El més mític dels ‘nets’

El 4de9 sense folre, el castell total, es passeja per les places amb la majestuositat que el carateritza. Extremadament tècnic, meticulosament dissenyat i accentuadament bell, el 4 net és un treball d’arquitectura i enginyeria de notable complexitat. El despullem en aquest article.

Diari de Tarragona. 27 de setembre de 1881.

También lucieron sus habilidades las collas de «xiquets de Valls», entrando en gran competencia y levantando torres de un mérito estraordinario, llevándose la palma la conocida por vieja que levantó la torre de «cuatre pilans de nou» sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase, torre que no se había atrevido á levantar hasta la fecha

Utilitzant una màquina del temps, el 4de9 de la Colla Vella a la plaça de les Cols, sota les escales de la Catedral de Tarragona, és una d’aquelles imatges mítiques de l’imaginari col.lectiu que a tots ens agradaria veure. Ens és impossible però, analitzar les particularitats de les proves que es feien al segle XIX per arribar a aquests grans castells. Però podem intuïr-les.

No és casualitat que les cròniques dels intents, els possibles carregats i descarregats d’aquest castell apareixin en les festes majors de finals d’estiu i setembre. A manca d’assaigs regulars com a l’actualitat, com més castells a les espatlles d’aquells homes que passaven els mesos de juliol a setembre actuant, entre d’altres, a les festes majors del Camp de Tarragona i el Penedès, més compenetració i més probabilitats d’èxit.

És important recordar que eren castells constituïts només per homes i, si bé hom pot pensar que tenien menys alçada que a l’actualitat també podem afirmar que eren més pesats i que, en els pisos alts, possiblement tenien una dosi superior de veterania que la que hi ha ara.

Aquell històric i recordat 1881 mig culminava la grandesa de tota una generació de castellers llegendaris i una manera de fer castells en la que els Xiquets de Valls i els ajuts locals dels diferents pobles i ciutats estaven en perfecta simbiosi. Mai fins als nostres dies noms concrets de castellers d’un mateix pis com Jaume Tarragó l’Esperidió, el Bertran de la Riera, l’Anton de l’Escola o el Silvestre de Creixell han estat tan recordats.

Pel que fa al segle XX, el 23 d’octubre de 1983 a l’actuació de Santa Úrsula, la Colla Joves Xiquets de Valls va fer el primer intent de 4de9. Va caure amb quints col.locats i sisens pujant. La curiositat, entenent els castells amb els nostres paràmetres actuals, és que va arribar abans de que assolissin carregar el seu primer 4de9f.

El 20 de novembre de 1994 a la XVI Diada del Minyons de Terrassa, un any després d’haver carregat el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història, els egarencs van fer un increible i sorprenent intent que va caure amb l’acotxador col.locat i l’enxaneta fent el primer pas. Van convèncer a molta gent que el mític 4de9 net decimonònic podia esdevenir una realitat.

No obstant això, i després d’intents de diferents colles en els anys posteriors, no va ser fins el 25 d’octubre de 1998 a la Diada de Sant Narcís a Girona, en la denominada Zona no tradicional, quan la Història va fer justícia. Els Minyons de Terrassa descarregaven el 4de9.

Posteriorment altres colles l’han assolit més d’una vegada i tenen la seva particular relació amb aquest castell. No ho explicarem, això ja dóna per fer articles individuals. Unes van descobrir la porta, altres van trobar la clau, altres van fer-se còpia però quasi bé totes han acabat entrant. Cadascuna té el seu tant per cent d’importància que va més enllà de la pròpia consecució del castell.

Hi ha tota una sèrie d’estampes que a mi particularment m’agradaria recordar.

Dels Minyons el primer descarregat a Girona i també el que acabà amb la discussió de que era un castell que no tenia defensa, el de la Diada del Mercadal de Reus del 2001, el mateix dia que el 9de8 de la Colla Vella robà tot el protagonisme.

La sèrie de cinc carregats de la Colla Joves el 2000 fent el primer per Sant Joan i completant-lo el mateix any a la Diada de Sant Fèlix. I, evidentment, el primer descarregat mai a Valls del 2013.

L’espléndida efectivitat dels darrers anys de la Colla Vella, la que n’ha completat més, amb l’enorme càrrega simbòlica del de la plaça de la Font a les festes de Santa Tecla del 2015, 134 anys després que l’assolissin els seus avantpassats.

La relació intermitent que tenen els Castellers de Vilafranca, destacant el brutal del Concurs del 2012 acompanyat pel 2de8, primera vegada que una colla els unia en una mateixa actuació. És la segona colla que n’ha descarregat més.

I, finalment, el concepte diferent que plantejà la Jove de Tarragona l’any passat al Vendrell, amb mides i pes molt més alleugerides que en els casos anteriors.

És de justícia també, valorar el magnífic intent que van fer els Castellers de Barcelona el 2014.

