La força de les castelleres de Sants

Ha esdevingut una fita fixa en el calendari de la colla, tant com ho són algunes de les diades més significatives o actes socials i festius més rellevants. El castell de dones que fan les components dels Castellers de Sants en acabada la diada de vigília del seu aniversari representa un moment esperat per a elles, però també per a ells. És una reivindicació de gènere, però, sobretot, és una reafirmació dels valors que distingeixen una de les colles millor organitzades i amb un model de creixement tècnic i social més sòlid.

Dissabte passat, les dones dels Castellers de Sants van tenir el seu moment. Seu en el sentit de només amb elles com a protagonistes, acompanyades a la pinya per les castelleres de les altres colles que eren a plaça (Jove de Sitges i Castellers de Gavà) i sense cap suport masculí, ni al tronc ni al pom, però tampoc a la pinya. Castell de dones genuí, 100%.

La fita de dissabte va ser per partida doble, ja que van plantar la torre de 6 i el 5de6 de manera simultània. Aquest cop, però, el van fer al local, on es va fer l’actuació a causa de la pluja i, com és habitual, després dels pilars de comiat. Que una colla faci dos castells alhora –ni que siguin de 6– executats únicament per dones posa de manifest l’enorme potencial femení que hi acumula. En el cas dels del barri barceloní resulta una fotografia de la realitat de la colla, ja que tenen gairebé tantes dones com homes. Probablement, en cap colla –si més no en les de 8 en amunt– hi deu haver un percentatge femení tan elevat com en la de Sants. I això es posa de manifest en altres construccions, com, per exemple el 2de8 amb folre que van fer tant dissabte com ahir diumenge: bona part del segon i el tercer cordó del folre és femení.

Els castells de les borinotes es remunten al 2007 i els dos de dissabte representen el dotzè any que el duen a plaça. Van començar amb els castells més bàsics de 6 i, a mida que feien nous avenços –i ampliaven el nombre de camises– van experimentar construccions que requerien més participació, com el 7de6 (2012) o el 9de6 (2013). Fa quatre anys ja van fer dues construccions simultànies (3de6a i 4de6a) i l’any passat van plantar deu pilars ahora, sis dels quals de 4 i quatre de 3. També hi han fet incursions de més precisió tècnica, com la torre de 6 per sota de fa tres anys.

Per a les components dels Castellers de Sants, el seu moment és més una festa que no pas una fita, perquè, de fet, els seus moments són lògicament els mateixos que la resta de membres de la colla al llarg de l’any. Per aquest motiu, no s’han plantejat, fins ara, fer un castell de 7, tot i que disposarien de recursos i possibilitats sobrades per dur-lo a terme. El castell de les dones de la camisa grisa escenifica una bandera de participació, de creixement i de reafirmació d’una colla que ha esdevingut un model a seguir.

2007 3de6
2008 3de6a
2009 4de6a
2010 5de6
2011 3de6s
2012 7de6
2013 9de6
2014 3de6a i 4de6a simultanis
2015 2de6s
2016 7de6a (dues agulles)
2017 Sis pilars de 4 i quatre de 3 simultanis
2018 2de6 i 5de6 simultanis

 

SANTI TERRAZA

Foto 1: Torre de 6 i 5de6 de les castelleres dels Borinots, dissabte passat

Foto 2: 7de6 amb dues agulles, l’any 2016

Articles relacionats:

Les dones han fet els castells més grans

L’autosuficiència de les borinotes

Les dones dels Xicots i el 4de8

Dones al terç del 4de8