Lliçons de Sant Magí

Primer 2de8f de la història dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, segon 2de7 de la història i primer 5 de7 de la temporada dels Xiquets del Serrallo, primera aleta de 2de9fm de la Jove de Tarragona aquesta temporada i primera aleta de 9 enguany dels Xiquets de Tarragona. Déu n’hi dó, el balanç de Sant Magí. Una de les grandeses Sant Magí és el fet que coincideixin a plaça colles grans amb colles petites, jugant amb els mateixos drets, i el fet que el públic, que sap de castells, vibri igual o gairebé amb el 2de9fm, que amb el 2de8f i el 2de7 perquè sap que els tres castells suposaven la superació d’un límit. Es van veure, tècnicament, tres castells de gamma extra. Però podem considerar també de gamma extra tan el 2de7 del Serrallo, com el 2de8f dels de Sant Pere i Sant Pau, o com fins i tot el 3de9 carregat dels Xiquets de Tarragona. Perquè als castells cal aplicar la teoria de la relativitat.

La decepció més gran va venir de part de la Jove de Tarragona. La trajectòria impecable dels últims mesos, sumada a uns assajos modèlics, feia pensar que Sant Magí havia de ser el primer dels salts endavant de la colla aquests mesos d’agost i setembre. Amb una gamma de castells a l’abast espectacular, la Jove plantejava la diada amb l’objectiu del 2de9fm. Abans, però, van optar per passar el tràmit del 5de9f, però malament rai si considerem el 5de9 com un tràmit. El cap de colla, Aleix Bordas, va reconèixer al final de l’actuació que havien comés errors, com el de tirar amunt aquest primer castell, malgrat que des de ben aviat va mostrar símptomes de problemes. El 2de9fm, que van traslladar a la tercera ronda després d’un 9de8 per recuperar sensacions, va patir el mateix problema: de seguida es va veure que al pis de quarts no treballaven amb la comoditat necessària, però van optar per tirar amunt. Potser es por parlar d’excés de confiança en construccions que convé no oblidar que són extremadament difícils. Lliçó apresa, amb oportunitat de corregir errors dissabte i diumenge que ve, al Catllar i l’Arboç. Tot plegat, sense oblidar-nos de posar en valor l’actuació assolida, malgrat el desprestigi creixent al món casteller –que no tothom accepta– dels castells només carregats.

I decebedor va ser també que els Xiquets de Tarragona només carreguessin el 3de9f. Llàstima, perquè Sant Magí podia servir als matalassers per viure el necessari punt d’inflexió que els permetés sortir d’una situació caracteritzada per la irregularitat i per una certa manca d’autoestima que ja fa massa temps que dura. Com el peix que es mossega la cua, hi ha un ambient enrarit que frena possibilitats de fer grans actuacions a la plaça, i la falta d’aquestes grans actuacions no ajuda a millorar l’ambient. De moment, ja tenen l’aleta del 3de9f, i el repte de consolidar els castells de la gamma alta de vuit. Per Sant Magí van mostrar el 5de8, que no és cap broma.

Sant Magí va mostrar també com d’injusta pot ser una plaça. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van fer la millor actuació de la història que el pde7f final va espatllar. Una caiguda de les que provoquen un silenci eixordador a la plaça no va permetre que la colla celebrés com es mereix el gegantí pas endavant fet per la colla amb el 2de8f. Aquest castell és la culminació d’una llarga etapa basada en un canvi de mentalitat, i punt d’inflexió que ha de permetre plantejar-se nous reptes, sense oblidar que la prioritat ha de ser mantenir l’actual nivell.

Ja siguin caigudes per errors o per mala sort, el cas és que l’única colla que sortia de plaça amb tot descarregat van ser els Xiquets del Serrallo, que es regalaven a la tercera ronda ni més ni menys que el segon 2de7 completat per la colla en la seva història. Motiu suficient per fer festa grossa.

Ha estat un Sant Magí cal dir que amb una organització impecable i amb moltes lliçons: l’excés de confiança és mal company de viatge; cal autoestima per afrontar els grans reptes; les diades comencen a la primera ronda i s’acaben quan baixa el segon del pilar final. I també, que sempre està bé pensar que falten cordons a qualsevol pinya… Lliçons que si s’aprenen bé, fan preveure que d’aquí a un mes potser Santa Tecla serà una mica més justa amb les colles de Tarragona que no ho ha estat Sant Magí.

FRANCESC DOMÈNECH

Foto: Imatge de la plaça de les Cols, en l’actuació de Sant Magí d’aquest diumenge.

Notícies relacionades:

Les petites fan un gran Sant Magí