En Joan Olivé i Vidal, fill del Catllar, s’encarrega d’organitzar la diada castellera de la Festa Major del poble des de fa tres dècades. Aquest dissabte va arribar a la plaça a les cinc de la tarda, una hora i mitja abans de l’inici de la diada. Es tracta de que tot estigui en ordre. Aprofitem llavors per parlar amb l’home dels castells al Catllar.
Als 67 anys, en Joan, no recorda ben bé si en fa 30 o 33 anys que “porta” la diada. En té tota la responsabilitat, des de triar les colles fins a “negociar les misses” (el que cobren). Diu que una de les condicions amb l’Ajuntament va ser “no ser tan sols el recader, sinó triar les colles que poden portar més coses a la plaça”. Apunta que en tots aquests anys han passat moltes colles: “Joves de Valls, Minyons, Reus, matalassers, Xicots, Bordegassos, Altafulla, Torredembarra… Ara darrerament han vingut verds, Vella i Jove de Tarragona. I la veritat és que funcionen; i si una cosa funciona, no la toquis massa”. Olivé assenyala que alguna cosa ha canviat amb el pas dels anys en el nivell que ofereixen les colles: “abans hi havia prudència perquè l’endemà anaven a l’Arboç i Sant Fèlix estava a una setmana com a molt. Tothom anava amb el fre de ma posat”. Preveient el que havia de succeir minuts més tard, en Joan intuïa que “enguany no seria així”. La setmana de marge amb Vilafranca anava al seu favor i anunciava que “avui potser veiem un Sant Fèlix dels de fa tres, quatre o cinc anys enrera”, referint-se als castells que s’hi podien veure.
S’emociona pensant el que pot viure la plaça i assegura que les colles ja queden contractades d’un any per altre. Presumeix de pagar be i ràpid “dilluns les colles cobren”. Sobre el catxè revela que s’han mantingut el preus, amb una mínima rebaixa per a una colla. Les colles cobren diferent però assegura que és inapreciable. També apunta que tenen per costum donar un sobre per a la canalla, “un plus com a delicadesa”, un premi que la colla rep per als més petits.
El de cal Manchón, com el coneixen alguns veïns del poble, va engrescant-se a mida que s’acosta l’hora. Saluda castellers i afeccionats, vetlla que tot estigui bé. Recorda que, tot i no tenir colla, al poble hi ha gent en diverses colles. Com a plaça, deixa anar que no rivalitzen amb ningú, però per el fet de ser plaça sense colla pròpia se’ls compara amb la Bisbal del Penedès i diu que “aquella és una plaça importantíssima, però nosaltres fem la nostra i ja està”. Apunta que la Jove de Tarragona s’hi troba molt a gust a la plaça del Catllar: els uneixen moltes coses i recorda que “la seva primera actuació amb camisa la van fer aquí”. Assegura que moltes colles el truquen a la porta i li demanen una rotació però “aquí només hi caben tres colles i veient el que avui porten, com carai no vols convidar-los l’any vinent”.
Després de la diada, en Joan Olivé és un home feliç, gamma extra a dojo i una diada de somni. Ja rumia on posarà la placa i què hi posarà. De moment, gaudeix dels èxits d’enguany, però d’aquí pocs dies segur que ja somniarà quins altres en poden arribar.
CARLES ESTEVE
Fotos 1 i 3: Joan Olivé assegut en un banc de la plaça del Catllar
Foto 2: Imatge aèria de la diada 2013