El Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del passat mes de novembre va incorporar diverses preguntes sobre l’activitat castellera. Anar més enllà de la política no és gens habitual al BOP i menys quan fa temps que, en el camp de les enquestes, es tendeix a que siguin cada vegada més breus. Darrere d’aquesta excepcionalitat hi ha la proposta que el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) va plantejar al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’organisme públic que elabora el BOP i qui va acceptar.

Per tant, enmig de la bateria de preguntes habituals sobre percepció de la política, intenció de vot i coneixement de representants polítics, s’hi van incloure aquests set ítems sobre els castells:

1. Vostè sap què són els castells, els castellers i les colles castelleres? [Sí-No].
2. Quina opinió li mereix a vostè l’activitat castellera? [Resposta codificada, de: Molt positiva a Molt negativa].
3. Ha vist alguna vegada una actuació castellera en viu? [Sí-No].
4. Ha vist alguna vegada una actuació castellera per la televisió? [Sí-No].
5. Diria que l’activitat castellera és una activitat… [Resposta codificada, de: Molt segura a Molt perillosa].
6. Segons la seva percepció, en els darrers anys l’activitat castellera… [Resposta codificada, de: Ha anat a més a Ha anat a menys].

I, probablement, la pregunta més mediàtica:

7. Sabria dir-me el nom d’alguna colla castellera? [Oberta).

2.000 persones residents a Catalunya, majors d’edat, amb ciutadania espanyola i seleccionades aleatòriament (i, per tant, molt representatives del conjunt de la població catalana, amb un marge d’error estimat del 2,19%), van donar la seva opinió sobre els castells.

El primer titular és que gairebé tothom (96,9%) sap què són els castells. És cert que no podem precisar més la resposta (saben què són els castells, però, per exemple, sabrien dir quants castells es fan en una diada o sabrien identificar un castell determinat?), però ja ens dona a entendre que l’activitat castellera és àmpliament reconeguda per la societat catalana.

Visió positiva. La percepció sobre els castells també gaudeix d’una salut de ferro: el 91,8% de la població els percep com una activitat positiva o molt positiva i menys del 2% en té, en canvi, una visió negativa o molt negativa (la resta, fins completar el 100%, se situa entremig). Probablement, les visions negatives puguin ser una mica més habituals del que surt aquí (perquè quan algú respon una enquesta tendeix a balancejar les seves opinions cap a allò que considera socialment acceptat), però, de totes maneres, a més del reconeixement, una segona conclusió de les dades és que hi ha una evident acceptació social dels castells.

Aquests percentatges tan elevats de coneixement i de valoració positiva es matisen quan es pregunta sobre la percepció de seguretat: ara, el 47,5% de la població els considera segurs –i aquesta és la resposta majoritària–, però un 43,8% els defineix com una activitat perillosa (les respostes dels dos extrems són aquí molt menys habituals). Això vol dir que una certa percepció de perillositat dels castells és compatible amb tenir-ne una valoració positiva o molt positiva.

Per tant, ja podem fer una primera radiografia que s’assimilaria a la figura següent, amb aproximadament dues de cada 1.000 persones a Catalunya vinculades a les colles castelleres, acompanyades d’un grup que abraça una mica més de la meitat de la població i que, tot i no fer castells, sí que els coneix de prop (han vist castells en viu i coneixen alguna colla) i, a més, gairebé en la seva totalitat en té una opinió positiva o molt positiva. Una capa més allunyada es caracteritza per un desconeixement (o potser desinterès) per l’activitat castellera, amb dificultats per dir el nom d’alguna colla i sense haver-los vist mai en viu. Finalment, un darrer subgrup queda encara més allunyat i es defineix no ja per un simple desconeixement o desinterès sinó explícitament pel rebuig.

Qui coneix més els castells? El BOP també ens permet conèixer amb més detall els perfils de les persones i lligar-lo a les seves opinions. Per exemple, qui coneix més l’activitat castellera? La població masculina té un 10% més de probabilitats que la femenina (55,9% i 45%, respectivament) de complir amb un triple criteri que hem establert per a l’anàlisi: saber què són els castells, haver-los vist en viu alguna vegada i conèixer el nom d’alguna colla castellera. Les persones d’edat adulta (amb un pic del 56,8% entre els 35 i 49 anys, 20 punts més que la població de 18 a 24 anys, que marca el mínim), les ocupades (20 punts més que l’aturada o inactiva), ideològicament situades més a l’esquerra, més catalanistes, que tenen el català com a llengua pròpia i amb una major participació en entitats del seu entorn social presenten alhora un major coneixement. Residir a les comarques del Camp i del Penedès, d’altra banda, també hi ajuda. En canvi, la població nascuda fora d’Espanya o a l’estranger, que opta per opcions polítiques més ancorades a la dreta i a l’espanyolisme i, també, la que ja de partida en té una opinió més negativa, hi mostra un major desinterès. El nivell d’ingressos, d’instrucció o l’estat civil apareixen poc vinculats amb el coneixement dels castells una vegada neutralitzem les altres covariables analitzades. Tampoc hi interfereix la percepció de seguretat.

D’altra banda, la valoració positiva dels castells és generalitzada, tant entre perfils de població que se’ls senten més propers com entre qui sembla sentir-se’n més allunyat. Entre qui fa una valoració molt positiva dels castells hi ha un major component catalanista (7,1 punts en una escala de 0 a 10, on 10 equival a màxim catalanisme) que entre qui en fa valoracions no positives (4,4 punts en aquesta escala). També el grau de coneixement sembla clau per tenir-ne una opinió més favorable. Per contra, considerar-los com una activitat insegura o disposar d’un baix nivell formatiu atenuen lleugerament aquesta visió globalment positiva. De forma paral·lela, aquí desapareix el component territorial tradicional: els castells es valoren positivament a moltes comarques i, de fet, el grau de valoració més alt es troba ara a la demarcació de Girona.

