L’assegurança es dispara

El cost de l’assegurança castellera enguany ha tornat a pujar i ho ha fet en una quantitat considerable: 86.596 euros, que situen la factura total en 565.415 euros, un 18,08% més que l’any passat. El creixement de nombre de colles i de castellers està comportant també que la pòlissa es dispari: en vuit anys, el seu cost s’ha doblat. Però, al mateix temps, aquesta situació també està generant un esforç suplementari a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que enguany és l’agent que assumeix la major part del seu cost. Un esforç que, en les circumstàncies actuals, la CCCC no podrà sostenir gaires anys més.

Més colles implica més castellers, i castells més alts i més grans. L’expansió actual del món casteller –que ha situat el nombre de colles en un centenar, gairebé el doble que fa deu anys– es tradueix en un lògic increment dels serveis i necessitats. I d’entre totes les necessitats, la més important i significativa és la cobertura de l’assegurança –que des de fa sis anys presta la companyia Allianz–, un instrument imprescindible per a que les colles puguin sortir a plaça. L’any 2010, quan va començar l’actual boom de creació de colles, el cost de l’assegurança era de 288.424 euros. Vuit anys després és del doble.

En aquest temps, el panorama casteller s’ha multiplicat gairebé per dos, ja que s’ha passat de la seixantena de colles registrades a un centenar (en la llista s’han inclòs les universitàries, moltes de les quals ja existien el 2010, però no formaven part de la CCCC). Aquest espectacular augment s’ha traduït, lògicament, en un increment del nombre de castellers. Mentre que el 2010 la quantitat de castellers assegurats es fixava en 7.700, fa dos anys –en el moment que es van revisar les dades– va saltar als 13.100. La xifra no és tancada, ja que, donades les característiques obertes de les colles, resulta impossible establir una fitxa específica de cada component, com per exemple succeeix en les activitats esportives federades. Per aquest motiu, els 13.100 és una xifra orientativa sobre la qual es marquen les prestacions de l’asseguradora.

L’augment de castellers assegurats registrats en els darrers anys implica, en conseqüència, un increment dels costos de la pòlissa. Però, en canvi, els ingressos paral·lels que es destinaven a cobrir aquest servei s’han mantingut estables en els darrers anys. És el cas de la Generalitat (que des del 2015 aporta 235.000 euros, que enguany cobreixen el 41,56% del cost, però que abans dels increments representava més de la meitat) o Estrella Damm, que en els darrers anys havien estat 175.000 euros i que enguany han arribat als 185.000. L’aportació de la cervesera, però, no és finalista; és a dir, que va al compte general de la Coordinadora, on també hi ha altres despeses en serveis, estructurals i administratives. L’any passat, la CCCC també va sumar un nou patrocini, Sorea, de 40.000 euros. Els petits increments en patrocinadors no resulten, però, proporcionals a l’augment de la factura d’Allianz.

Aquesta situació ha obligat la CCCC a destinar-hi una quantitat important dels seus recursos a sufragar la pòlissa. Enguany l’aportació de la Coordinadora ja suposa el 30,98% del cost total. Això implica que, a la pràctica, tots els diners rebuts en concepte de patrocini per Estrella Damm acabin destinant-se a l’assegurança. La nova junta de la CCCC ha optat per mantenir les quotes que paguen les colles, que suposen només el 20,38% dels 565.415 euros destinats a l’assegurança. La xifra que aporta cada colla és proporcional a la seva categoria, que es tradueix també en un nombre estable de castellers i, per tant, de prestacions: mentre que les de 6 hi abonen 903 euros, les de 10 n’aporten 1.617 euros, una xifra ben lluny del cost real que té l’assegurança, que, en el seu cas, és de prop de 20.000 euros.

Tot plegat ha conduït a una delicada situació transitòria en la qual la CCCC haurà d’acabar prenent decisions dràstiques: o augmenta les quotes que paguen les colles (o potser, directament, els castellers) o redueix les contraprestacions que aporta Allianz. De fet, enguany, ja s’ha reduït una part de les contraprestacions per a les lesions més greus, que en els darrers quatre anys s’han hagut de fer servir en dues ocasions i que han acabat trencant el rendiment de la companyia. De fet, les prestacions que reben els castellers per baixes laborals és notablement superior al que reben, per exemple, la majoria d’esportistes amateurs.

Entre els reptes marcats per la CCCC i la pròpia companyia figura també un ús estricte de les prestacions de l’assegurança, per evitar que hi hagi castellers –o, fins i tot, no castellers– que n’abusin dels serveis, com ha succeït en més d’una ocasió. Aquestes actituds incíviques acaben perjudicant al conjunt del món casteller, que ha d’assumir les conseqüències de l’increment de la pòlissa en el moment com a conseqüència d’un augment de les atencions sanitàries i de recuperació.

Altres mesures incorporades en els darrers anys, com les penalitzacions per caigudes, tenen una finalitat més de conscienciació que no pas de recaptació: enguany només s’han rebut 10.000 euros en aquest concepte, que representen un insignificant 1,76% en la factura total.

La carpeta sobre l’assegurança és una de les més calentes que té la Coordinadora –i, per tant, el món casteller– en la seva taula. Si els costos continuen pujant, com estan fent en els darrers anys, les mesures que s’hauran d’aplicar hauran de ser dràstiques i de gestió complicada en una activitat amb les característiques i les necessitats –de camises, de gent– que té el món casteller. Ara mateix ningú no vol sentir a parlar de fer pagar l’assegurança als castellers (que, cada cop més, paguen de manera voluntària una quota de socis a les seves colles)… però probablement no haurà de ser per gaire temps. Algú haurà d’obrir en breu el meló, perquè no hi ha cua de companyies que vulguin substituir Allianz i, tot i que els percentatges de caigudes es mantinguin baixos, la quantitat augmenta considerablement com a conseqüència de l’expansió de l’activitat.

SANTI TERRAZA

Foto 1: Pilars conjunts en una diada a Parets del Vallès, una de les noves places del món casteller (Foto: Manyacs de Parets)

Foto 2: Detall de la torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca el darrer Tots Sants (Foto: Fèlix Miró)

Articles relacionats:

Els efectes col·laterals i l’assegurança

Índex de caigudes: cal millorar l’efectivitat

Més segur del que sembla

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

Què podem aprendre del projecte del casc?

Sense casc, no hi ha castells

El peu a l’antiga: any 0

Protegint els drets del fet casteller

Com ens hem fet grans

Quanta llenya pot suportar la gamma extra?

Superar o mantenir-se sense cap caiguda