Les tres colles grans (Castellers de Sants, Castellers de Barcelona i Castellers de la Vila de Gràcia) han firmat les millors actuacions dels seus repertoris. Els de Gràcia han superat la seva millor marca per enèssima vegada en les dues últimes vegades (4de9f, 3de9f, 3de8a, pde7f), els de Barcelona l’han millorada (4de8a, 4de9f, 3de9f, pde6) i els de Sants han repetit els tres millors castells que tenen (3de9f, 4de9f, 4de8a). També han estat bones les actuacions de les tres colles mitjanes. Els del Poble Sec han fet 2de7, 7de7, 5de7; els de la sagrada Família han alçat 3de7s, id2de7, 5de7, 7de7 i la Jove de Barcelona ha frmat 3de7, 7de7, 4de7a.
El mapa casteller de Barcelona il·lustra la implantació dels castells i la seva capacitat de seducció a àmplies capes de ciutadans. Els valors d’esforç col·lectiu que han sabut transmetre els castells han atret grups de diferents edats (principalment joves) i famílies senceres, que han trobat en les colles un espai de lleure. A més a més, fer castells és de franc, i això en els temps actuals té un valor suplementari.
Els castells van aterrar a Barcelona el 1969, quan un grup de veïns que procedien del Penedès i el Camp de Tarragona van traslladar a la ciutat la passió que havien deixat als seus pobles. Fins al 1993, els Castellers de Barcelona van ser l’única colla. Però en plena expansió postolímpica Sants va crear la primera colla de barri, emulant l’exemple que s’acabava d’implantar a Tarragona. Després va arribar Gràcia. I més tard el Poble Sec, la Sagrada Família i Sarrià, si bé aquesta última no va tenir continuïtat. Fa quatre anys va sorgir la segona colla que porta el nom de la ciutat, la Jove de Barcelona, que és la més petita de totes sis.
Quan s’escrigui la història de l’excepcional moment que viuen els castells, s’analitzarà amb totes les seves dimensions el cas de Sants. La colla de la camisa grisa és un exemple de progressió tècnica i dinamització sociocultural. Gràcies a un rigorós treball tècnic s’han consolidat com a colla de nou, i amb una hàbil política de creixement social han aconseguit projectar-se com una entitat atractiva amb capacitat de seducció més enllà del seu barri. Un cas molt similar és el dels Castellers de la Vila de Gràcia, que en un any i mig han passat de tenir el dos de vuit amb folre carregat com a sostre a sumar totes les construccions altes de vuit i, fins i tot, les bàsiques de nou. El salt dels graciencs en aquest curt període de temps és el més espectacular que ha registrat mai una colla.
També s’agraden en les construccions de nou els Castellers de Barcelona, que han consolidat una cosa que abans els resultava esporàdica, mentre que les colles del Poble Sec i de la Sagrada Família -que la dècada passada no aconseguien ni un castell de set- ja assaboreixen els galons de vuit i mostren maneres que auguren una projecció notable.
SANTI TERRAZA
Adaptació i actualització de l’article publicat al diari La Vanguardia el 24 de setembre de 2014
Foto 1: Castellers de la Sagrada Família, del Poble Sec i Jove de Barcelona, a la Mercè 2014 (Foto: Castellística)
Foto 2: 4de8 amb l’agulla dels Castellers de Barcelona, a la Mercè 2014 (Foto: Castellística)
Foto 3: 4de9 amb folre dels Castellers de la Vila de Gràcia, a la Mercè 2014 (Foto: Castellística)
Foto 4: 3de9 amb folre dels Castellers de Sants, a la Mercè 2014 (Foto: Castellística)
Articles relacionats:
La febre castellera bull a Barcelona