Els Xiquets de Valls del segle XIX van convertir l’activitat de la festa major en una celebració desestacionalitzada, que es desenvolupava en moltes localitats del país i que permetia treballar en grup de manera compenetrada. Els Xiquets de Valls van bastir la majoria de les grans construccions del segle xix. Fora de les vallenques, coneixem que el gremi de mariners de Tarragona va assolir amb certesa el mateix nivell de 9 pisos els anys 1857 i 1859.

Els Xiquets de Valls van compartir temps històrics, i de vegades plaça, amb altres colles com els Xiquets o Torraires de Montblanc –fins a dues colles diferents–, la Moixiganga d’Igualada –també amb dues agrupacions–, les colles Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona, la colla de la Mercè dels Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Gràcia, els Xics o Xiquets de Barcelona, els Xiquets del Pont d’Armentera, els Xiquets del Pla de Cabra (ara de Santa Maria), els Xiquets de Solivella, els Xiquets de l’Espluga de Francolí o els Xiquets de Torredembarra.

Aquests grups eren formats per aficionats locals que en la gran majoria de casos només actuaven en pròpia plaça i en general realitzaven construccions més modestes que les dels Xiquets de Valls. Altres aficionats documentats són els d’Albinyana, Alforja, l’Arboç, Banyeres del Penedès, Colldejou, Cornudella, el Pla del Penedès, la Bisbal del Penedès –amb dos grups–, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Montbrió del Camp, Riudecanyes, Roda de Berà, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Santa Margarida i els Monjos, Vila-rodona, o Vilanova d’Escornalbou.

El costum encara es manté ben viu a la Festa Major de Llorenç del Penedès i ja se’n té constància el 1890, ara fa 125 anys. Cada 9 d’agost a la nit, vigília de la seva Festa Major de Sant Llorenç, se’n pot gaudir.

Un altre exemple molt més recent i alhora desconegut d’un grup d’aficionats que aixeca castells puntualment per a la seva Festa Major el localitzem a Masarbonès, un poble de vint habitants que l’estiu passa a tenir durant quinze dies prop de 200 persones. Hi arriben des de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat, de Valls, del Vendrell, de París, de Bèlgica… A 21 quilòmetres de Valls, Masarbonès pertany al municipi de Masllorenç (Baix Penedès), la mateixa comarca que Llorenç. A l’igual que Llorenç, és en la ruta des de Valls cap a la Bisbal del Penedès, l’Arboç i Vilafranca, en plena àrea etnogràfica dels castells històrics.

El patró de Masarbonès és Sant Bartomeu, i celebren la Festa Major el cap de setmana més proper a la diada del sant, el 24 d’agost. En una cita amb regust ancestral, en un poble enmig de vinyes i ametllers, els masarbonencs programen ritus com les matinades en què acompanyen els músics, l’anada i tornada d’ofici, la processó del pa beneït portat pels nens, la subhasta de la coca rodona, o el concert vermut. El rol central i conductor del pa beneït originà en aquesta àrea a cavall del Tarragonès i el Penedès un model etnogràfic propi, que roman en alguns pobles.

Des de 2001, ara fa quinze anys, al migdia del dissabte s’organitzen en colla a la plaça de l’Om i alcen castells, habitualment de fins a 5 pisos, amb faixa, sense camisa distintiva, i amb cascos per a la canalla. És una de les escasses pervivències de colles d’aficionats, habituals des del XIX fins a la Guerra Civil de 1936. Presents a la celebració des de 1989, ara fa 26 anys, els grallers de Molnàs, en aquests moments fusionats amb els Bordons de Tarragona, hi refilen l’aleta. L’any passat, els aficionats masarbonencs van aconseguir un pis més en les seves construccions en descarregar el 3de6 per primer cop.

Els aficionats no tenen estatuts ni entitat legal, però han actuat amb els noms de Xics de Masarbonès i Colla Castellera de Masarbonès, denominació més comuna en els darrers programes de la Festa Major. Això sí, els masarbonencs convoquen dos assaigs, compten amb croquis de les pinyes i amb el servei d’ambulància de Masllorenç. El seu cap de colla és Lluís Vives. Amb anterioritat al 2001, se sap segur que el 1992 va haver-hi castells per part dels aficionats, i se’n guarda testimoni gràfic a les parets de la sala recreativa del poble.

L’actuació castellera de la Festa Major de Masarbonès aquest 2015 serà dissabte 22 d’agost al migdia.

Recull històric de les construccions assolides pels castellers masarbonencs, facilitades pels propis aficionats: 

1992                pde3s             2de5               3de5

2001                3de5               2de4               pde3

2002               3de5               2de5               pde3

2003               2de5               3de5(c)           3dep3

2004               (id)2de5         (id)4de5a       pde3

2005               2de5               3de5               2pde3

2006               2de5               3de5               pde3

2007               2de5               4de5a             2pde3

2008               5/5(c)              (id)4de5a       pde3

2009               (id)4de5a       4de5a             2de5               pde4

2010                3de5a             5de5               pde4 (girat)

2011                 pde3cam        3de5               5de5(c)           (i)pde4folrat (infantil)

2012                pde3cam        4de5a             3de5s             pde3

2013                pde3cam        2de5               3de5net         2pde4 (simultanis)

2014                pde3cam        5de5               3de6               2pde3

JORDI BERTRAN / @moncasteller

Fotos: Execucions dels aficionats de Masarbonès durant el 2014

Articles relacionats:

125 anys de castells aficionats a Llorenç

Les places ‘sancta sanctorums’?