La xafogor sufocant a la plaça de les Cols durant la diada de Sant Magí o el sol picant de valent en una plaça de la Vila a rebentar el dia de Sant Fèlix ha tornat a obrir un debat que fa temps fluctua entre les colles. Termòmetres fregant els 35 graus i castellers resistint sota un sol de justícia en ple migdia. La imatge té tota la força visual de la tradició, sí, però potser val la pena aturar-nos i preguntar-nos si té sentit continuar fent-ho així. Qui va ser-hi a Tarragona el 19 d’agost ho va veure clar: arribats a cert punt de la diada, ja no se sabia si allò era una diada castellera o un concurs de camises mullades. En un context en què els estius són cada cop més llargs i les onades de calor més intenses, toca plantejar-se fins a quin punt mantenir els horaris tradicionals continua sent la millor opció o si, davant d’aquesta nova realitat climàtica, estem forçant la màquina més del compte.

Aquest escenari no és, ni de bon tros, un fet aïllat; es repeteix gairebé de manera calcada en altres diades emblemàtiques, des de Sant Joan a Valls fins a Sant Fèlix a Vilafranca passant per Terrassa, el Vendrell, l’Arboç i altres places que dibuixen el calendari casteller d’estiu. La necessitat de trobar espais, ombres o alternatives per salvaguardar-se del sol i la calor continua sent una constant a la plaça. Són hores i hores drets sota el sol, una radiació directa on el cos humà té uns límits molt clars.

Aquesta situació afecta, en primer lloc, la part més elemental: la salut. Centenars de persones encaixades en una plaça on amb prou feines corre l’aire, no és una situació que ofereixi les condicions més propícies per a fer castells, especialment en el cas dels  col·lectius més sensibles com la canalla o la gent gran. L’acumulació de calor corporal dificulta la termoregulació i, en un espai tan dens, la suor s’evapora amb més dificultat, fet que incrementa el risc de deshidratació, síncopes i, en els casos més greus, cops de calor.

D’una altra banda, les altíssimes temperatures condicionen de ple l’execució tècnica dels castells. La suor extrema no és un simple inconvenient incòmode; és un element que altera directament la fricció entre les camises i la pell. Les mans perden l’adherència habitual, els peus llisquen i mantenir la posició exigeix un desgast afegit. A més, l’esgotament acumulat per l’exposició al sol redueix els reflexos i el marge de reacció de tota la colla davant qualsevol batzegada o moviment imprevist de l’estructura. Tot això passa mentre la plaça es va buidant subtilment: l’afició, incapaç de suportar tantes hores de radiació directa, es veu abocada a abandonar les primeres files, buscar ombra sota els porxos o marxar directament cap a casa per refugiar-se de la calor.

I això sense comptar amb un factor clau de gestió: mentre uns al·leguen la rigidesa dels programes d’actes de Festa Major i els altres la dificultat de mobilitzar la gent fora de les hores habituals, la casa continua sense sostre. El debat ja no és si fa calor o no. Això és incontestable, sinó quan es decidirà prioritzar la seguretat per damunt de la tradició. Si es deixa de veure els horaris com una estructura immutable del programa de Festa Major, trobar punts d’entesa permet protegir la salut de la plaça i, alhora, garantir que castellers i afició puguin viure i gaudir de les diades amb la màxima plenitud.

La tradició és l’ànima del món casteller, però mai no ha estat un text sagrat ni una foto fixa. Al contrari, el fet casteller sempre ha sabut evolucionar i adaptar-se quan es tracta de protegir la seva gent, tal com es va demostrar en el seu moment amb la introducció del casc per a la canalla o amb la constant millora dels protocols de seguretat i assistència sanitària a les places. Repensar el calendari d’estiu, sigui passant les diades a la tarda o vespre o avançant-ne l’inici a primera hora del matí, no desdibuixa en absolut l’esperit de la Festa Major. Ben al contrari: és una mesura de sentit comú que garanteix una millor feina a la pinya, manté la plaça plena totes les rondes i permet que tothom gaudeixi dels castells sense posar la salut en joc.

Articles relacionats:
Diades sense (gairebé) públic (2), 9 de juliol de 2025
Diades sense (gairebé) públic 16 de juny de 2026
10 claus del moment actual (8): L’efecte del canvi climàtic en els castells (9 de gener de 2026)
Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic (19 de setembre de 2025)
Tres fotografies reveladores (18 de juliol de 2023)
Canvi climàtic i castells (17 d’octubre de 2023)