Com es fa el set?

Enguany farà 10 anys de la invenció d’un nou castell: el 7de7. Els Margeners de Guissona van inventar-se una nova estructura composta per un quatre amb un tres afegit. La construcció ha tingut continuïtat i alguna variant. Amb dues enxanetes o amb una de sola, i a Sant Cugat coronant primer la banda del tres.

El 12 de juliol del 2009, a Súria, els Margeners de Guissona van sorprendre el món casteller amb un innovador 7de7. Un experiment que ha quallat i que, a diferència d’altres invents, ha tingut un llarg recorregut: se n’han vist prop de 700 i un centenar llarg de 7de8 –a més d’un 7de8 amb l’agulla i un 7de9 amb folre–. També s’ha vist el 7de7 amb l’agulla i, com és lògic, el 7de6 amb l’agulla, amb dues agulles o sense.

Els Margeners van parir el 7de7 amb dues enxanetes, però, amb el temps s’ha vist el 7de7 amb una sola enxaneta en més ocasions. Les bases de Concurs, com en el cas del nou, recullen les dues variacions com a bones i amb la mateixa valoració de dificultat (puntuació).

Però les variacions no acaben aquí. Els Castellers de Sant Cugat coronen el 7de7 d’una manera diferent: els gausacs coronen primer la banda del tres i després la del quatre. Aquesta modalitat és diferent de la resta de colles –que hagi transcendit– i no està recollida en les normes bàsiques del Concurs. Tant és així que els de Sant Cugat van haver d’assajar expressament la manera homologada per fer el 7de8 al Concurs del 2016. El van executar segons les normes en l’única vegada que l’han fet de vuit pisos.

NORMA VI. Baixada de l’enxaneta i l’aixecador: L’enxaneta i l’aixecador han d’efectuar la baixada del castell d’acord amb les previsions següents:

a) En tots els castells, llevat de les estructures de cinc i de set, l’enxaneta o enxanetes ha de pujar per un dels membres que conformen el pis de dosos i baixar per l’altre.

b) En el cas de les estructures de cinc, l’enxaneta ha de pujar per la banda del tres i baixar per l’agulla del dos contrària a la que ha iniciat l’encavalcament.

c) En el cas de les estructures de set, l’enxaneta (si és un de sol) ha de pujar per la banda del quatre i baixar per l’agulla del dos contrària a la que ha iniciat l’encavalcament.

La baixada incorrecta de l’enxaneta o l’aixecador no afecta a la validesa del castell, encara que implica una penalització.

Les dues maneres de fer el set, tècnicament, no són gaire diferents i podrien ser recollides en una futura esmena de les bases –tal com es fa amb les modalitats d’una i dues enxanetes–. No hi ha cap proposta de forma oficial però la realitat existeix i l’Assessora podria analitzar el cas.

El cas del cinc és molt diferent, és improbable que cap colla faci el 5de7 –o d’altres alçades– coronat primer la banda de la torre i després la del tres. Les bases recullen la manera tradicional de fer primer l’aleta del tres i després la banda del dos afegit i ningú ha provat el contrari.

Una altra variació de fer el set seria amb dues estructures diferents de les regulades: un tres i dues torres. Aquest 7de7 s’ha vist en alguna ocasió i sí que representa un canvi substancial del castell: compta amb tres poms de dalt i la dificultat tècnica podria ser major –acostant-lo a un 9de7, en ser una versió escapçada–. Aquesta opció no està inclosa en el catàleg i és l’únic cas referenciat d’un mateix castell –pel que fa al seu nom– fet amb dues estructures diferents.

JORDINA ARMILLA

A ningú no l’interessa el set?