‘Quatre camises’ és el títol d’un documental guardonat amb un accèssit als Premis CEPAC per a treballs de fi de grau que el CEPAC va atorgar el mes d’octubre de 2024. El treball audiovisual el signen Gio Gonzales, Txell Barberà i Asser Parreu. Del treball, el jurat en va destacar la bona descripció del naixement i desenvolupament de les colles de Tarragona, així com la capacitat de plasma els sentiments que envolten el món casteller. Aquest article parla de com es va fer i fa una síntesi del contingut del treball.

GIO GONZALES

Com van néixer les quatre colles castelleres de Tarragona? Aquesta és la pregunta que el documental 4 camises (2024) tracta de respondre. Ha estat tot un repte buscar una narrativa encadenada per connectar els inicis de cadascuna d’elles. Les 21 veus de castellers i castelleres i de veus expertes han fet possible encaixar les peces del trencaclosques. Han estat mesos d’entrevistes, enregistrament i edició per presentar una peça audiovisual que busca preservar la memòria i la història més contemporània del fet casteller de Tarragona i, alhora, un descobriment de detalls i curiositats. Sens dubte, la feina d’aquest treball de fi de grau ha estat enriquidora i satisfactòria amb uns resultats que es van donar a conèixer durant les Festes de Santa Tecla, quan es va estrenar i projectar la peça audiovisual. El documental també compta amb un variat material d’arxiu com retalls de premsa i imatges de l’Arxiu Municipal de Tarragona, del fons Fer-Vi i de les mateixes colles, entre d’altres, que ajuden a il·lustrar i visualitzar la narració.

Cada colla neix amb un context diferent. Els Xiquets de Tarragona es refunden a partir d’una unificació imposada el 1970, a les acaballes de la dictadura franquista. La Colla Jove Xiquets de Tarragona sorgeix el 1979, coincidint amb l’etapa democràtica i la recuperació de la festa, de la mà de castellers que van abandonar la colla degana per iniciar un nou projecte. Mentre que els Xiquets del Serrallo, creada l’any 1988, i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau, del 1990, representen les emergents colles de barri amb l’impuls veïnal com a paper clau. Si hi ha alguna cosa que enganxa d’aquesta peça són les anècdotes i les curiositats explicades pels protagonistes. Per exemple, en el pas dels Xiquets de Tarragona a la Colla Jove s’aborda la polèmica de quan els del Cos del Bou van decidir adoptar un lila que per als matalassers recordava el lila de l’antiga Colla Nova de Sant Magí, color que es va prometre no dur més. O unes tensions que hi va haver entre la Jove i els Xiquets del Serrallo en els inicis. O bé, la posada en qüestió de les colles de barri pel seu encaix a la ciutat amb el dubte de si Tarragona podia mantenir quatre colles.

Més enllà d’aquests fets, que sempre quedaran en anècdotes recordades sobretot pels integrants veterans, les quatre colles són hereves d’una tradició castellera que es remunta al segle XIX amb la Part Alta com a punt de referència, lloc on va sorgir tot. Els orígens dels Xiquets de Tarragona ja es remunten al 1885 com a Colla de la Mercè, la Colla Jove recupera la dualitat històrica que hi va haver (entre pescadors i pagesos o colles velles i noves), els Xiquets del Serrallo són considerats hereus de la colla de pescadors (segle XIX), que en el seu moment vivien al nucli antic abans que es creés el barri marítim o la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau, castellers fills de la Part Alta i alguns provinents de la colla matalassera que es van vincular amb aquest barri representatiu dels barris nous de la ciutat. No deixa de ser simbòlic aquest arrelament amb la Part Alta, però curiosa i significativa per tot el que representa en conjunt.

La peça no només tracta els inicis amb aquests punts que lliguen colla i colla, sinó també reflexions de l’evolució amb les millors fites aconseguides per les colles, així com qüestions interessants com el paper de les dones o la projecció social i les dificultats que van haver d’afrontar. Tot projecte té els seus alts i baixos. Si bé aquesta és la segona part, el darrer bloc del documental és la part personal o “el sentit de tot plegat”. Els setze castellers expliquen què els significa la colla i els castells. En essència, una forma de viure o un sentiment amb les seves raons i els seus valors que han marcat el camí des dels inicis fins als èxits assolits. En aquesta part, les veus expertes també parlen de la consolidació de Tarragona com a capital castellera i ciutat acollidora del Concurs.

Evidentment, la història avança. De fet, cal dir que el fragment que vam incorporar al documental del 2de8f de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau, com a millor castell, queda superat pel primer 5de8 que va assolir en el Concurs del 2024, senyal que sempre quedaran fites i ens esperen molts moments històrics per viure. Amb 4 camises, fem una aproximació a la història castellera de Tarragona a partir de testimonis representatius. Volem fer també un exercici de memòria, història i identitat de ciutat per conèixer d’on venim, on som i cap a on anem, així com un homenatge a tots aquells castellers i castelleres que es van enfaixar i arromangar la camisa per fer possible que ara gaudim de quatre colles que ens han donat moltes alegries i que continuen escrivint la història de la Tarragona castellera.

Un agraïment a Quico Pino, Pedro Medina, Cuca Ferré i Tòful Conesa (Xiquets de Tarragona); Anna Guasch, Jordi Olivan, Pau Ricomà i Ferran Ventura (Colla Jove Xiquets de Tarragona); Anna Aguiló, Jordi Mallol, Lluís Marsal i Josep Ramon Tules (Xiquets del Serrallo); Mari Carmen Cabello, Rafael Llorens Clari, Rafael Llorens Valent i Josep Maria Pascual (Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau), i Jordi Bertran, Carles Cortés, Xavier Gonzàlez, Jordi Jaria i Ester Roca (persones expertes del panorama casteller tarragoní). Agraïment extensiu a la productora Places Films i a la Universitat Rovira i Virgili, en especial a la Dra. Laia Quílez, professora del Departament d’Estudis de Comunicació i tutora d’aquest treball.