Podem endevinar que des de aquell primer intent de la Joves al darrer quart del segle XX fins a dia d’avui, la manera de planificar i de treballar aquest castell de ben segur que ha anat variant. Lògicament, les tècniques d’assaig han evolucionat i els requisits del dia a dia també.

Sota el meu parer i els resultats ho mostren, en termes generals i amb comptades excepcions la colla que es planteja aquest castell ha de complir una premisa: els castellers de tronc han de tenir una experiència clara en els castells de nou, ja sigui per la veterania en la consecució de grans castells com per la mentalitat i la costum d’afrontar anímicament aquests intents.

En tot cas, el que sí que s’ha de remarcar és que la frontera canvia molt quan un castell no s’ha fet mai a quan aquest mateix castell ja l’han descarregat diferents colles i s’ha anat interioritzant com quelcom possible i a l’abast. El desconegut ara ja és més relatiu. Per aquest motiu els primers intents tenen, al meu entendre, un plus més de mèrit que els d’ara.

A l’hora de la planificació en quant a l’estructura, no és descobrir res dir que la dificultat del 4de9 és inventar el pis de quarts al complert, i ho és perquè en la majoria dels casos són castellers que normalment no fan el 4de8 al terç o el 4de9f al quart.

A més, l’augment de gamma a les colles fa que cada castell tingui les seves particularitats i que s’afrontin quasi bé de manera individualitzada. Sovint l’assaig d’un no serveix per acumular experiències en el mateix pis en un altre i més si es comparen castells amb folre, amb folre i pilar o nets. A tall d’exemple, els quarts d’un 4de9fa no són en general, ni per braç ni per pes, els que munten a quarts del 4de9. O les mides d’un no són les mateixes que un altre. L’obertura dels castells anteriors és ben distinta tot i ser totes estructrures de quatre.

Els tècnics no confirmen una línia que asseguri l’èxit. És més, entre les mateixes colles no hi ha un modus operandi generalitzat. Ni a l’inici de la recuperació ni a l’actualitat.

La tendència majoritària és que sigui un pis ocupat per homes, poques dones són les que d’una manera regular fan el 4de8 a terços i en conseqüència aquest fet dificulta el traspàs al següent nivell. Només trobem dues que al llarg d’aquests anys hagin assolit el 4de9 als quarts. La primera i descarregant el castell la Amaia Comas dels Minyons, i la segona, carregant-lo, la Maria Vall dels Castellers de Vilafranca.

Aquesta divisió de gènere en el tronc la trobem amb l’aparició de pisos composats únicament o majoritàriament per dones de quints cap a munt. És necessari reiterar la importància de l’alleugeriment que comporta aquest fet per aquest tipus de castells. Aquí sí que el treball i l’experiència acumulada en d’altres castells, sobretot els que duen el pilar al mig ajuda força a que aquestes castelleres es curteixin.

Pel que fa a l’assaig, des d’aquell intent de la Joves de 1983, la preparació és ara molt més constant que fa unes temporades. El tercer dia d’assaig augmenta la preparació dels castellers de tronc i incrementa el número de possibles relleus i recanvis i alhora de competivitat. Escoltar ara que s’han fet un o dos canvis respecte a l’intent anterior no provoca, sobretot en algunes posicions, l’admiració i sorpresa de fa alguns anys.

A més, el compromís i l’assistència dels castellers és molt més regular al llarg de la temporada que no pas fa unes temporades. Ara es pot planifcar, provar, canviar.

A això li hem d’afegir la incorporació de xarxes amb quatre forats que permeten poder realitzar sempre les proves sense tenir com a condicionant la quantitat de pinya que s’hagi aglutinat en un dia determinat.

La xarxa com a element de seguretat ha fet que es pugui completar sencer el quatre net amb els segons a terra, augmentant i reproduint, com hem vist amb molts d’altres castells, les sensacions que després es tenen a plaça.

De ben segur que els assidus a assaigs de colles que treballen aquest castell han vist com, mentre es fa la prova neta, en els locals suficientment grans, els equips de pinyes preparen la gran massa de castellers per tal de no perdre temps i donar, amb tranquilitat, les darreres apreciacions.

Pel que fa a les mides del castell, evidentment hi ha l’obligatorietat de que totes les rengles estiguin formant un quadrat perfecte però, això sí, agafant-lo més tancat que en els altres quatres. Els braços dels castellers dels pisos baixos, estem parlant sobretot de segons a quarts, marquen la mida i agafen el pantaló dels del pis superior a l’alçada del genoll a uns 70 graus respecte l’espatlla. Els motius principals són per poder treballar amb més comoditat, donar una bona base als peus del de dalt i donar corda a l’estructura per quan es comenci a obrir degut al pes.

Quines són les proves que s’han de fer a assaig per portar el 4de9 a plaça? Parlant amb tècnics de diferents colles tots coincideixen que les proves ideals i mínimes són fer amb solvència el 4de8 net i posar dosos al castell amb pinya. La quantitat? Aquí ja és més complicat. L’estructura de quatre a força de repeticions acostuma en alguns casos a agafar vicis. És més, si no s’aconsegueix l’èxit a plaça l’assoliment regular del 4de8 net a assaig pot ser contraproduent en l’aspecte tècnic i anímic i donar-se la contradicció de veure com a més assaig menys sensacions positives.

