La guerra dels drets (Episodi XIII: Reservoir Dogs)

La pau s’ha acabat. La guerra dels drets d’imatge s’ha tornat a activar i, de moment, amb trets cap a diverses bandes, com Quentin Tarantino va narrar brillantment a l’escena final de la mítica Reservoir Dogs. La tensa relació entre la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i La Xarxa ha acabat esclatant i l’escenari ha canviat de ple. La CCCC ha agafat el toro per les banyes i ha optat per cedir els drets a una altra operadora, la productora Som; per tant, La Xarxa no farà les retransmissions castelleres del 2019 ni, en principi, les de les següents temporades, ja que l’entesa és per a quatre anys. La signatura de l’acord entre la Coordinadora i Som es va presentar ahir a Valls, gairebé per sorpresa, i va generar una jornada d’emocions diverses, segons els llocs: des de confiança i satisfacció fins a emprenyades en grau divers. I amb alguns interrogants encara per resoldre.

Un aficionat grava un 4de8 dels Castellers de sants, alçat el passat 27 d’abril a Sitges.

Som produirà les retransmissions. L’acord entre la Coordinadora i Som cedeix gratuïtament els drets d’imatge de les colles a la productora per a que elabori els continguts i difongui l’actualitat i la projecció dels castells a través seus canals propis i externs. Som s’encarregarà de fer les retransmissions de les diades –una trentena a l’any–, produir un programa setmanal de contingut casteller i elaborar dos o tres vídeos setmanals sobre les diades més destacades per a les peces informatives pròpies i d’altres televisions. És a dir, el que feia La Xarxa fins ara.

Som emetrà tots aquests productes a través del nou portal castells.tv (actualment inoperatiu). Ho farà en obert i en streaming, que ha estat una de les qüestions innegociables que la CCCC ha posat damunt la taula. L’acord també té voluntat d’aportar projecció als castells a l’estranger, tot i que no detalla si continuarà l’aposta que va fer La Xarxa l’any passat d’emetre les principals diades en versions en castellà i en anglès per arribar a nous públics a l’exterior.

La clau de la comercialització. Amb tot, la base de l’operació serà la comercialització de les diades, que és d’on Som obtindrà el retorn per afrontar la inversió que li suposarà les retransmissions i el conjunt de la producció dels continguts. La productora s’haurà d’encarregar de vendre les diades i la resta de productes a altres canals televisius, siguin on line o convencionals. Amb Televisió de Catalunya ja hi ha hagut converses, que es preveuen que desemboquin en la compra d’algunes diades, que TV3 podrà emetre a través dels seus canals, sigui en directe o en un resum diferit. A efectes pràctics per a l’espectador de TV3 i el 33, el resultat no variarà en excés, ja que aquest canal ha retransmès en els darrers anys mitja dotzena de diades anuals que produïa directament, en base a l’acord que tenien a tres bandes TVC, La Xarxa i la CCCC.

Les converses amb TVC també inclouen la producció del programa setmanal de continguts castellers (el Quarts de Nou o un que el substitueixi). De fet, des que hi va aparèixer, l’any 2005, i fins fa tres anys, la producció del Quarts de Nou era externa a TV3 i anava a càrrec de la productora Lavínia. A TVC estan valorant actualment si mantenen la producció pròpia del programa o l’externalitzen.

Som és un grup audiovisual de notable pes i projecció en el panorama comunicatiu i cultural català. Constituït com a cooperativa, és la continuïtat del Grup Cultura 03, nascut el 2001 amb l’objectiu de produir continguts en diversos formats, especialment en llengua catalana: revistes, llibres, audiovisuals. Dirigit per Oriol Solé, ha fet programes televisius com [S]avis, En Sèrie, Sota terra o Menú degustació, a més de documentals i pel·lícules. També editen revistes de referència com Sàpiens, Descobrir, El món d’ahir o Cuines.

Roda de premsa dels representants de Som i la Coordinadora, ahir a la plaça del Blat.

