Quant li costa al casteller viatjar a l’estranger?

La internacionalització del fenomen casteller viu el màxim esplendor. Cada vegada més, les colles, especialment les més grans, han tingut l’oportunitat de mostrar les seves aletes a l’exterior. Les grans capitals europees, la Xina, l’Índia, els Estats Units i el Canadà han estat les localitzacions escollides. Fins i tot, en algun d’aquests punts s’han creat projectes de colla pròpia.

El gran handicap de qualsevol colla que vulgui actuar a l’estranger és disposar dels recursos econòmics suficients perquè hi puguin anar el nombre màxim de castellers. En una època de vaques grasses i d’asfíxia a la cultura catalana per part del govern espanyol, moltes agrupacions han de fer malabarismes, sigui a través de buscar subvencions a les arques públiques ben disposades (n’existeixen poques) o la cerca de patrocinadors privats determinats a assumir la major part de les despeses. L’objectiu final és que desplaçar-se a l’estranger tingui el nombre més alt possible de places. A banda, també es busca que el cost dels integrants que hi participen sigui el menor possible.

L’exemple casteller més sonat i de més sostenibilitat a l’exterior va ser la campanya Catalans want to vote que es va viure el juny del 2014. Aquell 8 de juny, els castells van dir a Europa i al món que els catalans volien votar el 9 de novembre la manera amb què es volien relacionar amb Espanya i la comunitat internacional. Òmnium Cultural, organitzadora de l’engranatge, va mobilitzar 5.000 castellers de 71 colles per enlairar estructures a set capitals europees i a 48 ciutats a favor del dret a decidir i reivindicar la consulta del 9-N. La Colla Vella dels Xiquets de Valls (París), els Xics de Granollers (Berlín), els Castellers de Vilafranca (Brussel·les), la Colla Joves Xiquets de Valls (Londres), els Xiquets de Reus (Ginebra), els Castellers de Sants (Lisboa) i els Bordegassos de Vilanova (Roma) van ser les formacions que van enlairar castells simultanis en set capitals diferents i van mostrar al món la pancarta amb la frase Catalans want to vote en les llengües oficials de cada ciutat.

El cost d’aquests viatges van ser finançats per Òmnium, les mateixes colles participants i també diversos particulars, que van aportar fons a través d’una campanya de micromecenatge. La iniciativa va ser un èxit, amb un Verkhami que va superar els 130.000 euros. Aquestes aportacions van permetre que el viatge de cadascun dels castellers sortís a un preu més que assequible.

La Vella pionera en fer viatges a l’exterior. Durant els segles XIX i XX, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja ha tingut l’oportunitat de fer aletes arreu del món. Segons els historiadors, va ser la primera a actuar fora de Catalunya, concretament a Saragossa, l’any 1874. També va ser la primera a fer-ho fora de l’Estat espanyol, a l’Expo de Brussel·les de l’any 1958, i fora d’Europa, amb dos viatges als Estats Units els anys 1992 i 1994. Tot i els antecedents, l’explosió arriba el 2010 i el 2015, quan la formació rosada aterra a la Xina i l’obsequia amb dos 3de9 amb folre.

La preparació de les dues estades en terres xineses (una per l’Expo Universal de Xangai i l’altre per participar en la gravació d’un programa de la cadena CCTV) es va dissenyar de manera molt curosa amb l’objectiu que hi poguessin anar el màxim nombre de castellers. Al viatge del 2015, l’empresa Antex Fashion, dirigida per Qian Anhua, es va fer càrrec de la major part de les despeses del desplaçament dels gairebé 200 castellers que hi van acudir. La resta del cost del viatge la van abonar els castellers de l’entitat a raó de 150 euros per persona. Des de la colla asseguren que el fet de trobar patrocinadors que sufraguin gran part del pastís del desplaçament fa que la demanda de castellers que volen prendre-hi part sigui més alta. No obstant, els del Portal Nou premien a la gent que va amb més freqüència als assaigs i les sortides.