Pel que fa a la pinya, aquesta té les seves particularitats i la seva importància. Completar el 4de8 net i no lligar bé aquest castell damunt de la pinya pot passar molts cops i, la solució, entre d’altres, és l’anàlisi de les posicions que toquen segon.

Els baixos han de tenir més resistència que en un 4de9f ja que noten més pes. Les crosses del folre i el mateix folre no existeixen en aquest castell i sense la segona pinya també desapareix la distribució lateral dels pesos. A més, el tancament del castell obliga a treballar de manera més forçada.

Les crosses han de ser primes. Han de fer la mateixa feina però en un castell més tancat que de normal. Seria absurd tenir en compte tota la resta i posar crosses grosses que et desequilibren totes les distàncies. En aquesta posició també s’ha de destacar la incorporació de la dona que ha ajudat a aconseguir la mida idònea.

La mateixa línia argumentativa també serveix per les agulles. Primes però a la vegada fortes per subjectar els genolls dels segons i amb una bona capacitat per llegir en cada moment què necessita el seu segon.

Els daus tenen un reforç en forma de primer dau més baix que pot agafar per sobre dels genolls i un dau al darrera que agafa més amunt de tal manera que tenen una doble força que assegura el control del moviment transversal. Tot això amb primeres mans i laterals que ajuden a aquest control.

A diferència dels primers intents i dels anys en que es va recuperar el 4de9, la incorporació a les colles de gent alta i preparada físicament, que han anat assolint experiència, ha aportat que les pinyes tinguin una qualitat superior. A més, l’augment de repeticions de proves a assaig ajuden a perfeccionar els automatismes.

Mostra de tot plegat és el tancament de la pinya per fases amb l’objectiu de marcar ja des del nucli i des de bon inici les mides que ha de tenir el castell.

Per últim, un cop plantejat a tots els nivells, assegurada la feina tècnica i mental d’assaig, la solució donada pel pis de quarts i el tancament del nucli, queda un darrer apartat que, sota el meu parer, és bàsic i serà també bàsic en un castell encara no assolit com el 3de9, el tempo i el ritme de pujada i de descarregada.

Per sort a l’any 2018 disposem de força videos a les xarxes per fer comparatives. No hi són tots. He fet una tria representativa encara que n’he mirat més dels que surten a la següent taula:

 

Colla Any Diada Carregada des de que sonen gralles Descarregada Diferència Aleta -Descarregat
Minyons 2001 Sant Fèlix 01.29 02.19 50 segons
Colla Joves 2000 Sant Fèlix 01.10 02.20 1 minut

10 segons

Colla Joves 2001 Sant Fèlix 01.11 01.56 45 segons
Colla Joves 2013 Santa Úrsula 01.16 01.56 40 segons
Colla Vella 2016 Concurs 01.22 02.14 52 segons
Castellers Vilafranca 2016 Tots Sants 01.24 02.10 46 segons
Colla Jove 2017 Santa Teresa 01.07

Molt breument voldria destacar, per aquest motiu he posat tres exemples, la maquinària perfecta i el cronòmetre que personalitza la Colla Joves. Es nota que tenen els temps interioritzats. La diferència de temps en la descarregada del 2000 s’explica pel despenjament de part del pom de dalt.

Destaca també com de similars són els temps de Minyons, Colla Vella i Castellers de Vilafranca, com si tinguessin, i no ho dubto, el mateix manual.

Per últim, i no podia fallar perquè és un tret que caracteritza els seus castells, la Colla Jove és la més ràpida en la carregada.

El 4de9. Un castell mític. El més gran dels nets. Un castell que ha anat canviant i que requereix especialment per les seves característiques, una metodologia molt rígida.

JOAN SALA GINER
Cap de Colla 2004-2007
Colla Castellers Xiquets de Tarragona

Foto 1: 4de9sf de la Colla Vella, el passat dissabte al Catllar (F. Fèlix Miró)

Foto 2: Dibuix de Joan Rafí del mític 4de9sf de la Vellael 1881 a la plaça de les Cols

Foto 3: 4de9sf descarregat pels Minyons a la diada de Sant Fèlix el 2001 (F. Fèlix Miró)

Foto 4: 4de9sf descarregat per la Colla Joves a la diada de Santa Úrsula el 2013 (F. Fèlix Miró)

Foto 5: 4de9sf carregat pels Castellers de Vilafranca a la diada del Primer Diumenge a Tarragona el 2017 (F. Fèlix Miró)

Foto 6: 4de9sf carregat per la Jove de Tarragona a la diada de Santa Teresa del Vendrell el 2017 (F. Fèlix Miró)

Articles relacionats:

L’espectacle continua al Catllar