Interrogants, emoció… i més estratègia que mai

Els castells de 10 van ser els absoluts dominadors de la temporada 2015 (6d, 4c) i, sobretot, la del 2016 (15d, 6c), però en canvi van perdre gas i presència de manera pronunciada el 2017 (4d, 6c). Paral·lelament, els castells de primer nivell sense folre –també (mal) anomenats nets– van tenir un protagonisme rellevant l’any passat (7d, 7c), notablement per sobre del 2016 (4d, 3c) i del 2015 (4d, 4c). El 2018 permetrà detectar si aquest canvi dels nets sobre els de 10 en les prioritats de les colles punteres és una tendència o un factor conjuntural.

Després d’un 2015 rellevant, un 2016 extraordinari i que va batre tots els rècords, el 2017 va presentar un notable descens en els registres de castells de 9 i de gamma extra. La suma total de fa dos anys va ser de 300 descarregats i 38 coronats, mentre que l’any passat va baixar a 260 completats i 25 carregats. Els fets del país –que van afectar la dinàmica d’assaig de les colles i, fins i tot, la capacitat de concentració i prioritats dels castellers– van ser una de les causes d’aquest descens, però no l’única. Per aquest motiu, el 2018 es perfila amb l’interrogant si el món casteller torna a viure una frenada després d’anys de suma acceleració. No seria un fet nou; això mateix ja va passar els anys 2002 i 2003, en què els registres de castells de 9 i de gamma extra van caure un 25% respecte els anys gloriosos d’entre 1998 i 2001.

El major protagonisme assolit l’any passat per construccions com el 2de8 sense folre o el 4de9 sense folre –en tots dos casos, tastats per tres colles– augura que aquestes construccions estan cridades a ser els focus que guiaran l’excel·lència. Ho va ser el 2017, en què aquests castells van acumular un interès superior que els de 10, i, previsiblement, ho seran el 2018. El canvi de puntuació a la taula del Concurs no és aliè a aquesta dinàmica: les quatre colles que l’any passat van anotar-se aquests castells seran a la cita de Tarragona i, amb major o menor índex de possibilitats, totes poden tenir opcions per guanyar o, si més no, millorar la posició de la darrera convocatòria.

Amb tot, la flamant normativa del Concurs que impedeix a una colla sumar dos castells carregats podria ser, precisament, un handicap per a la proliferació dels castells nets per sobre dels de 10 de cara al Concurs. El percentatge de caigudes en aquestes construccions d’extrema dificultat tècnica és superior que en els de 10, segons les dades dels darrers tres anys. És a dir, ajuntar en una mateixa diada la torre de 8 sense folre i el 4de9 sense folre descarregats és una opció més remota que descarregar dos castells de 10. La primera variable només ha succeït un cop (els Castellers de Vilafranca al Concurs del 2012), mentre que els dos castells de 10 han estat completats en quatre ocasions en una mateixa exhibició (dues a càrrec dels Minyons, una de la Vella i una altra dels verds). [Consulteu els Top 30 en les diferents opcions en les pàgines 55-59 d’aquest Anuari].

L’altre element, més enllà de la dictadura dels punts, que permet augurar major recorregut als castells sense folre que als de 10 és la facilitat amb la qual les colles punteres poden assajar-los i passejar-los per les places. Amb la incorporació de la xarxa d’assaig als locals de totes les colles grans, la capacitat per treballar aquests castells més tècnics, que necessiten la inversió d’hores suplementàries d’assaig al tronc, resulta major. Paral·lelament, els recursos de les colles per mobilitzar més de mig miler de castellers resulta cada cop més difícil, llevat de cites molt assenyalades. L’any 2016, per exemple, es van veure castells de 10 en setze actuacions, mentre que l’any passat en van ser onze.

Però entre els castells de 10 i els sense folre i hi ha una via del mig, que beu el millor de totes dues opcions i que està cridada a ser transitada per les colles punteres o, si més no, figura en els seus respectius horitzons. El 4de10 i la torre de 9, totes dues sense manilles (o només amb folre), destaquen en els plans de les colles punteres, un cop han exercit un domini mínim sobre el 4de9sf i el 2de8sf respectivament. Tant els Castellers de Vilafranca, com la Colla Vella i la Colla Joves van fer proves l’any passat i en un 2018 de Concurs i amb aquests castells col·locats al cim de la taula de punts, fa preveure que seran objectius concrets en els fulls de ruta de totes tres colles. El 4de10sm no s’ha provat mai, mentre que el 2de9sm té tres aletes –totes tres dels Castellers de Vilafranca–, però encara no s’ha descarregat.

