La Diada de Sant Fèlix, a Vilafranca, és un dels punts màxims de la temporada castellera. Per intensitat, emoció, resultats i història. Els castells prèmium (de 10, desfolrats i superiors) són els protagonistes dels darrers anys. Abans ho havien estat els de gamma extra, i dècades enrere, els de 9. També també hi va haver períodes on el sostre eren les construccions de 8 bàsiques. Ho repassem en aquest article, que comença en el Sant Fèlix de 1965, el primer en el qual participen els Castellers de Vilafranca.
De la pandèmia al nivell estratosfèric. La dècada actual es va obrir amb la cancel·lació de l’edició del 2020 per la pandèmia i el retorn simbòlic l’any següent, quan totes les colles van alçar pilars de 4 i emetre un comunicat decisiu per a la represa castellera. A partir del 2022 la Diada va recuperar ràpidament el seu nivell, amb castells prèmium en cada edició. Un Sant Fèlix recordat, va ser el de l’any 2024, condicionat per la caiguda del 4de9sf carregat de la Colla Vella. Els últims anys també s’han vist marcats per una certa consolidació de la Jove de Tarragona en el cartell. Abans havia estat convidada en dates puntuals.
Als anys 10, Sant Fèlix va viure un dels seus punts més destacats d’evolució de nivells: els 3de10fm es van multiplicar, des del primer descarregat pels Castellers de Vilafranca el 2013, pels Minyons de Terrassa el 2015 i per la Colla Vella l’any segünt. També va aparèixer el 4de10fm i es van consolidar construccions com el 4de9sf o el 2de8sf. En aquests anys, el cartell majoritari (Vella, Verds, Joves, Minyons) va patir canvis, amb l’entrada de la Jove de Tarragona en les diades de 2012, 2014 i 2019.
Entre el 2000 i 2010, Sant Fèlix va marcar una tendència habitual de gran protagonisme dels Castellers de Vilafranca, que en la majoria d’edicions va estar un pas per davant de la resta de colles. El 2000 va marcar un dels Sant Fèlix més importants de la Colla Vella, amb un pòquer de gamma extra format pel 5de9f, 2de9fm, 3de8s i el pde8fm(c), preludi de la victòria al Concurs d’aquell octubre.
Durant els noranta, el castell de 9 es va normalitzar en totes les colles participants i, cap al final de la dècada, van arribar els primers gamma extra i els primer intents de castell de 10 de la història. A Vilafranca es recorda especialment el 1995, amb la definitva descarregada de torre de 9 amb folre i manilles per part de la colla local. Les dades mostren un salt qualitatiu de totes les colles en qüestió de pocs anys. El 1994 es va produir el orimer assalt a un prèmium, l’intent de 2de8sf de la Colla Joves. Els del carrer d’en Gassó van tornar aquell any a la diada després d’haver estat abstents en les tres edicions anteriors per diferències amb els administradors sobre l’aleshores obligada participació en la processó.
Als vuitanta, els castells de 8 ja eren més que habituals, i des de 1983 ja es feien castells de 9 a la Plaça més Ccstellera. El 1985 es va ampliar el cartell a quatre colles. Els Minyons s’hi havien estrenat l’any abans. A finals de dècada, els Xicots van viure durant dos anys les úniques diades de Sant Fèlix amb la seva presència; és a dir, amb cinc colles a plaça.
En la dècada dels setanta el 3de8 va entrar en escena i es van atacar castells superiors per primera vegada al segle XX. Els Nens del Vendrell van mantenir la seva presència fins al 1978. Eren unes actuacions amb un alt nombre de caigudes per part de totes les colles. La dècada havia començat amb les dues darreres edicions dels concursos Anxeneta de Plata. El 1973 van participar també els Castellers de Sitges.
El 1965 és la primera participació dels Castellers de Vilafranca (creats el 1948) a la diada de Sant Fèlix. Abans no hi actuaven per tenir un nivell inferior a la resta de colles. A finals de la dècada, la diada es va convertir en format concurs (l’anomenat Concurs Anxeneta de Plata), que van guanyar els Nens del Vendrell, però que no van comptar amb la participació de la Colla Vella. Vallencs i vebdrellencs tenien en aquells moments una accentuada pugna i rivalitat.
