Solucions sota cobert i tocs inacabats

CARLES ESTEVE

La pluja de diumenge va obligar, com és habitual, a modificar la celebració d’algunes de les diades programades i traslladar-les a espais amb tan poca mística castellera com és un pavelló esportiu. És el cas, per exemple, de Sitges, on la colla local va canviar l’habitual emplaçament de la Diada de Primavera –a la platja Sant Sebastià– pel pavelló de Pins Vens, per tal de poder-hi celebrar la diada. El vist i escoltat a la cita permet reflexionar sobre alguns aspectes no gaire recurrents: com condiciona el recite d’un pavelló en l’execució d’un castell i com resoldre musicalment els imprevistos.

És evident que la diada va quedar deslluïda pel mal temps i el convenient trasllat tot i això van assistir unes desenes d’espectadors per presenciar l’exhibició des de les grades. Aquest canvi a lloc cobert va permetre celebrar la diada i que les colles no perdessin l’oportunitat de rodar castellers, que en principi és del que es tractava en actuacions d’aquesta mena. Actuar sota cobert té notables inconvenients: el més evident és el límit d’alçada de l’edifici que aixopluga l’actuació. La proximitat del sostre altera la percepció de risc i la sensació d’alçada és major. En actuacions així on no hi ha públic que ompli el voltant de la pinya també es genera una sensació de major alçada al quedar el terra a la vista. Aquests dos factors no ajuden gens la canalla. Moltes colles assagen sota cobert, però, els sostres solen ser més alts i queden més ben envoltats.

Actuar en un pavelló és l’última alternativa quan plou, i les colles són conscients de les limitacions i condicionants que hi comporta. La Jove de Sitges va patir d’aquest mal i va deixar en intent el 4de7, que va caure perquè es van obrir els dosos, que eren a molt poca distància del sostre: Causa o efecte? La colla va buscar un lateral del pavelló on l’alçada era més alta, però l’enxaneta en un castell de 7 resultava ser ben a prop de la coberta. No és el primer cas que el sostre condiciona l’execució d’un castell dominat per una colla. L’any 2012, els Xicots van deixar en intent una torre de 7 en un pavelló de Vilanova, a vigílies del Concurs i que va deixar tocat el tronc dels vermells. Aquests dos exemples posen de manifest que, quan el sostre és relativament baix pot alterar la confiança dels qui pugen més amunt.

En l’aspecte musical la reflexió no té res a veure amb la ubicació indoor que sigui dit, desllueix la sonoritat–, sinó en la finalització del Toc de castells quan quelcom no ha anat bé. Els grallers que acompanyaven els Castellers de Gavà van resoldre el toc de castells “a l’antiga usança”: com que van ser desmuntats no van interpretar la sortida final del Toc, llevat del darrer castell que mereix una reflexió a part*.

Anys enrere i per norma no escrita–, els grallers no tocaven la sortida del Toc de castells si la construcció no s’havia coronat: finalitzaven amb una de les estrofes centrals del toc. Des de fa uns anys s’ha generalitzat no variar el final segons el resultat i es sol acabar amb el final curt o llarg segons toqui. La interpretació dels grallers de la colla de Gavà va fer recordar aquest recurs de final i del valor informatiu que hi tenia.

També van fer venir al cap els dubtes sobre què cal fer quan hi ha un despenjament en un castell: Abans, les gralles seguien sonant perquè el resultat del castell no variava. El més convenient seria continuar tocant si gairebé tot el castell segueix dempeus: cal recordar que la música serveix d’orientació i aturar la interpretació podria semblar un avís d’una caiguda total del castell. Aquesta opció ara genera dubtes, més tenint en compte l’escàs temps amb el que s’ha de prendre la decisió.  Sobre les gralles i l’actuació de diumenge a Sitges va ser un goig poder escoltar diferents versions de la partitura del toc de castells i amb diferents combinacions de gralles (seca, dolça, baixa) i tabal (de fusta o llautó).

* Els grallers dels Castellers de Gavà sí que van interpretar la sortida del Toc de castells en el darrer intent desmuntat de 3de6 amb l’agulla. En aquest cas el castell extern es va coronar i baixar sense problemes, tot i que va acabar sent un  intent desmuntat de 3de6a al no culminar-se el pilar central. No deixa de ser curiós que una colla que fa dos inents desmuntats de 3de6 acabi fent en la mateixa actuació el 3de6 extern del 3de6 amb l’agulla. Coses que passen en un dia gris com el de diumenge.

Foto: El 4de7 de la Jove de Sitges, quan entrava l’aixecador i segons abans que cedís, quan l’enxaneta arribava dalt

Articles relacionats:

Calendaris al límit

Castells sense públic

Hi ha públic per a tantes actuacions?

Un lloc per als grallers i tabalers