La Colla Vella ha arrencat la temporada 2018 a l’estranger. Els de la camisa rosada van mobilitzar el passat mes de març un total de 240 castellers a Agrigent, Sícilia, on van prendre part a la 73a edició del festival Manorlo in Fior. La formació vallenca va ser convidada pel Departament de Béns Culturals i Identitat de la regió per representar el món casteller com a patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO, i la cultura catalana al festival per actuar al mig del monumental conjunt de temples grecs d’Agrigent, declarats també patrimoni de la humanitat l’any 1997. El cost del viatge per cadascun dels 240 membres que hi van participar va ser de 120 euros. A diferència de la Xina, l’estada a Sicília es va veure rebaixada.

Els verds recorren món. En els últims deu anys, els Castellers de Vilafranca han portat la seva marca arreu del món. El fet de ser la colla líder del món casteller els ha dut a Xile, l’Índia, Estats Units o la Xina. També han pogut actuar en grans ciutats europees com Brussel·les, Londres i Milà.

Els verds van començar a emprendre relacions internacionals a l’estranger a partir del gener del 2008. Una delegació de 150 castellers es van desplaçar fins a Santiago de Xile amb l’objectiu d’impulsar la integració social, potenciar el treball en equip i donar a conèixer els castells a la zona. Durant nou dies, l’expedició verda, a banda de descarregar la torre de 8 amb folre més matinera de la història, va aprofitar per assessorar els Castellers de lo Prado i els Castellers de Cerro Navia, dues de les formacions existents al país.

Tres anys més tard, els vilafranquins van desplaçar 200 membres a l’Índia per prendre part al Dahi Handi. Els de la camisa verda van competir per la Copa Bombai davant les colles locals i van aconseguir descarregar el 3de9 amb folre. El desplaçament es va fer com a retorn de la visita dels govindes que van fer a la capital de l’Alt Penedès, l’any 2006.

El juny del 2012, 150 camises repartides en tres expedicions van viatjar fins a Nova York. El tret més distintiu d’aquest viatge va ser l’enlairament de diversos castells en escenaris emblemàtics de la ciutat nord-americana com Times Square, Central Park o el pont de Brooklin. La presència dels penedesencs va aixecar molta expectació a la zona. Alguns mitjans de referència com la cadena ABC i el rotatiu New York Times van dedicar espais a les actuacions de la colla.

L’última sortida fora d’Europa dels Castellers de Vilafranca va ser el novembre del 2015 a la Xina. Un total de 200 camises van estar durant set dies a Xangai i Hangzhou amb motiu de la Barcelona Catalonia Culture. El moment de més impacte dels verds en l’estada en terres asiàtiques va ser el 3de9 amb folre que van descarregar al hall de l’entrada principal del Yueda 889 Plaza, un dels centres comercials més importants de Xangai. També van compartir una actuació amb els Xiquets de Hangzhou, la colla apadrinada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El preu que va haver de fer front el casteller per anar en aquests viatges ha variat en funció del nombre de patrocinadors que es troben. Normalment, els Castellers de Vilafranca fan pagar entre 300 i 450 euros a cada casteller. La resta de la quantitat de l’import es sufraga mitjançant les aportacions d’institucions públiques i privades. Per exemple, el viatge a la Xina va tenir el suport de Bodegues Torres, la Xarxa, Banc Sabadell, Caves Mas Tinell, Sia Biosca, Autocars Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca i la Diputació de Barcelona. La directiva de la colla del moment assegura que sense el suport d’aquestes empreses seria molt difícil garantir la viabilitat d’un desplaçament d’aquestes dimensions.

Sants i Mataró també han visitat l’Índia. Els anys 2013 i 2014, els Castellers de Sants i els Capgrossos de Mataró van recollir el testimoni dels Castellers de Vilafranca al festival Dahi Handi de torres humanes de Thane. Ambdues formacions hi van desplaçar 150 castellers, però la metodologia d’organització del viatge va ser diferent.

