La dificultat de crear una diada d’èxit

Diada del Pla de la Seu. L’excepció que confirma la regla. La Diada del Pla de la Seu va néixer a començaments de l’any 2010 per la preocupació i necessitat de l’aleshores cap de Colla dels Xiquets de Tarragona, Roger Peiró, de crear un calendari continu i estable des de juny fins a novembre per a que fos memoritzat i interioritzat any a any pels castellers dels Xiquets de Tarragona.

Es volia tendir a donar una setmana lliure a final de mes de juliol i la manera més coherent de fer-ho era que aquesta actuació, amb el pas dels anys i juntament amb Altafulla i La Riera de Gaià, convertís el juliol en un mes de màxims per encarar l’agost i Sant Magí. A més a més, es volia dotar Tarragona d’una altra diada de nivell aprofitant un cap de setmana on no hi havia actuacions destacades en el món casteller i recuperar una plaça on la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí ja hi havien enlairat els seus castells.

Per altra banda, els Castellers de Sants també necessitaven “farcir” el final del primer tram de temporada i donar-li un acabament potent. En aquest sentit i, amb la Festa Major de Sant Cugat com a fita destacada, però sense altres actuacions rellevants al seu voltant, la preocupació era trobar un final atractiu abans de les llargues vacances grises (sis setmanes encavalcades entre juliol i agost) que permetés plantejar grans castells, i no deixar esllanguir aquest tram de calendari on, sovint, molts borinots ja havien desertat amb el clàssic “ens veiem el setembre”. Els de Sants volien convertir la seva temporada, que en realitat en són dues, en dues etapes ben visibles i clarament reconeixibles en el calendari anual amb lògiques similars: les dues havien d’acabar en punt àlgid.

Aquest tipus de preocupacions, tant la dels Xiquets com la de Sants, són semblants en les programacions de totes les colles. Es busca fer un calendari el més atractiu possible. És per això que sovint hi ha moviments, intents d’incorporació a actuacions consolidades i, malauradament, algun cop de colze. L’objectiu final: la creació de pautes i dinàmiques que puguin ser interioritzades per tots els castellers per saber quan cal apretar i quan es pot afluixar o directament descansar.

Es crea la diada. Tornant als fets, els Xiquets van engegar aquesta idea amb una declaració d’intencions, es volia fer una diada important. Ja en el primer any, el 2010, van actuar amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb la idea de poder repetir el cartell a les següents edicions. Però problemes d’ajustament de calendaris i la ferma creença de que era una diada on havien d’actuar colles potents van fer que el 2011, els Xiquets hi actuessin en solitari.

A finals del mateix any els matalassers es van afegir a Tots Sants i això va propiciar que els Verds s’incorporessin el 2012 a la Diada del Pla de la Seu de la qual no s’han mogut des d’aleshores. Va tancar el cartell la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Els Castellers de Vilafranca fa anys que intenten tenir un juny amb actuacions regulars com a la resta de mesos però no ho han acabat d’aconseguir. Normalment ha estat el mes per a tirar endavant petits viatges i no actuar mai per Sant Joan.

És per això que era importantíssim completar un calendari fix al juliol. Els tres darrers caps de setmana estaven clars, mancava el primer.

El 2012 van trobar l’actuació que faltava. Des del primer moment als Castellers de Vilafranca els va semblar que podia ser una bona diada: colles amigues, marc incomparable, l’estima que tenen per les places de la denominada Zona Tradicional i, no cal amagar-ho, el bon feeling amb els organitzadors. La realitat és que el tancament de l’acord no va ocupar ni dos minuts.

És obvi, i visible, que totes les colles han avançat el calendari pel que fa a l’assoliment dels objectius, però en aquell moment va semblar que era la diada perfecta per començar a apretar l’accelerador i encarar un juliol exigent.

El 2013 hi van actuar una altra vegada dues colles, els locals i els Castellers de Vilafranca, i no va ser fins el 2014 que es va completar el cartell actual quan els Xiquets van arribar a l’acord amb els Castellers de Sants per a que actuessin a la Diada. Sants va invitar els Xiquets al seu aniversari que celebren cada mes de maig. Aquest és el tracte. Els camins es troben.

Però explicat així sembla que sigui fàcil. I no.

Dificultats i punts favorables. Com en tots els aspectes de la vida, i més si parles de canvis de dinàmiques d’un col·lectiu, hi ha hagut tota una sèrie de dificultats que ha calgut vèncer.

La primera, la de fer casar dos calendaris tan diferents. Trobar un espai on coincideixin el calendari clàssic casteller amb el calendari potser més allunyat d’aquest. El calendari santsenc, i el de moltes colles “del nord” està poc adaptat per casar amb el tarragoní, i el 2014 encara ho estava menys.