A més de produir els continguts castellers, Som aportarà 40.0000 anuals a la CCCC en concepte de patrocini. És la mateixa quantitat que hi destinava l’any passat La Xarxa i la que també aporta Sorea. El principal patrocinador de la CCCC és Estrella Damm, amb 185.000 euros anuals, mentre que l’aportació més elevada que rep prové de la Generalitat, 235.000 euros. La suma d’aquests ingressos (500.000 euros) és inferior al cost de l’assegurança, que aquest any és de 589.000 euros. En els darrers vuit anys, el cost de l’assegurança s’ha doblat i, previsiblement, ho continuarà fent en els propers anys (per cert, el president de la Colla Vella, Albert Pedret, ha proposat una interessant fórmula de repartiment dels costos de manera externa).

OPA a La Xarxa. El canvi de parella de la Coordinadora constitueix una OPA directa a La Xarxa. La relació entre la CCCC i la Xal havia arribat a una tensió màxima que complicava el seu funcionament. No hi havia confiança per cap de les dues parts i qualsevol moviment d’un era detectat per l’altre des d’una òptica negativa. La relació va assolir el màxim nivell d’enfrontament fa dos anys, amb la polèmica sobre la cessió dels drets d’imatge –on La Xarxa es va aliar amb les postures defensades pels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i, posteriorment, els Minyons de Terrassa–, que va acabar trencant la junta de la CCCC.

L’acord forçat del juliol d’aquell any, renovat el juny de l’any passat, no va tancar la polèmica: el 2018, les discussions van girar entorn l’streaming de les diades, que la Xarxa va establir sota pagament a través del seu canal de continguts Xala! Aquesta decisió va suposar que algunes televisions locals renunciessin a emetre algunes diades, ja que tenen tota la seva producció en obert a través del web i l’streaming de pagament els obligava a fer canvis de programació. Per neutralitzar les crítiques del pagament plantejades per la CCCC, La Xarxa va oferir abonaments gratuïts a aquest organisme per a que els difongués entre els castellers, però, amb la tensió i la desconfiança mútua es va acabar entrant en un carreró sense sortida. La sensació que finalment es va implantar en el món casteller l’any passat va ser que resultava més difícil veure castells per la televisió en directe que no pas les temporades anteriors.

Davant aquest escenari, la junta de la CCCC es va plantejar canviar d’operador. No era la primera vegada que ho estudiava. Les primeres mirades, en tots dos casos, van ser per a Televisió de Catalunya, però amb la delicada situació financera d’aquest canal (i la seva complexitat administrativa i de funcionament) resultava impossible aportar el mateix nivell d’inversió i predisposició per als continguts castellers que feia La Xarxa. Aquesta xifra se situa entorn els 600.000 euros. De fet, l’anterior junta (la que va dimitir a causa del conflicte dels drets) també havia valorat l’opció de buscar una altra operadora que no fos La Xarxa ni TV3. Hi va haver converses informals amb 8TV, però en cap moment es van concretar en res i menys encara quan la cadena del Grup Godó va entrar en números negatius.

Toni Comas, Aina Mallol i Joan Beumala, durant l darrera retransmissió de La Xarxa, a la Diada de Minyons del 2018.

La inversió. L’opció de Som va ser acollida amb bons ulls per la junta actual de la CCCC, especialment, en el moment que van conèixer que TVC estaria disposada a entrar en la comercialització de l’operació, un peça clau per a la viabilitat del projecte. Ni Som ni la CCCC han volgut revelar el volum d’inversió que suposarà l’operació per a la productora. No serà, però, ni de bon tros els 600.000 euros que La Xarxa apunta que hi destinava.

De fet, a la Coordinadora mai no s’han acabat de creure aquesta xifra, que la direcció de la Xal assegura que és pública en tant que presentada a la Diputació de Barcelona, que és l’òrgan gestor de la cadena. És un altre exemple de la desconfiança mútua i que acompanya una reflexió que els responsables de la Xarxa no s’han fet amb prou claredat: com pot ser que el món casteller (o els seus representants, legítimament acreditats) no posin una catifa vermella als qui afavoreixen una inversió tan elevada a favor de la seva activitat? És evident que hi ha coses que han fallat i no és només que “el món casteller sigui complicat” (que ho és i molt), com sovint s’ha argumentat des de la Maternitat, seu de la cadena.

