Lluís Lirón: tota una vida fent castells

Per poder entendre qui és i què representa en Lluís Lirón, hauríem de preguntar-nos el següent:

––  Quants dels enxanetes i castellers (ja siguin pinya o tronc) dels anys 40, 50 i 60, encara van actualment a la seva colla, o segueixen activament els castells?

–– Quants poden dir que porten més de 70 anys fent i seguint els castells?

Doncs, segurament, només ens sortirà en Lluís Lirón. Per viure al món dels castells més de 70 anys (72 concretament), és evident que has de tenir la sort de viure molts anys, però hi hem de sumar el fet de començar de ben petit, cosa que normalment no decideix el nen, ja que és algú qui el porta a la colla. Però el cas del Lluís, és que amb 10 anys el Blanco el va veure jugant i li va preguntar si voldria fer castells. Ell va dir que sí i van anar a dir-li a la seva mare, que va contestar que no… Però el Lluís volia fer castells, i en va fer… I l’altra cosa que ha decidit ell, és estimar els castells i la seva colla. Per això, hi ha estat tants anys.

Lluís Lirón, enxaneta de la Muxerra, lliurant a l’alcalde Fàbregas la copa guanyada per la colla al Concurs de 1948

Va començar quan el Blanco el va convidar a provar-ho, i després de convèncer la seva mare, va començar uns assaigs que li van permetre pujar. I no només pujar, sinó que a més de ser enxaneta dels Xiquets de Valls durant els seus últims mesos (colla unificada), va ser el primer enxaneta i l’últim de la colla de la Muxerra (actual Colla Joves). I això encara té més mèrit, ja que va poder signar el primer 4de8 com a enxaneta, que va comportar a la seva colla guanyar el Concurs de Castells de 1948. Com deia Pedro Osorio en el vídeo de TAC 12 emès a la Nit de Castells, “va agafar un virus, els castells, i l’ha transmès a tothom que ha pogut”. I aquest “virus” va fer que pugés a l’últim 2de6 que va realitzar la colla de la Muxerra amb 22 anys i veient que la canalla que hi havia no volia pujar, no va dubtar a fer d’enxaneta! Poc es poden imaginar les colles universitàries que no han estat els primers en tenir enxanetes majors d’edat… Això demostra la seva manera de ser. No podia permetre que la colla no fes un castell mentre ell poguésevitar-ho i, així ho va fer.

Un cop la colla de la Muxerra va haver de plegar per diferents motius político-socials, les seves ganes de castells el van portar a continuar fent castells amb els Minyons de l’Arboç. I quan li van dir que la colla tornava, ara amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls, no va dubtar a sumar-s’hi aportant el millor d’ell, que era transmetre les ganes de castells i la manera de fer-ho. Així va agafar joves com els germans Gormaz, Salvador Ramon i altres i els va portar al seu taller a assajar i no va parar fins aconseguir fer el 2de7, carregant-lo el primer any (1971) i descarregant-lo el següent. Així els hi va transmetre aquest “virus” que et fa lluitar fins l’últim instant el castell. A més, va seguir pujant els 4de8 dels primers anys.

Flanquejat pel conseller Josep Bargalló i l’alcalde de Valls, Albert Batet, amb el Premi a la Trajectòria, lliurat dissabte a la Nit de Castells

Quan va decidir no pujar més, molts haurien abandonat els castells, però el Lluís no. I, per tant, va començar una nova etapa de la seva vida, continuant anant a les places, però realitzant gravacions. Aquesta tasca, tampoc no és menor, ja que si no fos per ell, moltes actuacions i molts castells s’haguessin quedat sense enregistrar en la dècada dels 80. I com que el que fem és immaterial, només ho podíem perpetuar amb la seva gravació.

Amb aquesta nova manera de viure els castells ha arribat fins avui, compartint sempre els seus coneixements i gravacions amb tothom que vulgui. Amb els anys, no només s’ha convertit amb un testimoni excepcional de la història de la Colla Joves, sinó que ha estat un testimoni de tot el món dels castells.

Ell, amb la seva visió personal, ens pots explicar perfectament, el principi quan va aprendre a pujar amb els ulls d’un nen, que va veure acabar una colla (Xiquets de Valls) i néixer una altra (Muxerra) i com van anar els primers castells de 8 de després de la guerra. Amb ulls d’adolescent i, ja com a adult, com aquests grans castells es consolidaven i creixien arribant al 5de8 o castells de 9. I ara, sembla tan llunyana l’època on un 3 o un 4de8 eren els sostres del món casteller, però no prou llunyana en la seva memòria que et pot explicar fins al mínim detall com els feien.

Aquest és un premi a la trajectòria amb majúscules, ja que si hem de mesurar els anys que algú porta vinculat al món dels castells, segurament estem davant la persona que en porta més, amb ganes de poder aportar sempre, partint d’una autèntica estima a aquella activitat que li van ensenyar de ben petit.

JOSEP MARIA CORTÉS

Articles relacionats:

El 2de8sf de la Colla Vella, Lluís Lirón, el Vendrell i els Moixiganguers protagonitzen la Nit de Castells