Els Castellers de Sants van fixar un cost de 600 euros per cada membre (la canalla tenia un preu reduït). Per abaratir la quantitat fixada, la colla va organitzar un sorteig d’una panera per Sant Jordi amb la col·laboració de diversos establiments del barri. Van subministrar talonaris del sorteig a disposició dels castellers, aquests els venien i la quantitat que rebien era per fer front a la despesa del viatge. La rifa, que es va fer coincidir amb un número de l’ONCE, va tenir molt bona acceptació i va servir per donar a conèixer l’activitat de la colla als veïns. Les altres fonts de finançament perquè els borinots poguessin viatjar a l’Índia van ser a través del Departament de Cultura Popular de la Generalitat i una aportació petita del pressupost anual de la colla. L’allotjament va ser assumit per l’organització del Festival.

Uns mes després de tornar de l’Índia, els de Sants van recollir fruits de l’experiència internacional amb el disseny del documental Melting Point que va explicar la relació entre la tradició castellera catalana i els govindes. Gràcies a una campanya de micromecenatge amb 5000 euros recaptats, la colla del barri barceloní va aconseguir fer realitat el projecte i encara actualment Melting Point continua essent una de les històries audiovisuals castelleres més importants que s’han fet mai.

Per la seva banda, els Capgrossos van anunciar a l’assemblea anual que hi havia la possibilitat d’anar a l’Índia i que el cost del viatge per a cadascun dels integrants seria de menys de 600 euros. Un dels punts que es va marcar la junta directiva del moment va ser premiar als castellers amb més fidelitat durant la temporada als assaigs i sortides. També hi va haver la voluntat d’ajudar a qui no arribava a la quantitat assignada. L’altra part del pressupost va ser assumida per les arques de la colla, mitjançant una campanya de micromecenatge que va rondar els 7.000 euros i per una subvenció que es va rebre per part de la Generalitat. Per últim, l’organització del Dahi Handi va assumir les despeses d’allotjament i dietes.

Els mataronins van viure una experiència inoblidable en terres índies. L’expedició va quedar sorpresa en veure com el país vibrava amb les seves aletes i asseguren que la despesa invertida no els va pesar gens.

Gràcia va aterrar al Quebec. Els Castellers de la Vila de Gràcia van desplaçar un total de 150 camises per fer una estada al Quebec durant nou dies. El juliol del 2015, els de la camisa blava es van convertir en la primera colla en alçar construccions en aquesta zona. Van aprofitar l’ocasió per visitar els Castellers de Montreal, de la que en són padrins, i van prendre part al Festival Completemente Cirque i del Mondial de Cultures que es va celebrar a Drummondville. A més, la colla gracienca també va realitzar una sèrie de tallers de formació per transmetre els valors del fet casteller.

El procés per fer possible el viatge va necessitar més d’un any de converses. El cost que va haver d’assumir cada casteller va ser entre els 500 i els 600 euros en funció de si es pagava la quota de la colla. Els graciencs van aconseguir rebre una subvenció de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, el gran gruix de la despesa es va sufragar a través d’una partida estalviada durant anys.

L’agrupació gracienca també va treure una part de retorn a la despesa del viatge ja que va cobrar per les actuacions realitzades al Festival Complement Cirque de Montreal i al Festival de Drumonville.

DAVID PRATS

Foto 1: 3de8 dels Castellers de Sants a l’Índia, al festival Dahi Handi de torres humanes de Thane de l’any 2013.

Foto 2: 3de9f de la Colla Vella a Xangai, l’any 2015

Foto 3: Els verds descarregant la tde8f a Santiago de Xile, l’any 2008

Foto 4: Els Caprgrossos alçant el 4de7a al festival Dahi Handi de torres humanes de Thane de l’any 2014

Foto 5: 4de8 dels Castellers de la Vila de Gràcia a Montreal, l’any 2015

Articles relacionats:

L’ABeCeDari actual dels castells

15 viatges intercontinentals en 25 anys

La Xina es torna a vestir de 9

Grans diades que traspassen fronteres

Objectiu: la Xina

Les colles preparen el viatge del 8 de juny

2 comments

  1. Pingback: cwnt54mxwct7nvencwv4ebycf

  2. Pingback: 54wctcvyvcrxcdrw45tcwxtwrt