Aquest és un article de Pau Marcé Arroyo, l’autor del treball de Fi de Grau que va resultar ser un accèsit del VII Premi CEPAC, l’any 2023.

PAU MARCÉ ARROYO

Més enllà de la pretensió de dotar de formalismes la cultura popular, l’estudi que vaig fer com a treball de final del Màster de Gestió Cultural té com a objectiu l’exploració de noves possibilitats per a un equipament concret, el local dels Nens del Vendrell, que podria esdevenir un centre cultural. Són nous reptes que es presenten per a una tradició com els castells, de més de dos-cents anys d’història, que en aquest cas esdevindria un referent de modernitat.

Cal entendre l’espai d’assaig com l’epicentre de l’activitat castellera. Partint d’aquesta premissa, l’estudi buscava la possibilitat de dotar de nous usos i noves possibilitats un espai concebut per a una activitat tan concreta com la castellera. Hem de tenir present que les actuacions castelleres, celebrades principalment en places, durant un període concret de l’any i variable en funció de cada colla, esdevenen només la part més visible d’una activitat que en les seves seus socials, o espais d’assaig, pot arribar a ser de més de tres dies a la setmana de mitjana.

Un cop marcat l’espai com a part principal de l’estudi, calia fer un marc teòric sobre aquest. L’objecte concret és el local de la colla castellera Nens del Vendrell, un conjunt d’instal·lacions de la colla, una entitat cívica i cultural,  amb espai d’assaig, servei de bar-restaurant, etc. La finalitat és explorar-ne noves possibilitats. L’edifici està situat al centre urbà del Vendrell, a la confluència de l’avinguda de la Riera de la Bisbal i el carrer Quarter. Es disposa d’una superfície útil de 458,57 m² d’un total de 571,42 m², distribuïts en quatre plantes. Va ser edificat entre el 1998 i el 2001, fruit d’un acord de cessió entre la colla castellera i l’Ajuntament, i construït principalment per castellers. Es va inaugurar oficialment coincidint amb el 75è aniversari de la colla.

En la part inicial de l’estudi es fa un repàs històric de l’assaig en la tradició castellera, i es mostra com a partir de la dècada dels 80 del segle XX les colles van començar a practicar assajos de manera regular. D’aquí va aparèixer la necessitat d’un espai apte per a l’activitat castellera, i s’assenyala com l’assaig ha permès amb els anys veure la millora en els registres. Actualment, els locals castellers s’han adaptat als nous reptes i evolucionen constantment; l’exemple més clar el tenim en les xarxes de seguretat.

El criteri per a la selecció de locals per estudiar va basar-se en dos elements: que fos un equipament de colles d’un volum de castellers similars, per tant, d’una gamma similar i, per altra banda, com les colles punteres que tenien una seu social a principis dels 80 han anat transformant els locals. Els espais analitzats van ser els locals dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Xiquets de Reus, Capgrossos de Mataró, Colla Joves dels Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca.

El projecte de transformació del local de la colla castellera dels Nens del Vendrell en un centre cultural respon a dues necessitats: una intervenció total per renovar l’equipament i millorar la pràctica de la seva activitat principal, l’assaig,  i  la voluntat de donar-hi nous usos per complementar la proposta cultural del Vendrell.

En l’àmbit general, no s’ha de realitzar cap modificació estructural profunda de l’edifici. La part més complexa és prevista a la planta primera, on s’eliminarien les barreres arquitectòniques dels vestuaris. Es planteja una sala polivalent diàfana, de dimensions mitjanes, per a acollir actes de menor assistència o explosions temporals.

El primer espai concret tractat és el “cub” d’assaig, possiblement l’espai que per la seva naturalesa es veuria més afectat seguint el criteri estricte de les necessitats castelleres. Han de substituir-se el terra atenuant i la xarxa de seguretat, que serà mòbil i se situarà a la part central per guanyar espai per a proves de major envergadura, i també la instal·lació d’un sistema de climatització.

L’altre espai que veuria una major transformació seria l’espai museogràfic, que dignificaria l’equipament amb l’objectiu de difondre els cent anys d’activitat ininterrompuda de la colla. Finalment, l’últim espai que es proposa modificar és l’espai gastronòmic. Aquí la renovació esdevé estratègica, perquè és un dels principals atractius que pot oferir l’equipament, i ha de ser un espai acollidor i amb una vinculació clara amb l’entitat.

La proposta preveu que més enllà de l’usuari habitual de l’espai, el casteller, es prevegi la figura del visitant. Però més enllà d’atraure nous públics, la pretensió principal del projecte és millorar l’experiència de qualsevol que entri a l’equipament. Amb aquesta teorització s’intenta respondre la pregunta: pot un local casteller esdevenir un centre cultural per a altres usos?

Per dur a terme aquest repte majúscul, en l’estudi es planteja la configuració de l’equip humà que acabarà de definir el projecte. Un dels factors més positius d’una colla castellera és el fet de comptar amb professionals de sectors diferents, que dediquen el temps lliure als castells.

Pel que fa als terminis teòrics, l’ objectiu és l’any 2026, coincidint amb el centenari de la colla però també amb el vint-i-cinquè aniversari de l’espai.

L’estudi aborda diversos aspectes d’un projecte que, en tot moment, vol esdevenir un repte real i possible. L’escenari de treball parteix d’un equipament ja existent sobre el qual es poden desenvolupar noves possibilitats. I una de les principals conclusions va ser: tenim un entorn social i econòmic concret i unes necessitats que poden complementar una activitat, els castells, que ja té uns valors molt potents. La vila del Vendrell té una realitat molt complexa, amb una conjuntura de factors socials, econòmics i geogràfics adversos al desenvolupament cultural; però en molts altres casos i en altres situacions històriques s’ha demostrat que la cultura popular pot esdevenir un eix vertebrador de la transformació social del seu entorn.