Hi ha un fet, però, que resulta evident. I és que La Xarxa (i les televisions locals, que al cap i a la fi, és d’on es dota de continguts principals la cadena) han dignificat de manera significativa la imatge dels castells a la televisió. Les retransmissions han estat d’elevada qualitat, s’han creat productes plenament competitius (tot i que no sempre) i el món casteller n’ha tret un rendiment evident guanyant en projecció i imatge. En aquest sentit, la participació d’un excel·lent professional com Jordi Sacristan, que va ser el productor executiu fins que l’octubre de l’any passat va ser defenestrat, va resultar clau en aquesta projecció. Com també ho ha estat la decidida aposta de la direcció i del mateix conseller delegat… Però, com en qualsevol parella, si no hi ha amor, amb sexe amb no n’hi ha prou per aguantar molt. I la relació de la CCCC i la XAL tenia massa mancances com per assegurar-se la continuïtat.

La Xarxa continuarà amb els castells. L’acord entre la CCCC i Som no exclou que altres operadores puguin continuar elaborant continguts castellers. El que no podran fer és retransmetre les 30 diades escollides sense passar per Som, però, òbviament, cada cadena pot fer els programes o elaborar les informacions que desitgi.

En aquest sentit, La Xarxa té previst, si més no a hores d’ara, continuar tractant els castells en la seva graella del 2019. La seva proposta, que anunciarà en les properes setmanes, passa per un programa propi i per fer connexions amb els assaigs d’algunes de les colles punteres els divendres a la nit per mostrar les proves que hi estan realitzant. Aquesta és la proposta plantejada per la XAL a algunes colles (com la Vella i els Castellers de Vilafranca), però que encara està pendent de tancar-se. Els esdeveniments d’ahir podrien suposar alguns canvis en les previsions de la cadena.

El que sí que ha confirmat La Xarxa és que no comprarà les retransmissions a Som. La cadena de les televisions locals no adquireix productes que, en principi, pot fer directament, com són les actuacions.

Patrocinis amb la Vella i els verds… La Xarxa ha renovat enguany el patrocini que efectua sobre la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca. De fet, l’ha pujat en 3.000 euros més cadascú i arriba als 28.000 euros en cada cas. Aquest va ser, precisament, un altre dels elements de discòrdia entre la junta de la Coordinadora i la XAL en la crisi de fa dos anys. Algunes colles van qualificar aquest patrocini com una “subvenció encoberta”. La XAL el va oferir, a més de verds i rosats, a les altres dues colles que han fet castells de 10; els Minyons de Terrassa i la Jove de Tarragona.

El contracte contemplava la realització d’una actuació que s’havia de fer el 2017 amb totes quatre colles i que finalment no es va tancar per raons de calendari i per les reticències d’aquestes dues darreres colles amb les pròpies condicions de la diada (en recinte tancat i afavorint el concepte d’espectacle). En el seu dia, els Minyons van valorar seriosament signar el contracte (25.000 euros són molt ben rebuts per les colles), però les característiques de la diada els van fer tirar enrere. La Jove, per la seva part, sempre va veure la proposta amb desconfiança. A més, aquell any, Jordi Grau, era el president de la CCCC, en representació de la colla tarragonina, i va ser qui més va patir la tensió del conflicte.

La Vella i els verds són també els protagonistes del darrer documental casteller de La Xarxa, que es va presentar al Mercat de l’audiovisual de Cannes i que aviat es projectarà en públic. El documental gira entorn com van viure els dos caps de colla una temporada intrèpida com va ser la del 2018.

Els presidents d’aleshoresde Minyons, Vella i verds, durant el documental Exquisits, produït per La Xarxa el 2017.

Reaccions a l’acord. Precisament, la Colla Vella i els Castellers de Vilafranca no han acollit l’acord presentat amb gaire bons ulls. Totes dues colles no formen part de la junta de la CCCC des que el gener del 2018 es va constituir el nou equip, que ara presideix Roger Gispert (Castellers de la Vila de Gràcia) i que l’any passat ho va fer Inés Solé (Xiquets de Tarragona). Que ni els verds ni els rosats no siguin a la junta de la CCCC no és cap casualitat i respon a la voluntat dels impulsors de la junta de formar un equip sense la dependència d’aquestes dues colles, en bona part com a conseqüència del conflicte de fa dos anys.

