Tot és obert

Cap de les quatre colles que poden optar a guanyar el Concurs pot estar, a hores d’ara, plenament satisfeta del punt en què es troba. Però, per altra banda, cap pot autodescartar-se, més enllà de la gesticulació, la prudència i l’estratègia de comunicació i mobilització que marqui cadascuna d’elles. La diada del Primer diumenge de festes de Santa Tecla, celebrada ahir, va confirmar que tot és obert. Hi ha quatre colles que tenen plenes opcions i totes quatre comparteixen un tret comú: és més que previsible que el seu programa de màxims no es pugui dur a terme i hagin d’esperar a que fallin les altres.

“Nosaltres ja hem llançat la Lliga i ara optem per la Champions”. Així es va expressar en públic el president dels Castellers de Vilafranca, Joan Badell, diumenge a Tarragona, recorrent al mètode que ha utilitzat en més d’ocasió el Reial Madrid en els darrers anys per assolir una glòria incerta. Les sis vegades que enguany han coincidit a plaça els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella s’han saldat amb millor actuació dels rosats. És un fet inèdit i gens habitual.

Però també ho és, que enlloc està escrit que una final hagi de ser com un campionat regular, si es pretén fer la (innecessària) comparació futbolística. I a això apel·len els verds, conscients que tenen menys gamma que els rosats, però sabedors que tenen algunes cartes que poden ser especialment resolutives.

La millor bandera dels penedesencs és, precisament, la seva mentalitat vencedora i el seu caràcter lluitador. Ho porten imprès a l’adn i ha estat un element que, sense cap mena de dubte, ha resultat determinant per a que des de mitjans dels noranta s’hagin situat dalt de tot del món casteller. Aquesta rauxa els ha permès guanyar alguns concursos (com el del 1998) i sortir de plaça amb els millors castells en altres diades on, a priori, ho tenien perdut.

I aquest és un dels principals reptes que tenen al davant els seus dirigents: convèncer la seva gent de les possibilitats, que no són poques, ni de bon tros. D’entrada, els vilafranquins són l’única colla que ha descarregat enguany un castell de 10 i, a més, ho han fet per partida doble (el 3de10fm, a Vilanova i per Sant Fèlix) i, tot i no haver completat la torre de 8 sense folre encara, la suma d’aquestes dues construccions completades obligaria les altres colles a ampliar els resultats. La fórmula que els verds van dur per Sant Fèlix (3de10fm, tde8sf, 4de10fm i que es va quedar a la meitat) podria ser determinant a Tarragona.

Al Portal Nou de Valls, la diada d’ahir ha portat alguns dubtes. El primer, el castell de 10. La Vella ha tirat tres cops un castell d’aquest nivell aquesta temporada i no l’ha descarregat en cap ocasió (va carregar el 3 per la Firagost, va desmuntar el 4 per Sant Fèlix i ahir els va quedar en intent). Ben és cert que tant a Vilafranca com a Tarragona va faltar pressió per compactar un monstre com és el 4de10 amb folre i manilles, però, per contra, també ho és que el castell de 10 per resultar vàlid al Concurs (on no els faltarà la pressió), probablement necessitarà ser descarregat.

L’altre dubte que va generar la diada d’ahir és la lesió d’un casteller clau en totes les estructures dels rosats: Joan Ibarra, que puja al terç del 2de8sf i del 4de9sf, al quart dels castells de 10 i al terç de l’inèdit 9de9f. A l’espera de saber si podrà tornar enguany, els recanvis ja han estat pensats pel cap de colla, Albert Martínez, i seran posats en pràctica en els propers assaigs.

Amb tot, la Vella és la colla que té més gamma, que suma millor trajectòria aquesta temporada i que menys depèn de les altres. Al cap i a la fi, els resultats és el que importen i la moral en una potent Colla Vella com és l’actual estarà intacta de cara a la cita del 7 d’octubre. Si porten a terme el que estan assajant ningú no els podrà treure el triomf… però el Concurs del 2018 no necessàriament l’ha de guanyar la millor colla; sinó la que aconsegueix la millor combinació de castells descarregats i amb un possible coronat.

I a això és precisament al que apel·len a l’altra banda de la plaça del Blat. La suma del 2de8 sense folre i el 5de9 amb folre descarregats amb el 3de9 sense folre carregat obligaria, i molt, a les altres colles a treure rèdit dels seus recursos. La combinació d’aquestes tres estructures podria ser determinant. I la Joves no és pas tan lluny de poder-ho fer: el 2 ja forma part de la seva cartera, el 5 s’està treballant de valent a assaig per descarregar-lo i el 3 és tota una incògnita. L’inèdit 3de9 sense folre és La Gran Il·lusió al carrer Gassó. Dissabte van fer pujar els dosos fins al quart, un cop acabada l’actuació d’Altafulla. Encara hi falta una eternitat, però el 3de8 net que ja han clavat a assaig i les tres setmanes que falten fins a Tarragona omplen d’esperança a les camises vermelles.

Per últim, la Jove de Tarragona no es posiciona, d’entrada, entre les favorites al Concurs. Per tenir opcions reals, probablement, hauria de fer dos castells que enguany no ha assolit (el 3de10 amb folre i manilles –que només ha descarregat un cop, el 2016– i el 4de9 sense folre –que només ha coronat un cop, el 2017–) i un d’inèdit: el 9de9 amb folre. També hi hauria l’opció que el 4de9 amb folre i l’agulla, que ahir van descarregar per segon cop, i el 5de9 amb folre poguessin ser determinants. Però això voldria dir que les altres tres han punxat més del previst. Sigui com sigui, el potencial de la Jove és enorme, tant tècnicament com en capacitat de mobilització. És una colla que fa bé la seva feina i que pot arribar a ser capaç de tot.

Falten tres setmanes i els locals d’assaig resultaran claus per cosir les possibilitats de les quatre candidates a fer-se amb el triomf del Concurs. Això mentre les calculadores treuen fum i els caps de colla mantenen la imprescindible serenor.

SANTI TERRAZA

Foto 1: 4de9sf de la Colla Vella a Tarragona (Foto: Fèlix Miró)

Foto 2: tde9fm dels Castellers de Vilafranca a Tarragona (Foto: Fèlix Miró)

Foto 3: Assaig de 3de9sf de la Colla Joves a Altafulla

Foto 4: 4de9fa de la Jove de Tarragona, a la plaça de la Font (Foto: Fèlix Miró)

Diumenge extraordinari, però sense 10

El que Sant Fèlix deixa pendent