Aquest passat cap de setmana hi havia una vintena d’actuacions castelleres, de les quals una va ser dissabte al matí i cinc diumenge al migdia. És a dir, gairebé tres quartes parts van ser a la tarda, sobretot, la de dissabte. Entre aquestes actuacions de tarda hi va haver les més destacades, per colles participants i programa: Altafulla, Torredembarra i Sant Cugat.
La programació d’actuacions castelleres a la tarda durant els mesos d’estiu ja no són casos puntuals, sinó que ha esdevingut tendència majoritària, tant a la Zona No Tradicional com a les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona. L’evidència supera les fronteres castelleres i el consens entre els castellers comença a ser aclaparador en els temps actuals, caracteritzats per onades de calor que han deixat de ser conjunturals per esdevenir en estructurals. Però encara hi ha excepcions que resulten difícil d’explicar, fins i tot encara que es pretengui contextualitzar-ho amb determinades dinàmiques locals.
De les poques actuacions que es van fer aquest diumenge al migdia resulta interessant veure les fotografies. A Calafell (amb Nens del Vendrell, Castellers de Terrassa i Jove de Sitges), l’espai de la plaça estava ocupat únicament pels castellers, mentre que el poc públic que hi havia es protegia del sol sota els para-sols dels bars. Dues setmanes enrere, la diada castellera de la Festa Major de l’altre nucli del municipi es va fer a les 20h, a petició dels Nens del Vendrell, que actuen com a colla local. La diferència en presència de públic va ser aclaparadora: al vespre, la plaça va registrar una afluència més que notable; al migdia, va resultar especialment pobra.
A Sant Andreu de Llavaneres hi van actuar, com és habitual, els Capgrossos de Mataró, que van portar-hi la torre de 8 folre en la seva darrera parada abans de Les Santes. Com és habitual també, el ciment del terra va lluir de manera especial en una altra actuació celebrada en el moment que el sol de juliol es mostra més tòrrid. La gent que va anar a veure una colla de primer nivell com són els Capgrossos estava arrecerada sota els arbres o els edificis, mentre els de la camisa blava eren sols, sense ningú que els envoltés, al centre de la plaça. La imatge va generar la sensació que l’actuació era com una representació, on els actors actuen a una significativa distància del públic. Tot just el contrari del que són els castells.
I el mateix es pot afirmar de Sant Vicenç dels Horts. En la diada prèvia a la Festa Major hi va actuar la colla local, acompanyada dels de Caldes i els d’Esplugues. La plaça era desèrtica, llevat de les camises de les tres colles, i la seva singularitat urbanística, amb l’esplanada que hi ha davant l’Ajuntament damunt unes escales a causa de la pendent, va fer que la sensació de solitud dels castellers, a ple sol, fos sigui més acusada.
Són tres fotografies agafades al vol de tres poblacions d’àrees on els castells es viuen amb diferent intensitat. Però totes tres tenen en comú el mateix: poc públic. No és un problema de les poblacions en qüestió (tot i que en alguns casos mostren dèficits d’organització o convocatòria), sinó de l’absurditat de programar actuacions castelleres a ple sol i amb els termòmetres a 30 o 35 graus. Si enlloc de castells estiguéssim parlant de qualsevol altra activitat o espectacle propi dels programes de les festes majors, la imatge seria, de ben segur, la mateixa: places buides.
La pregunta no pot ser una altra: quin sentit té fer castells si no hi ha públic? Però també es pot formular de manera diferent: per què encara es fan actuacions diumenge al migdia quan s’ha demostrat que fer-les dissabte (o diumenge) a la tarda suposa augmentar considerablement el nombre d’espectadors, a més de resultar més saludable pels mateixos castellers?
Articles relacionats:
Sota el sol i sense públic (8 d’agost de 2022)
