El fet casteller s’ha estès per Catalunya com una taca d’oli, amb presència també des de fa anys a la Catalunya Nord i a Mallorca. Les Terres de l’Ebre ha estat el darrer territori del Principat on han aparegut colles. L’afició castellera cap al sud és recent, tot i ser d’allà on es creu que en té l’origen aquesta tradició derivada del ball de valencians.
Curiosament, al País Valencià no hi ha cap colla castellera però si afeccionats. L’existència de grups de construccions humanes com les muixerangues ha fet, com és lògic, que es mantingui la seva tradició i no hagin sorgit iniciatives per fer torres a la catalana.
En Xavier va conèixer el castells quan vivia prop de la plaça de sant Jaume de Barcelona. Després, al anar a viure a Vilafranca, va ingressar als Xicots. Ara fa cinc anys va tornar cap a la seva València natal i des de allà segueix el fet casteller amb atenció. Puja a Vilafranca per la Festa Major i per la diada de la seva colla (el Roser). Cada dos anys també puja al Concurs. Una afició que no ha perdut malgrat la distància i l’escassa informació del fet casteller que arriba allà. Internet l’ajuda a estar el dia del que passa en el món casteller, però en Jover es queixa que al no arribar TV3 ni d’altres mitjans convencionals no es coneixen els castells. Tot el contrari, sovint els mitjans locals parlen del “perill” que comporten; oferint una imatge distorsionada, polititzada i sensacionalista.
El cert és que les muixerangues valencianes són tot espectacle i molt estimades en les poblacions on hi ha colla, els castells no hi tenen cabuda. Jover explica que a Xàtiva va sorgir una iniciativa de colla castellera, els Socarrats, a partir d’uns catalans d’Hospitalet que hi van anar a viure però no va quallar.
A l’Olleria (Castelló) existeix el ball dels Locos que combinen figures valencianes amb estructures castelleres. Un dels problemes que hi veu als castells és el gruix de components per fer la pinya, afirma que “amb dues persones fas un pilar de dos i ja fas has fet una muixeranga”. Val a dir que les figures valencianes son més complexes que això i representen quadres, a semblança del que també fan les moixigangues catalanes.
CARLES ESTEVE
Foto 1: Xavier Jover (Xicot) i Antoni Alminyana a Algemesí
Foto 2: Xavier Jover a Mutxamel
Foto 3: Antoni Alminyana a Mutxamel