Caviar amb Xibeca

Lectura primera. Una colla que aconsegueix descarregar tres 2de8 sense folre (i quatre més carregats) i dos 4de9 sense folre en una temporada mereix tots els honors i reconeixements; són dades que il·lustren la disponibilitat de recursos tècnics d’extraordinari valor i una línia d’assaig rigorosa. Lectura segona. Una colla que aspira a ser líder i que en els seus registres de la gamma extra bàsica només aconsegueix situar un 5de9 amb folre carregat en tota la temporada, té un problema. Això i així és l’actual Colla Joves Xiquets de Valls: capaç del millor, però incapaç de mantenir la necessària regularitat que es requereix per ser dalt de tot. 

Aquests contrastos no són, ni de bon tros, una novetat a la Joves. La colla del carrer Gassó s’ha mogut tradicionalment en aquesta tensió interna controlada que li permetia fer amb major facilitat (o menys assaig) el que altres havien d’aplicar una inversió suplementària d’hores i recursos. Abans això era així perquè la Joves es caracteritzava per disposar d’uns troncs amb castellers de sobrades prestacions; la majoria baixaven de dalt i estaven dotats d’una qualitat envejable. Però ja fa uns quants anys que la lògica castellera va arribar també a la Joves –especialment de la mà de Jaume Galofré, que va implantar una cultura d’assaig necessària per adaptar-se als nous temps–. Els castellers de la Joves d’ara són humans i, per tant, necessiten assajar amb la mateixa intensitat i dedicació que els de la resta de colles punteres, i la colla ha de realitzar les proves –de canalla, tronc i pinya– necessàries per assolir les fites programades.

I aquí és on hi ha la baula feble. Si la Joves ha de ser una colla actual en el sentit de mantenir les lògiques d’assaig i funcionament ha de ser conscient que té un obstacle en la limitació de recursos a assaig i a plaça. I en la lògica actual, si una colla no pot assajar les manilles amb regularitat i només pot fer pujar el folre sencer del 5de9 en dos o tres assaigs té dues opcions: intentar canviar aquesta tendència (és molt fàcil dir-ho i molt difícil fer-ho, especialment si has de conviure amb una Colla Vella en plenitud absoluta) o potenciar altres vies com els castells desfolrats, que precisament són a l’abast de molt poques colles (en la temporada passada només una altra) i que il·lustren que el potencial tècnic que té la colla encara és extraordinari.

Als dirigents de la Joves els satisfaria no haver de recórrer a la segona opció perquè no han pogut aplicar la primera. Però la realitat és la que és i si tenen l’opció de menjar caviar perquè realment se’l mereixen no renunciaran a fer-ho. Encara que l’hagin d’acompanyar amb una Xibeca.

SANTI TERRAZA

Articles relacionats:

Ningú com la Vella