Els representants de totes dues colles es van assabentar de la nova fórmula televisiva per un whatsapp enviat des de la Junta a totes les colles, a través dels grups regionals en què actualment està estructurada l’entitat. Hi va faltar finezza. I d’una manera especial per al cas de la Vella: la roda de premsa es va fera la mateixa plaça del Blat, patrimoni dels Xiquets de Valls. A diferència dels Castellers de Vilafranca, que entenen que la CCCC hauria de gestionar l’assegurança i poca cosa més, la Vella creu en les funcions d’aquest organisme, si bé els conflictes dels darrers anys també l’han conduït a remarcar que les colles “no poden abandonar la seva sobirania”.

De fet, la resta de colles també es van assabentar de la mateixa manera a través d’un missatge al telèfon. Llevat, és clar, de les dotze que formen part de la junta, que estaven al cas de l’operació. Entre aquestes dotze hi ha la Colla Joves i la Jove de Tarragona i a l’altra banda de la plaça del Blat i a Cal Figarot fa que sigui més difícil de digerir tot plegat. Essència castellera que cal conèixer per saber de què va això.

La junta de la CCCC ha actuat amb la màxima discreció, conscient que el tema és delicat i qualsevol pas en fals podria haver suposat frustrar l’operació. Entenen que la mala maror acabarà diluïnt-se. Demà mateix, el president de la CCCC, Roger Gispert, es reunirà amb el de la Vella, Albert Pedret, per reduir la tensió.

Tampoc no en sabien res de la signatura d’ahir les televisions locals, que són una peça clau de l’engranatge de la difusió dels castells, especialment les que fa anys que s’hi dediquen, com TAC 12, Penedès TV o Canal Blau. Aquestes televisions formen part de La Xarxa, però en alguns casos (com les de Tarragona i de Vilanova) han tingut diferències notables amb la Maternitat en la gestió dels continguts castellers, especialment l’any passat.

Quines actuacions es retransmetran? Més enllà de la polèmica sobre els drets i l’operadora que els produeixi, a moltes colles el que els interessa és saber el programa d’actuacions que es retransmetran. La Coordinadora està elaborant la llista de les trenta actuacions del 2019, que tindrà tancada en els propers dies. Com en els darrers anys, la primera retransmissió serà la de Sant Joan a Valls.

Els Minyons, per exemple, ja han demanat que s’inclogui la diada de la Nova Atenes, que enguany han recuperat i que volen marcar-la com una de les grans cites del calendari. En la primera i fins ara única edició d’aquesta diada bianual (el 2017 es va anul·lar per la coincidència amb el referèndum de l’1 d’octubre), els malves van descarregar el 3de10fm.

La Coodinadora està recollint la cessió dels drets de les diferents colles. De moment, en té una trentena, entre les quals la Joves i la Jove de Tarragona. Encara no disposa de les de la Vella i els Castellers de Vilafranca. L’assemblea de l’ens, el març passat, va aprovar-ne la cessió, però ara les colles l’han d’executar formalment.

El conflicte dels drets, en realitat, ja no està tan centrat en una qüestió jurídica, sinó en un tema de posicionament. Previsiblement, la polèmica baixarà en els propers mesos i s’implantarà una certa normalitat, perquè en el fons els castells necessiten més a la televisió que no pas a la inversa.

SANTI TERRAZA

Articles relacionats:

La guerra dels drets d’imatge (Temps de pau)

La guerra dels drets d’imatge (Episiodi XII: Continuarà…)

La guerra dels drets d’image (Episodi XI: Nissaga de poder)

La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)

La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)

La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)

La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)

La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)

La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)

La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)

La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)

La guerra dels drets d’image (Episodi II)

La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)

La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo

Protegint els drets del fet casteller

Que la tele ens acompanyi

Els efectes col·laterals i l’assegurança

Junts, tot i les diferències