L’estudi presentat el mes de desembre passat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CePAC) ha centrat la seva recerca en els canvis que experimenten els castellers i les castelleres pel que fa a la implicació en la vida castellera en el moment que comencen l’etapa de ser mares i pares, i els primers anys de vida dels infants.

L’activitat castellera va més enllà del que és pròpiament aixecar castells, la vida dins d’una colla comporta sovint altres activitats fora del moment de fer assajos i actuacions. En el nostre dia a dia i en estudis realitzats en altres àmbits s’ha pogut veure com la dona és la persona que més renuncia, redueix i deixa d’assistir a les seves activitats d’oci i de lleure, la qual cosa ens porta a pensar que aquests patrons es reprodueixen també en l’àmbit casteller. Prèviament a aquesta recerca, no existien dades per poder confirmar l’afirmació anterior i és per això que s’ha dut a terme aquest estudi. Així doncs, la recerca té com a objectiu clar analitzar i investigar si hi ha evidències empíriques que puguin mostrar si es donen desigualtats entre dones i homes a l’hora de deixar de ser partícips en les pràctiques i activitats castelleres per la vinguda d’un nou membre a la família. Amb aquest objectiu, també s’ha buscat l’anàlisi de la participació i la implicació de la parella des de l’embaràs o adopció fins a l’adolescència dels infants, i de quines són les tasques i activitats castelleres que es veuen més afectades per l’arribada d’aquest infant.

La recerca ha estat realitzada al llarg del 2025 per la sociòloga Marta Farrés, amb l’assessorament de la doctora en sociologia Paloma Pontón i l’antropòleg Guillermo Soler. També ha comptat amb la col·laboració de les colles castelleres i de membres castellers actius i no actius. Per obtenir les dades necessàries i analitzar-les posteriorment, s’ha dut a terme un treball de camp que ha constat, per una banda, d’un treball quantitatiu a través d’una enquesta distribuïda de forma telemàtica (i de la qual es van obtenir 244 respostes de castellers i castelleres que havien estat pares o mares durant els darrers anys) i, per altra banda, d’un treball qualitatiu a través d’entrevistes personalitzades (10 en total) i tres grups focals. Els testimonis obtinguts en aquestes entrevistes i grups focals són coherents i reforcen els resultats de l’enquesta, i al mateix temps han enriquit l’estudi amb aportacions d’opinions sobre els aspectes que fan més complicada la participació després de la paternitat i maternitat.

Caiguda de l’assistència continuada. Amb les dades recollides, cal fixar-nos en el fet que més del 70% de les persones enquestades, tant en homes com en dones, abans de ser pares i mares assistien a més del 80% de les activitats de la colla (entenent com a activitat els assajos, les actuacions i altres activitats organitzades per la colla). En canvi, aquesta assistència cau molt significativament els sis primers mesos de vida de l’infant, i és molt més gran la disminució de la implicació en la dona. Un cop arriben els fills i filles, un 34% de les dones i un 23% dels homes baixen la seva implicació fins a ser pràcticament nul·la. Des del naixement fins als 5 anys de vida, és la dona –que encara avui en dia és la que es fa càrrec dels infants la majoria de temps, incloent-hi els moments d’assaig i actuació– qui veu pràcticament anul·lada la seva vinculació i participació en la colla, mentre que l’home baixa la participació els primers mesos de vida, però la va recuperant abans del primer any de l’infant.

Tot i això, la implicació per part de tots dos no tornarà a nivells similars als d’abans del naixement o adopció fins als 10 anys del fill més petit. És molt possible que, en el cas de les nostres enquestes, es doni un biaix en tenir un grau elevat de respostes de persones molt implicades abans de l’embaràs o adopció. Probablement, les persones que abans de l’embaràs o adopció ja no tenien un lligam fort amb la colla, un cop han tingut els infants, s’hi han acabat desvinculant i no han rebut o han ignorat la petició de respondre l’enquesta i, per tant, no s’han obtingut de respostes que encaixin amb el perfil pràcticament nul d’assistència.

La dona, més afectada. La percepció sobre qui de la parella veu més afectada la seva vida coincideix, amb matisos,  des del punt de vista dels dos gèneres. Per part dels homes, les respostes es divideixen entre l’opció que és la dona qui més ha vist afectada la seva vida castellera (51%) i l’opció que tots dos membres de la parella l’han vist igual d’afectada (42,9%). En canvi, gairebé un 70% de les dones considera que ella ha estat la persona més afectada, mentre que sols el 30% considera que tots dos membres de la parella han estat afectats de la mateixa manera.

