facultat de Ciències de l’Educació, que es troba ubicada la zona. La junta posa una atenció especial en la gent jove.

Tot i que el pas a les estructures de la gamma alta de 8 s’està fent a foc lent, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau voldrien que aquest 2018 fos l’any del 2de8 amb folre, que ja van carregar a l’assaig la temporada passada. A banda, però, no tanquen cap porta. També han experimentat sensacions amb el 5de8 i els castells amb l’agulla davant del domini aclaparador del pilar. I en un horitzó més llunyà, la colla somia fer el pas als castells de 9. A hores d’ara, plantejar-se un 3de9 amb folre a Sant Pere i Sant Pau és opinar en veu baixa, però si la progressió es manté i entren més camises, la colla segur que buscarà la manera per fer possible un repte inimaginable fa deu anys. Ells van ser els primers a visualitzar el creixement com si fos un ascensor. Ho van fer en l’espot per promocionar el pilar de 7 amb folre, que va ser mereixedor del premi de la millor campanya de comunicació castellera a la Nit de Castells 2017.

DAVID PRATS

Foto 1: Èric Bellmunt (Castellers de Sant Cugat), Jordi Moreno (Moixiganguers d’Igualada), Martí Rovira (Castellers de Sabadell) i Ana María Muñoz (Castellers de Sant Pere i Sant Pau), davant l’antiga locomotora de l’Estació Vella d’Igualada. (F. Fèlix Miró)

Foto 2: 4de9 amb folre dels Castellers de Sabadell a la diada dels saballuts.

Foto 3: Primer 3de9 amb folre descarregat pels Castellers de Sant Cugat, a la Diada de tardor del 2017 a la seva ciutat. (F. Fèlix Miró)

Foto 4: Primer 5de8 dels Moixiganguers d’Igualada, el passat 29 d’octubre. (F. Pau Corcelles)

Foto 5: Pilar de 7 amb folre dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Vilafranca el setembre passat.

Articles relacionats:

Els saballuts reescriuen la seva història

El dolç moment que els Gausacs volen ampliar

Marrecs i gausacs: vides en paral·lel

Dos casos d’èxit: Moixiganguers i Gausacs

A Igualada avancen de tres en tres

El somni folrat de Sant Pere i Sant Pau