Nou article a l’espai del CEPAC, en aquesta ocasió una reflexió sobre el Concurs de Castells, que proposa obrir un ventall d’altres guardons que premiïn altres consideracions també destacables del Concurs, més enllà de la millor actuació.

XAVIER CAPDEVILA

Si tot va bé, com sembla que hi anirà, l’any 2022 hi haurà Concurs de Castells a Tarragona. Al final –malgrat que alguns, com jo, ens temíem un 2021en blanc- l’evolució positiva de la pandèmia està permetent el retorn a les places d’actuacions més o menys normals, després d’un estiu de pilars simbòlics, faixes a l’armari i polèmiques poc edificants sobre si s’havia de córrer més o menys en permetre grups de més de 25 persones en un assaig o en un pilar.

Diades com la del Mercadal van obrir l’esperança de que aviat veuríem actuacions com les d’abans de la pandèmia, i aquest mes hem vist com les restriccions s’aixecaven i el públic –encara amb mascareta- ja pot acostar-se a les pinyes.

L’octubre és el mes del Concurs i també de grans diades, la majoria de les quals ja s’han pogut celebrar. Quan al 2020, la pandèmia va obligar a suspendre el Concurs, alguns apostaven per fer-lo al 2021; l’Ajuntament de Tarragona va decidir ajornar-lo fins el 22, no només per la incertesa de la pandèmia sinó també per qüestions organitzatives; va ser un encert.

En tot aquest any no s’ha parlat gairebé gens del Concurs; davant la buidor d’ assajos i places, ningú volia aventurar com podria ser la multitudinària cita a la TAP de l’any que ve. S’ha comentat però la possibilitat  de que el Concurs tingui un altre format; fins i tot que no hi hagin punts ni classificació, pel fet que, en el millor dels casos, les colles que hagin superat la pandèmia –esperem que totes- viuran una o vàries temporades de transició sobretot tècnica que, ben segur, rebaixarà l’extraordinari nivell global amb que es va tancat l’any 2019.

L’organització del Concurs i les diverses comissions que l’assessoren encara no han començat a dibuixar l’esquema de com serà la XXVIII edició prevista per al primer diumenge d’octubre del 2022. En els darrers concursos, les bases han sofert algunes modificacions que pretenien adaptar-se als castells que s’intentaven o també incentivar altres castells –com els nets, en un determinat moment- que s’intentaven menys; la voluntat d’augmentar la seguretat, també era al darrera de bases noves que reduïen o limitaven el valor dels castells  només carregats. En les actuals circumstàncies, probablement es farà necessari reconsiderar algunes valoracions dels castells possibles d’acord amb l’evolució de les colles en l’any que falta, després de tants mesos d’aturada.

Complexitat

El Concurs planteja una excepcionalitat, que és bo de mantenir, i sovint se’l qualifica de “final de champions castellera”; és l’única diada del calendari que té una classificació i un jurat. Però aquesta singularitat s’enriquiria si a l’hora dels premis es valoressin també alguns dels elements que també són presents en una diada; així es difondria una visió més real i objectiva de la competició castellera, que alhora faria veure la complexitat de la valoració dels castells, allunyant-los de la simplicitat de paràmetres únics d’una lliga esportiva. El Concurs és l’aparador més gran del món casteller i incloure aquesta complexitat positiva, que lliga amb els millor valors dels castells, en seria una gran millora.

Des de l’edició del 2012, el Concurs es planteja en tres jornades,  per acollir-hi el màxim de colles: el diumenge anterior, integrant l’anomenat “concurs-7” que ja es feia a Torredembarra a la dinàmica general , i dissabte i diumenge, per a les colles mitjanes i les colles grans.  Les tres jornades comparteixen una única classificació general; però les jornades prèvies de dissabte i de Torredembarra també tenen podi i trofeu de guanyadors, una manera simbòlica de diversificar els premis i de donar rellevància a aquestes diades.

Doncs bé, potser aquest any, a més dels premis sorgits de la classificació, estaria bé obrir un ventall d’altres guardons que premiïn altres consideracions també destacables del Concurs. Per exemple:  la superació d’una colla aquell dia respecte al conjunt de la temporada, l’assoliment d’un o diversos castells nous que mai havia assolit, la seguretat quantificada en el nombre menor de caigudes –al concurs o a la temporada-,  la colla que ho descarrega tot a la primera, el conjunt de l’actuació del Concurs respecte a l’historial de la colla… Segur que obrint el debat poden sorgir nous i interessants temes premiables, més enllà de qui queda primer o qui queda l’últim.

Es tracta doncs d’ampliar els “reconeixements” per equiparar més el Concurs a una diada tradicional. La proposta no pretén ser una anècdota, sinó que vol donar una visió més objectiva de la realitat castellera. És ben cert que, a les places, encara que tothom “compti”, no sempre la colla que ha fet “més punts” és la que en surt mes contenta, aquest altres elements d’autosuperació i de novetat són importants i molt.

El XVIII Concurs, el de la represa , ben segur que serà diferent als últims que hem viscut. Falta un any per preparar-lo i, ara que les restriccions es van eliminant, valdria la pena començar a parlar-ne, del model –encertat i exitós des de fa anys, però també millorable- i dels premis. Segur que trobaríem propostes positives  per a la XXVIII edició del 2022, però que poden convertir-se en pautes de millora per a les edicions futures del l’Espectacle Casteller Més Gran del Món.