La implicació a la colla. L’estudi també buscava poder analitzar en quines formes d’implicació afecta la maternitat i la paternitat. Una de les formes d’implicació és el fet de formar part de la Junta i/o la Comissió tècnica de la colla. En aquest camp, podem veure que un 50% de les persones enquestades formaven part de la Junta i/o la Tècnica abans de ser pares o mares. El canvi es dona un cop han arribat els fills o filles: vuit de cada 10 homes enquestats han tornat a participar com a membres de l’equip tècnic o de la junta, mentre que en les dones ho han fet 3 de cada 10. A mesura que els fills o filles es van fent grans, els pares es tornen a implicar i sols algunes de les mares tornen a estar als equips; la mitjana d’edats dels infants en què es torna a participar a les juntes i les tècniques és de 4,5 anys del fill o filla menor.

La vinculació dels pares i mares també es veu afectada segons la implicació dels fills o filles a la colla. Com més participació activa a les activitats de la colla –però sobretot en les construccions– tenen els fills o filles, més participació hi ha també per part dels pares. Per tant, la no participació dels infants en les construccions i activitats de la colla coincideix amb la baixa participació dels pares i mares.

Un altre aspecte que pot afectar a tenir una participació més alta o més baixa un cop s’ha esdevingut pare o mare és el fet de tenir o no la parella castellera. En aquest cas, les dades analitzades no donen un patró concret. El fet que la parella estigui vinculada a la colla no fa que hi hagi més ni menys possibilitats de deixar la vinculació amb la mateixa colla. En canvi, sí que el fet de tenir la parella vinculada, fa que es doni una situació de més comprensió per part de la parella davant la situació.

Reptes i deures. El món casteller es troba davant d’uns reptes i deures que amb el pas dels anys s’està fent necessari abordar: (I) diferents topalls que, sobretot les dones, es troben a l’hora de ser mares i voler continuar vinculades al món casteller; (II) necessitats que els cal cobrir per poder reincorporar-se i conciliar la vida familiar i de lleure; (III) un canvi en els horaris d’assaig més adaptat als horaris dels infants, o (IV) tenir l’opció de poder deixar els infants durant l’assaig amb unes persones que se’n facin càrrec mentre aquests no poden estar sols i així poder tornar a ser partícips de les construccions, en serien alguns exemples.

Tot i la tendència canviant, encara es dona una bretxa en el repartiment de la cura dels fills i filles i és la dona qui té més càrrega, tal com ens mostra l’últim estudi publicat per Idescat a l’enquesta de l’ús del temps: per cada quatre dones que s’ocupen de la cura dels infants, ho fa només un home.

Així, els resultats obtinguts a l’estudi són coherents amb el que passa a la societat en general avui dia: l’assistència dels castellers i castelleres disminueix de forma significativa els primers mesos de vida de l’infant, però és la dona qui disminueix més la seva participació. És la dona qui de forma més general es queda amb els infants, sobretot si aquests encara no tenen edat per fer castells o no en volen fer, i l’home, si és casteller, va a l’assaig o a les actuacions.

Amb les aportacions de les entrevistes i els grups focals, s’ha pogut veure com els canvis físics que la dona experimenta i la necessitat d’acostumar-se a les novetats que porta el nou membre de la família, són la causa principal d’aquesta baixada de participació per part de la dona. En els anys següents, la participació per part dels dos membres de la parella va augmentant de forma progressiva, però serà la dona qui trigarà més a poder participar amb una assistència per sobre del 80%.

Resumidament, la baixa participació els primers anys de vida de l’infant es dona per (I) uns horaris d’assaig poc adequats als infants,(II) el compromís que demana formar part d’una colla de forma activa,(III) la manca de suport per part de la colla o del teixit familiar per poder tenir cura dels infants durant l’activitat castellera,(IV) la falta d’interès per part dels infants cap al món casteller,(V) les condicions d’algunes diades que comporten aglomeracions de gent o són molt llunyanes,(VI) i la falta de preocupació per part de la colla a la reincorporació sobretot de les mares.

Articles relacionats:
Una temporada sostenible (24 de maig de 2026)