Fam de castells

L’expresident de la Colla Vella, Joan Ibarra, ha creat una etiqueta en una piulada valorant el Sant Joan de la seva colla que defineix molt bé l’estat emocional amb el que la Colla Vella ha iniciat aquesta temporada: #TenimFamDeCastells. La piulada d’Ibarra diu: “Quan prenguem consciència del que hem fet aquests dos dies ens adonarem de tot el que podem arribar a fer, viure i sentir”. És clar que els castells són tècnica, que l’assaig és l’única manera d’aconseguir arribar a la plaça amb garanties, que comptar amb castellers amb ofici és necessari… Però els castells tenen també una component emocional que, en moments determinats, explica moltes coses. A la Colla Vella s’hi ha instal·lat el convenciment que aquest és el seu any i que el seu afany d’aconseguir liderar el món casteller està a tocar. Feia molt de temps que la Vella no marcava la pauta del món casteller, privilegi que es trobava a les mans d’uns Castellers de Vilafranca a anys llum de la resta de mortals. Però aquest 2018, almenys per ara, la Vella va per davant de tothom. És la fam de castells que descriu Joan Ibarra, però és, sobre tot, el resultat d’una feina que ja fa anys que dura, d’un camí iniciat per la colla amb Manel Urbano al capdavant i que Albert Martínez continua i fa créixer.

El cicle de Sant Joan de la Vella és per emmarcar i el doblet de 9 de la tercera ronda escenifica clarament què vol dir Ibarra amb això de la fam de castells. Feia un parell d’anys que buscaven el doblet, que Manel Urbano tenia a punt per a la diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla del 2016, però que no es va veure perquè a última hora va optar pel 4de10fm aquell que va estar a punt de descarregar-se. Durant les setmanes anteriors a Sant Joan, al pavelló del Portal Nou s’havien vist proves solvents de 2de8sf i de 4de9sf que feien pensar que potser s’optaria per algun dels monstres desfolrats, més quan la colla era conscient que l’aposta dels rivals, la Joves, tornaria a ser el 2de8sf. Però no. Albert Martínez tenia clar que el moment era ara, i va ordenar discreció a la seva gent per evitar excés d’expectatives i, per tant, de pressió. Calia, però, una condició: que els castells previs anessin bé, tenint en compte que l’objectiu de Sant Joan en el context de la temporada era el 4de9 amb folre i el pilar. Si s’aconseguia, la colla es podia permetre el luxe de reivindicar-se com a líder del món casteller amb el doblet de 9. I el 4de9fp s’aconseguia, no sense patir, a la segona ronda. Quan un col·lectiu té clars objectius comuns i se’ls creu, és més fàcil superar dificultats com les que ha tingut el quatre amb el pilar, que per moments s’ha vist perillar força. Prèviament, el 5de9f de la primera ronda havia complert bé el seu paper de primer castell per assegurar i agafar confiança. Déu n’hi do utilitzar el 5de9 per fer aquest paper!

A la vigília, a Completes, quan la Vella va encarar el 9de8 a la tercera ronda ja presentava tota una declaració d’intencions del que arribaria l’endemà. L’aposta pel 9de8 i el doblet de 9 fan pensar que, avui per avui, qui té més punts per encarar el 9de9f és la Vella. Però aquesta serà una altra de les històries que podem viure aquesta temporada. De moment, la Vella s’ha guanyat l’autoritat.

Un altre, cop, el 2de8sf

Si la Vella ha signat una actuació impecable, la Joves ha tingut en Sant Joan una bona mostra del que són les seves virtuts i defectes. El seu cap de colla, Francesc Ramon, no ha sortit content de la plaça del Blat, malgrat haver carregat el 2de8sf.

Sempre es diu que els castells a Valls s’han de llegir el clau de rivalitat. La distància entre les dues colles és tant gran, que aquesta rivalitat necessita d’estímuls que la justifiquin. Si ens cenyim en l’aspecte estrictament casteller, ara per ara el 2de8sf és l’arma que la Joves té per mostrar-se a l’alçada dels seus rivals, i una arma eficaç perquè, per ara, la Vella no té descarregat el castell en el seu historial. La inèrcia de l’any passat i el fet que altres dels grans castells que la Joves ve provant al seu pati d’assaig encara necessiten de recorregut, han fet que l’objectiu de la Joves hagi estat la bèstia indomable. I s’ha carregat amb molta solvència, però a la sortida de la canalla, el castell ha cedit quan no ha pogut superar les primeres batzegades, quan l’enxaneta estava a l’alçada dels quints. Una nova fotografia de l’aleta (la cinquena en pocs mesos), però amb el mal gust de no haver-la pogut descarregar.

Aquesta caiguda, i la del pilar de 7 que només s’ha pogut carregar, són la causa que Francesc Ramon no hagi sortit content de la plaça del Blat. El dia anterior, per Completes, el 3de9f no es va lligar bé i la canalla va decidir tirar-lo avall. Avui, el castell ha tingut un altre aspecte. El tema del pilar mereix atenció especial: massa caigudes i uns recanvis que esperen i que no es mostren. Des de fora, sovint se’ns escapen raons que explicarien el que és inexplicable. Ramon tenia intenció de portar avui dos pilars de 6 simultanis, però al final ha optat pel de 7. Potser no s’hi atrevit, després del doblet de 9 de la colla rival.

La Joves es manté fidel a la filosofia del passet a passet que han imposat els seus directius. I els funciona, perquè aquest Sant Joan la Joves presentava una pinya espectacular i amb un gran nombre de camises. Aquest és el gran mèrit de la Joves: mantenir motivats els seus castellers quan la distància amb la colla rival (i algunes d’altres) és tan gran i el ritme de creixement, tan lent. Motivar un col·lectiu quan es guanya és fàcil. Fer-ho quan hi ha tanta distància és enormement difícil, i la Joves de Francesc Ramon demostra ofici en aquest aspecte.

La Joves, per cert, ha mostrat una pancarta per reclamar un espai digne per a la seva canalla. El conflicte per les portes de l’Ajuntament es manté, mentre s’espera un dictamen del Síndic de Greuges de Catalunya. L’Ajuntament, per ara, no ha mogut fitxa i la colla comença a tenir la mosca al nas.

Es recordarà, aquest Sant Joan. Per excepcional, serà el Sant Joan del doblet de 9 de la Colla Vella. La temporada és molt llarga i mai se sap què pot passar, però ara mateix està clar que, qui mana, és la Colla Vella, afamada de castells.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto 1: el doblet de 9 de la Colla Vella (F.D.)

Foto 2: el 2de8sf carregat de la Jovfes (Foto: Fèlix Miró)

Notícies relacionades:

A Valls, ho peten per Sant Joan

Quan els castells arriben de dos en dos

El Sant Joan més extraordinari

Sant Joan ho acapara tot