La segona reflexa la necessitat de trencar rigideses i el complicat que és, de vegades, fer noves apostes. A mesura que els anys van passant i la colla es va consolidant els calendaris tendeixen a ser rígids. Està demostrat que les repeticions temporada rere temporada i unes pautes clares repercuteixen positivament en la capacitat d’arrossegar castellers creant vincles emocionals amb les places que ajuden a fer nous castells. No és fàcil que en el temps coincideixin voluntats de canvi de diverses colles, que coincideixin en trams concrets, i que aquestes es puguin realitzar.

Tercera dificultat. Pel que fa a la coincidència de calendaris cal afegir-hi que una diada exitosa necessita també colles que “brillin” dins les seves possibilitats i el primer pas per brillar és la necessitat d’un plantejament ambiciós. En una posició en que Xiquets tot just començaven la seva temporada forta i una on Sants culminava el primer tram era una incògnita la resposta dels propis castellers i si el moment de forma de les dues colles permetria veure construccions importants. De Vilafranca, lògicament, la forma s’ha donat sempre per descomptada i valorada destacant estirades notables com el fet d’arribar a portar a plaça el 4de9 el 2017.

Les coses però es van anar aclarint. Sants va créixer i això li permetia arribar a finals de juny amb possibilitats de plantejar-se castells de 9. I Xiquets, que ja declarava que havia de fer canvis en el ritme de temporada arrencant una mica abans. Així com a exemple, els resultats del mes de maig en l’aniversari de Sants eren impossible només uns anys abans en les dinàmiques del moment.

En quart lloc hi ha la gran sort dels resultats de totes les colles en les primeres diades. No n’hi ha prou amb intencions. Sense resultats les diades van perdent poc a poc el seu atractiu, creen desafecció i això acaba provocant que els castellers l’esborrin del seu imaginari de responsabilitat vers la colla. Això es va aconseguir ja des que es va adoptar el format actual.

També hi havia alguns elements que havien d’ajudar favorablement a l’assoliment de l’èxit.

El primer punt favorable és la participació dels Castellers de Vilafranca, com a colla líder del món casteller en els darrers anys, centre d’atracció dels mitjans de comunicació i gran generador de notificacions a les xarxes. Una colla que des del primer dia ha cregut en la Diada del Pla de la Seu i ha tingut un comportament generós vers la resta de colles participants i vers la ciutat de Tarragona.

Com a segon complement favorable, aconseguit ja des de la primera edició, és l’emplaçament que varen triar els Xiquets. Tenir la façana de la Catedral amb la seva transició del romànic de la base, ample i gros com la pinya, al gòtic, amb els pinacles esvelts com el tronc, fa que les fotografies, les imatges en general, millorin i multipliquin per mil el resultat visual i, en definitiva, la repercussió del castell aconseguit.

I, finalment, l’adopció definitiva, des del 2014, de les rondes tarragonines, que va permetre un sistema clar assumit per les colles i pels espectadors amb l’objectiu, no sempre aconseguit però sí sempre buscat, d’intentar reduir la durada de l’actuació.

Què ens depararà el futur? És massa d’hora per dir-ho. En el format actual se n’han celebrat tan sols cinc edicions però tot sembla indicar que serà una diada amb recorregut i de les que marcarà, com ja ho fa actualment, durant un temps el calendari de les tres colles.

La Diada del Pla de la Seu és un exponent del que passa a totes les colles del món casteller. És el reflex dels moviments que les colles fem, la cerca constant del millor calendari possible, d’actuacions atractives en els moments claus del calendari. El fet d’entendre que el calendari està en constant evolució i que cal sempre anar pensant què es pot millorar.

Les dificultats de canvis de dinàmica s’han pogut superar i les colles cada cop es troben més confortables. Comparteixen plaça varis cops al llarg de la temporada i els llaços com a entitats i entre castellers es van enfortint.

Com sempre, les coincidències i els factors personals també van tenir-hi el seu pes en aquest cas concretades en el fet que els sotasignats, que abans ja havien coincidit simultàniament com a caps de colla, fossin els responsables d’actuacions.

ANDREU BOTELLA, LLUÍS ESCLASSANS i JOAN SALA

Les colles que han participat a la Diada del Pla de la Seu han estat:

2010. Xiquets de Tarragona i Colla Vella dels Xiquets de Valls.
2011. Xiquets de Tarragona en solitari.
2012. Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i Colla Jove de Castellers de Sitges.
2013. Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca.
2014-2018. Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i Castellers de Sants.

Fotot 1: 3de9f dels Xiquets de Tarragona a la diada del Pla de la Seu del 2017 (Foto: Paula Arbeloa / Xiquets de Tarragona)

Foto 2: 2de9fm dels Castellers de Sants a la diada d’enguany

Foto 3: tde9fm dels verds al Pla de la Seu, aquesta temporada

Articles relacionats:

Verds i borinots emmanillen la temporada

“Els Xiquets podem fer tot el que ens proposem”

2 comments

  1. Pingback: wuit54ynmet9c8netv85cv3ev5e5

  2. Pingback: 298cn54mr25cnt5nctrw