Un altre dels castells que podria entrar en les previsions del 2018 és el mastodòntic 9de9 amb folre, que a la taula de punts és per sobre dels castells nets i just per sota dels de 10 amb folre. L’any passat, la Colla Vella el va estar assajant i va entrar en l’agenda de Santa Úrsula, tot i que, finalment, el ritme de la diada el va fer deixar aparcat. A més de la Vella, la Jove de Tarragona també podria incloure el 9de9f en les seves previsions. Totes dues colles van passejar l’any passat el 5de9f, un pas necessari per atacar aquesta estructura inèdita. La seva complexitat i l’elevat volum de castellers que es necessita per assajar-lo fa preveure, però, que no sigui una construcció que es pugui sovintejar, a diferència d’altres que figuren en els llocs més alts de la taula del Concurs.

Més al·licients. Però, més enllà dels interrogants sobre els resultats i registres globals i dels castells de somni que es puguin plantejar, la temporada del 2018 presenta un grapat d’al·licients. Un serà el paper que exerciran uns Capgrossos que l’any passat van trencar els seus rècords i que, sobretot, van exhibir una meritòria seguretat en els seus castells. Els vuit gamma extra –set dels quals descarregats– posen de manifest que els del Maresme han perdut la por a ser grans. Els Capgrossos ja eren bons abans, però ara, a més, han deixat de ser tímids i no demanen permís. La seva limitació de recursos –en comparació amb la resta de colles punteres– podria ser un handicap, però tot indica que el castell de 10 apareixerà escrit en l’agenda de la colla. Com també ho pot ser a Sants, que el 2017 van haver de fer un pas enrere a causa de l’acumulació de baixes de posicions claus, però que els va permetre rearmar la tropa i ampliar el planter per fer un nou salt immediat.

El 2018 presenta incògnites en diverses colles. D’una banda, els Minyons, que també van patir baixes forçades l’any passat que els van condicionar el full de ruta, així com una potent Jove de Tarragona, que el 2017 va oferir millors registres que mai, però que necessitarà una sòlida moral per a que el sotrac de Santa Tecla no afecti el seu exitós camí.

En l’àmbit de les colles de 9, els Castellers de Sabadell són situats en sòlida posició per mantenir el creixement de registres assolit l’any passat. Pensen en gamma extra, però no hi posen data. La gamma extra també tornarà a ser en l’horitzó dels Xiquets de Tarragona, que el 2018 necessitaran afiançar la seva castigada regularitat, així com dels Castellers de Barcelona, que mai no renuncien a superar fronteres. Per a les colles de 9 bàsiques com els Nens del Vendrell, els Xicots de Vilafranca o els Castellers de la Vila de Gràcia (i els Xiquets de Reus, que aspiraran a recuperar els galons), la nova temporada tornarà a ser una prova de foc per garantir que la seva condició no és casualitat i tenen la base suficient per mantenir-s’hi, que és més difícil que arribar-hi. Per la seva part, els Marrecs de Salt i els Castellers de Sant Cugat aprofitaran l’embranzida de l’any passat per assegurar-se el pis, mentre que altres colles, com els Moixiganguers d’Igualada, comencen a prendre mides.

El Concurs –especialment l’objectiu de ser-hi– marcarà l’agenda de les colles de 8, les de gamma alta de 7 i bona part de les de gamma mitjana. Fins el 31 d’agost, data en que es tancarà la classificació per ser a les tres cites, les colles avançaran, en la mesura del possible, els seus objectius, per tal d’acumular les millors actuacions.

Interrogants, emoció i estratègia, molta estratègia, configuren el full de ruta d’una temporada que té a les seves espatlles el repte no demanat de demostrar que els castells mantenen la seva capacitat de convocatòria, creixement i expansió mostrada en els darrers anys.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 3de10fm coronat de la Jove de Tarragona a la diada del Primer Diumenge (F. Fèlix Miró)

Foto 2: 4de10fm descarregat de la Colla Vella a la diada del Mercadal, el passat octubre

Foto 3: 2de8sf descarregat de la Colla Joves a la Diada Nacional

Foto 4: 3de10fm descarregat dels Castellers de Vilafranca per Tots Sants del 2017 (F. Fèlix Miró)

Foto 5: 3de10fm descarregat pels Minyons a la seva diada, el passat novembre (F. Fèlix Miró)

Foto 6: Assaig de 9de9f de la Colla Vella

Articles relacionats:

Els límits per trencar

Anyada extraordinària, malgrat tot

L’ABeCeDari actual dels castells

L’evolució de les manilles

El mite de 10

Els riscos de l’èxit

1 comentari

  1. Pingback: c3j8vb5w4dxctv36cxct5x4wd