La creació de colles està suposant una nova ampliació del mapa casteller i, a més, reflecteixen una dinàmica de distribució i reordenació territorial. Aquest mateix mes d’agost, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)  ha acceptat dues colles en formació: la Colla Castellera del Montgrí i la Colla Castellera d’Horta. La primera ja va actuar fa unes setmanes, amb camisa blanca, fent els seus primers castells a plaça. La segona ha consolidat una línia d’assajos i convocatòria i ja és a punt per ser la novena colla de Barcelona. A començament d’any també van entrar amb aquesta categoria els Castellers del  Lluçanès. I, paral·lelament, hi ha tres projectes en marxa a Flix (Ribera d’Ebre), el Catllar (Tarragonès), Canyelles (Garraf) i els dos Arenys (Maresme).

Per què neixen noves colles? El mapa casteller no és una foto fixa, sinó un organisme viu en constant mutació. La realitat d’aquest 2026 posa sobre la taula un fenomen d’un gran valor sociològic: l’articulació de noves colles en territoris sense tradició històrica arrelada, la reaparició del fet casteller en barris amb identitat pròpia i les aliances estratègiques per salvar projectes en risc. Aquesta nova expansió confirma que el desig de fer castells manté una capacitat de convocatòria intacta.

Per entendre per què neix o es reestructura una colla avui dia cal analitzar diversos factors d’atracció. D’una banda, les identitats locals troben en el castell una eina ideal de cohesió social, on aquesta pràctica esdevé  un element de visibilitat i orgull comunitari en entorns de baixa densitat. D’altra banda, cal destacar l’impacte de la colla universitària com a gran motor silenciós. L’activitat d’hivern als campus funciona com una veritable escola tècnica i social d’on molts joves extreuen el bagatge i la capacitat directiva necessaris per impulsar o reanimar un projecte des de zero als seus municipis. Finalment, en contextos urbans com Barcelona, iniciatives com la d’Horta, responen a la necessitat de descentralitzar el model de la capital per oferir espais de convivència propis en districtes amb un teixit associatiu històric.

El Nord també existeix. L’aplicació del Protocol d’Admissió de la CCCC –que exigeix un període mínim de tres anys de formació amb requisits d’estabilitat social, cobertura d’assegurança i solvència tècnica– posa a prova la resistència d’aquests projectes. Els Merlets del Montgrí, apadrinats pels Minyons de Terrassa i la Colla Castellera de Figueres, van fer la seva primera actuació a casa el 16 d’agost, on van completar castells de 6, fet que demostra la permeabilitat del fet casteller a les comarques gironines, on el seu repte immediat serà la consolidació d’un gruix de pinya propi en un entorn on la dispersió geogràfica entre municipis exigeix un treball constant de fidelització.

La Barcelona de les 9 colles. Un cas diferent és el de la Colla Castellera d’Horta, que reapareix en un context barceloní altament competitiu per a la captació de castellers. Aquí, la clau serà no accelerar passos tècnics i consolidar l’estructura de sis pisos aprofitant la fortalesa de la seva base social.

Abans de començar la temporada del 2010 –quan els castells van entrar en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat e la Unesco–, a Barcelona hi havia cinc colles castelleres. Des d’aleshores s’han creat la Jove de Barcelona, els Castellers de Sarrià (reactivats d’un projecte anterior), la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample i ara, la nova colla d’Horta.

A la Catalunya central. Per la seva banda, els Castellers del Lluçanès exemplifiquen el model de colla comarcal en zones de baixa densitat, on el Prats de Lluçanès actua com a nucli central d’un projecte que haurà de gestionar la mobilització a l’assaig durant els mesos d’hivern. En aquesta àrea, però, va deixar de funcionar fa tres anys la Colla Castellera de la Gavarresa, amb seu a Artés i que s’havia creat el 2014.

Més colles al Maresme. Aquesta dinàmica d’expansió, tanmateix, té una cara B plena de matisos on la supervivència exigeix reinventar-se o recomençar des de zero. L’exemple d’aquesta reordenació el trobem al Maresme, amb la metamorfosi dels Vailets de Synera, que ha suposat la suma d’esforços d’Arenys de Mar i Arenys de Munt per convertir-se en la Colla Castellera dels dos Arenys, una unió estratègica que permet eixamplar la massa social i garantir el relleu generacional.

Els Vailets de Synera seran la tercera colla del Maresme, després dels Capgrossos de Mataró i la Colla Castellera de l’Alt Maresme, que anys més tard va afegir al seu nom “i la Selva Marítima”.

Les Terres de l’Ebre reapareixen. Mentrestant, a les Terres de l’Ebre, els Xics Caleros (a l’Ametlla de Mar) es troben en ple procés de reactivació, un esforç que s’ha reflectit a la plaça en actuacions recents com la de Cubelles, on han hagut de tornar a vestir la camisa blanca. També es troben en projecte de creació els Xiquets de Flix, que si arriben a consolidar-se, seran la primera colla de la Ribera d’Ebre.

Aquests processos arriben quan els Castellers de Tortosa han fet el primer castell de 7 (carregat) per part d’una colla de les Terres de l’Ebre, el passat mes de juliol. A Deltebre, també hi són els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Si les dues propostes en fase de creació arriben a confirmar-se, hi haurà quatre colles en una zona on els castells havien quedat lluny de la seva penetració.

Territori 100% casteller. En plena Zona Tradicional hi ha dos projectes en marxa,, al Catllar (Tarragonès) i a Canyelles (Garraf). En el primer cas, després de la baixa al registre de la CCCC de l’entitat que va fer el primer intent de dotar de colla el municipi, fundada al 2025, ara s’ha produït la recent aparició del penó de la nova Colla Castellera del Catllar. Constituïda oficialment aquest 2026, durant la mateixa Diada de Festa Major, el nou projecte evidencia que una plaça mítica del món casteller no es resigna a quedar-se sense colla local i busca refundar el seu teixit casteller.

Per la seva part, a Canyelles, a mig camí entre Vilafranca, Vilanova i Sitges, està en procés de creació d’una nova colla, que ja ha agafat com a sobrenom els Senglars de Canyelles i que lluiran camisa marró. Tindran com a padrins la Jove de Sitges i els Castellers de Sant Adrià.

Projectes consolidats. La validesa d’aquests processos d’integració i persistència la demostren les incorporacions recents com a colles de ple dret a la CCCC dels Malfargats del Pallars, la Colla Castellera de Cerdanya, la Colla Castellera de Vacarisses o els Castellers del Foix de Cubelles, com també la trajectòria dels Castellers de la Selva i del Baix Montseny en la fase final de la seva formació.

La creació de noves agrupacions i la reactivació de projectes històrics són símptomes evidents de la bona salut i la democratització del fet casteller, tot i que el rigor a la plaça, la seguretat i el respecte als tempos de formació continuen sent les úniques garanties per a que la passió inicial es tradueixi en estructures fortes i duradores a llarg termini. Aquests seran, en darrera instància, els factors determinants perquè la passió inicial es tradueixi en estructures consolidades i la colla arreli de manera permanent al seu territori.