Cada any, al voltant de la data del 8 de setembre se celebren les festes en honor a les marededéus trobades en multitud de localitats, amb solemnes i variats actes tradicionals, i així ocorre també de nord a sud del País Valencià. D’aquestes festivitats, possiblement la més coneguda (i també la més mediàtica) siga la que se celebra a Algemesí en honor al a Mare de Déu de la Salut, festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquests dies les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplit de les espectaculars imatges que ens han deixat, entre d’altres, les dues muixerangues locals. No obstant això, hi ha d’altres municipis que alcen torres humanes per festejar la seua marededéu trobada; estem parlant de l’Alcúdia (la Ribera Alta), Sueca (la Ribera Baixa) i Peníscola (el Baix Maestrat).
Els Negrets de l’Alcúdia, possiblement, és una de les danses amb construccions humanes més antigues que encara es conserven al territori valencià, documentats, almenys, des del 1767. La dansa dels Negrets és difícilment explicable sense l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto del dia 7 de setembre, quan es fa la processó de la Vespra, de gran riquesa visual i musical pel seu repertori de danses, en què, a més dels Negrets, participen els balls dels Cabuts, la Carxofa, els Arquets, els Pastorets, els Valencians, els Tornejants o els Dansadors.
La dansa dels Negrets es perdé en 1954 i va ser recuperada en 1984, gràcies als esforços de José Ros, el tio Pepe, esdevenint una senya d’identitat del poble. Enguany van fer “molt bona actuació”, en paraules del seu mestre Agustí Vallés, amb dues Roscanes (figura de quatre pisos), deu Campanes, dues Figueretes, dos Retaules, diverses Marietes, dues senietes i el Ball. De totes aquestes, la Campana és la construcció més característica dels Negrets, amb el seu característic vestit ratllat verd i blanc amb faixa blanca i diadema blanca.
A la propera localitat de Sueca hi ha notícies d’una muixeranga en 1798, que, de manera intermitent, va participar en la processó de la mare de Déu de Sales, la patrona local, almenys dins les primeres dècades del segle XX. La nit de Nadal de 2005 es va constituir la Muixeranga de Sueca, la qual va agafar el relleu d’aquella primigènia moixiganga.
Enguany, durant quasi cinc hores de processó fins a l’entrada de la imatge de la Mare de Deu de Sales en l’església, van fer 26 figures en la cercavila. 14 de 4 alçades i la resta de 3: el Ball de Gegantets (per primera vegada), l’Encontre net, Pilotó, Torretes sense desplegar, Roscana, Castell, Senieta, Campanes, Marietes, Cinc i Quatre en un peu, Pilar de quatre al balcó, la Font… Un ampli repertori muixeranguer dut a terme malgrat la intensa calor.
Molt més a nord es troba Peníscola, que celebra la Festa de la Mare de Déu de l’Ermitana. El 8 de setembre és el dia gros, quan actuen diverses danses que han conformat el seguici processional peniscolà: dansants, llauradores, moros i cristians, gitanetes, peregrines i cavallets. Els dansants són el grup més antic, amb una primera referència de 1667. Realitzen diverses evolucions i danses fins arribar al punt àlgid amb la construcció d’un castell de tres pisos molt semblant al Pilón de Titaigües, la Campana dels Negrets o la Pila de Taüll, cosa que podria evidenciar la seua antiguitat.
El 8 de setembre marca l’inici de la temporada muixeranguera per a la majoria de colles, quelcom passa per Sant Joan amb la temporada castellera de manera tradicional, tot i que en tots dos casos, muixerangues i castells, ja fa temps que moltes colles han avançat el començament d’assajos i actuacions.
Articles relacionats:
Passió per la muixeranga a Algemesí (9 de setembre de 2026)
Castells i pilars caminant fora del Principat de Catalunya (25 de setembre de 2025)