Percepció de seguretat. Pel que fa a la percepció de seguretat, aquesta és la dimensió més difuminada, és a dir, menys lligada a perfils específics. Tenir una opinió favorable dels castells es vincula a una millor percepció de la seguretat, però aspectes com el grau de coneixement o el grau de participació social no semblen ara suficientment diferencials. En el costat oposat, entre la població amb major sentiment espanyolista sí que és més probable sentir arguments sobre la perillositat dels castells. Això també passa entre qui no els ha vist mai o ho ha fet només per la televisió, en comparació a qui els ha vist en viu.

Aquests resultats ofereixen una imatge similar a la fotografia del treball Una diapositiva sociocultural dels castellers i les castelleres de Catalunya, publicat el 2023 per Elisa Alegre-Agís i Mireia González Mohedano, fruit de l’Ajut CEPAC / Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. En aquell cas s’avaluava el perfil de les persones que fan castells i s’hi destacava, entre altres, una major presència d’homes, de població amb estudis superiors, més participativa socialment, amb un ús majoritari del català i amb un major sentiment catalanista, que són perfils que també tenen –com hem identificat amb les dades del BOP– un major coneixement i una millor opinió sobre els castells entre el conjunt de la societat catalana.

També són similars a l’enquesta poblacional que es va fer l’any 2007. Malgrat els canvis socials que s’han produït des de llavors, es reprodueixen l’elevat coneixement dels castells entre la població catalana, la valoració positiva, la preponderància de Valls com a referència castellera, una percepció de perillositat estable i bona part dels mateixos perfils que hem identificat aquí.

En síntesi, les dades evidencien que la salut del fet casteller és substancial. No ens referim a l’assoliment de les grans fites castelleres de les darreres dècades, o a l’expansió del número de colles i al fet que hi hagi més gent que mai fent castells (tot això no s’ha tractat aquí) sinó a la visió que en té la societat catalana.

No tothom té una colla castellera a prop, però sí que les colles es preocupen dia a dia per reduir les barreres i acostar-se al màxim de població del seu entorn (per exemple, recentment s’està posant sobre la taula el debat de la generació d’un calendari casteller racional i sobre la conciliació maternitat i castells que afavoreixin la fidelització). Però també es fa evident que no tothom té interès en l’activitat castellera ni s’hi sent atret. En l’estudi del 2007, aquesta població no interessada esgrimia barreres com l’edat, la condició física, la manca de temps i la perillositat. Les dades del 2023 apunten també a un factor ideològic, tant en l’eix esquerra-dreta com, sobretot, en l’eix nacional: els castells poden despertar un major interès i ser vistos de manera més favorable entre una nombrosa part de la societat que en valora que siguin un referent de cultura popular, de catalanitat, d’associacionisme i d’implicació comunitària, valors que són molt apreciats de manera generalitzada, però no absoluta.

Les colles més conegudes. Si heu arribat fins aquí, és hora de donar-vos la resposta possiblement més esperada: quina és la colla més coneguda actualment a Catalunya?

Doncs amb el 15,2% de les respostes totals (i una de cada quatre respostes considerades vàlides), l’honor de ser la colla castellera més coneguda va recaure en… els “Xiquets de Valls”!

Malgrat no existir com a tal, és un resultat raonable perquè al vincle entre els castells i la ciutat de Valls s’hi suma que aquest terme, “Xiquets de Valls”, forma part de la nomenclatura i és reivindicat per les dues colles, així com utilitzat de manera habitual tant a la mateixa ciutat com pel món casteller i la premsa.

A més, en el marc d’una enquesta prou llarga, optar per un ambigu “Xiquets de Valls” pot ser una manera espontània de donar una resposta a aquesta pregunta oberta, sense haver de pensar-hi gaire més. Paral·lelament, també hi ha dues característiques que denoten un cert grau de coherència en les respostes. La primera és que la majoria de respostes literals empraven correctament el terme “Xiquets” de Valls, per sobre d’altres opcions que sí que grinyolarien (com “Castellers”). La segona és que les respostes literals també mostraven, sovint, el coneixement sobre l’existència de dues colles: a més de Colla Vella i Colla Joves, es van donar respostes com “l’antiga de Valls”, “de Valls, no recordo quina” o un controvertit –i en el qual ara no hi entrarem– “la colla gran de Valls”.

Per tant, la ciutat de Valls predomina sota aquest denominador comú dels Xiquets i tant la Colla Joves (2,7%) com la Colla Vella (2,6%) també estan ben posicionades pel seu compte, en un empat tècnic (tenint en compte els marges d’error de l’enquesta) que ens estalvia picabaralles. Per sobre, els Minyons de Terrassa van ser la colla escollida per un 5,9% de la mostra i els Castellers de Vilafranca, per un 5,3%. Per sota s’hi situen progressivament bona part del llistat de colles que han aconseguit castells de gamma extra i de 9 pisos i, per tant, més enllà de matisos imputables a la distribució mostral de l’enquesta, hi ha una notable concordança entre nivell casteller i grau de coneixement per part de la societat.

Amb un 0,6% de les respostes, la Colla Jove Xiquets de Tarragona té un registre tan inesperat (tenint en compte el volum social i el nivell casteller de la colla) com, probablement, anecdòtic. Una mida mostral relativament baixa a la ciutat de Tarragona i el que en estadística es coneix com a error aleatori (és a dir, que probablement si es sumessin més enquestes com aquesta, aquest resultat s’aniria ajustant a l’alça), són explicacions raonables perquè els seus membres no es mirin la dada amb preocupació.