L’estiu del 2022 va fer molta calor i es van batre alguns rècords, que aviat han passat a la història perquè aquest 2023 s’han tornat a superar els rècords anteriors. Es va arribar als 45,1ºC, quasi un grau i mig més més que l’últim registre màxim, que no era de l’any passat, sinó del 2019; és a dir, que la cosa ja fa uns quants anys que dura.

L’escalfament global i el canvi climàtic, ja no és una amenaça sinó que ja els tenim aquí. Això afecta i afectarà molts aspectes de la nostra vida diària i ens obliga a canviar alguns costums, canvis que alhora poden tenir efectes secundaris positius. També ens afecta a l’hora de fer castells i també és bo que s’incentivi el debat sobre el canvi de costums.

Sembla que per fi aquesta setmana comença a refrescar, però hem tingut un estiu massa llarg i les temperatures de migdia a les places castelleres han estat insuportables. L’exemple més tòpic és el del 15 d’agost a la Bisbal, la plaça de La Societat, que algun cronista va batejar com “la caldera del doctor Robert” , aquest any batia rècords de calor i d’incomoditat tant per part del públic (menys nombrós que en altres ocasions) com de les colles actuants.

Carles Esteve, geni de l’estadística comparativa i els baròmetres castellers, va fer aquesta curiosa taula encarant dues actuacions amb tres colles grans (a més de la local) el dia de la Bisbal (en ple Ferragosto) i el dia de l’Arboç on, al menys fins fa poc, l’estiu començava a declinar. No són les tres mateixes colles, però sí que el nivell i l’exigència és similar:

El mes de juliol, Santi Terraza, director d’aquesta revista i excel·lent analista casteller, publicava un article en que comentava la creixent tendència a passar les actuacions dels mesos d’estiu als horaris de tarda-vespre per evitar les calorades de migdia i criticava la tossuderia d’algunes viles de mantenir “per tradició” la seva diada a les 12 o a la 1, evidenciant amb algunes fotografies que això comportava una presència de públic cada vegada més reduïda. Podeu llegir l’article aquí.

Vilanova i la Geltrú va ser una de les primeres places de la Zona Tradicional que va decidir traslladar la diada castellera de la seva Festa Major al dissabte previ a la tarda-vespre. A la Festa Major de les Neus s’hi fan castells des del segle XIX i consta que el 1852 els Xiquets de Valls (la Colla de la Roser, precursora de l’actual Colla Joves) va aixecar-hi el tercer 3de9 amb folre de la història i el primer que es descarregava a les comarques del Penedès. Al segle XX, la presència dels Nens del Vendrell va mantenir el nivell de la plaça, i el 1971 hi van aixecar un dels últims pilars de 6 de l’època. El naixement dels Bordegassos de Vilanova, el 1972, va ser una conseqüència de tot això.

Al anys 80, però, la diada va decaure pel poc nivell de les colles locals, per la dificultat de contractar colles de fora, si el 5 d’agost era un dia laborable, i també perquè la calorada convidava més a anar a la platja que a veure castells en una  plaça cada any més buida. Així que, l’any 1994, es va decidir amb encert traslladar la Diada de les Neus a un dissabte a la tarda i convidar colles de prestigi que aixequessin el nivell. I l’èxit ha estat absolut: les Neus és avui una de les jornades imprescindibles de l’estiu casteller, amb una plaça de la Vila atapeïda de públic, i s’hi han alçat repetidament castells de gamma extra com el 3de10fm, la ttde9fm o el pde8fm, algunes vegades sent els primers de la temporada.

Diades com la de les Cultures a Altafulla o la del Mercadal de Reus, són exemples ben consolidats a la tarda d’excel·lents actuacions castelleres del màxim nivell. Aquest any, Mataró també ha traslladat la Diada de les Santes a un dissabte a la tarda i es planteja mantenir-ho en edicions futures.

En algunes poblacions de la zona menys tradicional (per exemple les colles de la Catalunya Nord) es fan actuacions matinals cap a les 10 del matí.

Els horaris castellers, però també els canvis de data quan la festa major local és un dia laborable a la resta del país, són mesures que milloren el nostre món casteller, l’eficàcia de les colles i la presència de públic. I en tenim molts exemples: la diada del Primer Diumenge a Tarragona, o la de Colles Convidades a la Mercè de Barcelona demostren que les jornades de gran nivell no es poden fer en un dia laborable.

De fet, Sant Fèlix de Vilafranca és l’única gran diada del calendari que es manté en un dia només festiu en aquella vila. Algun administrador de la Festa Major gosarà algun dia de passar la diada del 30 d’agost al dissabte anterior a la tarda? Segur que les colles convidades ho agrairien i el públic o els serveis d’emergència que atenen les lipotímies, també.

L’evolució raonable és absolutament compatible amb la tradició i la qualitat dels resultats, i les coses no cal fer-les com s’han fet “tota la vida” simplement “perquè sí”.

El canvi climàtic també s’ha notat aquest estiu amb les pluges sobtades o imprevistes que han obligat a suspendre o mutilar alguna diada o a canviar-ne l’emplaçament, amb resultats diversos, i alguns ben lamentables, a Terrassa, a Igualada o a l’Arboç… però aquest és un altre tema.

I una bona iniciativa a l’entorn de tot això: aquest dissabte, dia 21, a les 11.45h i en el marc de l’onzè Simposi Casteller que se celebra a Valls amb motiu de la Fira de Santa Úrsula, s’ha convocat una interessant “aula rodona en l’àmbit social amb el títol següent: Efectes del canvi climàtic a les actuacions castelleres en el marc del ritual festiu. Gestors culturals, periodistes, metges, acadèmics i castellers participen en aquesta taula rodona que vol obrir el debat, al que aquesta modesta aportació també vol contribuir.

Articles relacionats:
Opinió: Tres fotografies reveladores, de Santi Terraza (18 de juliol de 2023)