S’ha de dir que em satisfà molt quan em truquen d’aquest programa perquè m’encanta la combinació de professionalitat amb un to de tertúlia castellera d’esmorzar de forquilla.
Entre d’altres, una de les preguntes que m’han formulat és quina plaça, sense comptar la de la de la Font i la de les Cols de Tarragona, és la que m’agrada més per actuar o veure castells.
He contestat que n’hi ha dues, la plaça del Blat de Valls i la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès. Una perquè sé que no hi actuaré mai amb la meva colla, però gaudeixo de la rivalitat i de l’atmosfera que es crea, i l’altra perquè sua castells pels quatre costats i els esperits dels castellers antics segur que s’hi apleguen per veure les construccions que s’enlairen.
Quan s’ha acabat l’entrevista, assaborint un bon cafè de súper, en un d’aquells moments de reflexió que tenim tots, m’han vingut al cap vàries idees i he optat per escriure-les.
En un primer moment, he pensat com de diferents són, en general i amb excepcions, les places de la zona tradicional de les de la zona no tradicional: l’ambient, la història, el públic, el significat d’un castell determinat, la rivalitat… i com exemple d’aquests trets he recordat les sensacions que tinc quan actuo en places com la de les Cols i la de la Font de Tarragona, la plaça de la Vila de Vilafranca, la del Pou a Altafulla, la plaça de la Vila de la Riera de Gaià o la de la Verdura a Torredembarra, així com veure les actuacions a la plaça del Blat de Valls.
Com a llicenciat en Història i membre dels Xiquets de Tarragona no puc obviar el fet de saber que quan hi actuo, faig el mateix que han fet castellers de diferents generacions i segles, i em sento, segurament com la resta de castellers i de colles, marmessor i continuador d’aquesta activitat.
És bo recordar, per exemple, que el primer castell de 9 documentat de la història es va fer a aquesta plaça, el dia de la Mercè de 1851, el darrer dia de les festes de Santa Tecla, i que el mític 4de9 sense folre es va descarregar en simetria als pinacles de la Catedral de Tarragona.
La importància de la plaça de les Cols va lligada estretament a les festes majors de la ciutat i s’hi han dut, i s’hi duen a terme, destacades actuacions com la de Sant Magí o la de la Mercè.
La història castellera que hi ha al darrera ultrapassa la plaça i escriu directament al llibre dels fets del món casteller.
És la plaça on abans estava l’Ajuntament (per això el pilar caminant) i un indret amb uns condicionants que tot i dificultar la praxis (pendent, les colles s’intercanvien, el sol de mitja plaça, etc.) ningú qüestiona la seva idoneïtat per fer castells. És més, estic segur que a força colles, i en extensió castellers, els agradaria actuar-hi, fet que no és possible perquè només hi poden actuar les quatre agrupacions locals per un acord no escrit de les colles de Tarragona que trobo molt encertat.
Com a casteller, penso en tota la seqüència ritual que acompanya l’actuació del dia del patró a la plaça de les Cols: esmorzar de forquilla intentant visualitzar la diada en el seu conjunt, el discurs del cap de colla, l’enfaixament, l’entrada a plaça, les rondes i els pilars, el toc de vermut, la tertúlia a plaça, durant el dinar de Festa Major i a la professó.
Moments de màxima intensitat castellera que no es repeteixen, ni en la seva totalitat ni amb aquesta intensitat, en cap més actuació en aquesta plaça al llarg de l’any i que em fan adonar com d’estret és el lligam entre els castells, la plaça i la Festa Major formant una simbiosi que no pot ser desplaçada a altres diades, siguin del caire que siguin.
Però la litúrgia que he descrit del dia del copatró, equiparable en altres places, s’esvaeix i es va difuminant amb el final del dia, i la plaça esdevé de nou allò que és, una plaça de la població en la que s’hi realitzen infinites i diferents activitats.
Després d’aquest retrobament amb les sensacions que transmet la plaça el dia de Sant Magí, penso també en l’evolució dels darrers anys i en les adaptacions que ha tingut, a tots els nivells, el món casteller.
I aquí hi introdueixo, finalment, el punt reflexiu d’aquest argumentari amb el que segurament alguns lectors no coincidiran. Tampoc no pretenc convèncer. Només faltaria.
Existeix la inviolabilitat d’una plaça? Són sancta sanctorums de l’essència dels castells? S’hi poden realitzar altres pràctiques castelleres fora de les diades importants com la que he descrit abans?
En aquest sentit, jo crec que sí, però matisant aquesta resposta afirmativa perquè no esdevingui un xec en blanc.
La meva opinió és que es pot dur a terme qualsevol pràctica castellera a qualsevol plaça: un assaig, una diada menor, una actuació de congrés o pel turisme, un taller, pilars per ONG o per l’ANC per exemple, etc. Són accions promocionals, d’assaig, institucionals, de recerca d’ingressos… i algunes no s’haguessin pogut justificar fa uns anys en un món casteller immòbil.
Totes però, per menor que siguin, han de tenir en compte que han de transmetre tant els valors del món casteller com les bones pràctiques (tècnica de tronc i de pinya, vestuari, seguretat activa i passiva, correcció dels grups de grallers si s’escau…).
El món casteller avança, i crec que les places són grans basíliques on un, o uns dies determinats de l’any, emmarcats en una festa major, es realitza la part central d’una seqüència ritual que s’ha de preservar, cuidar i mantenir, sent aquesta la que realment guarda i esdevé l’essència màxima dels castells i sent aquesta la que les colles, els seus responsables i els castellers en general ens hem d’esforçar a perpetuar.
Però passats aquests dies, les places estan al servei de les colles per difondre i engrandir encara més el món casteller. Sempre en benefici d’aquest i no a l’inrevés, com peces d’un engranatge que té com a objectiu potenciar la solidesa de la nostra activitat i que estigui per sobre de modes i preparada per qualsevol adaptació i evolució.
JOAN SALA
Foto 1: Els Xiquets de Tarragona, celebrant el 3de9 amb folre a la diada de Sant Magí de 2011
Foto 2: Les colles dels Xiquets de Valls, a la Santa Úrsula de 2013
Foto 3: 3de9 amb folre dels Xiquets de Tarragona a la diada de Tots Sants 2013
Articles relacionats:
Les places nés tradicionals es reivindiquen
Barcelona encapçala el rànquing de places
