A sis mesos vista del Concurs, i quan encara no sabem si les colles que es disputaran el podi hauran superat totes les seqüeles tècniques, mentals i de volum de camises provocades per la Covid, es fa complicat aventurar quins castells seran les grans apostes que les candidates duran al certamen tarragoní. En les últimes quatre edicions que s’han celebrat de la competició, entre el 2014 i el 2022, el podi s’ha disputat entrant necessàriament en joc un o tots dos castells de 10, i dos o tots tres castells desfolrats, com va ser el cas del 2016, malgrat que el 3de9 sense folre llavors encara era inèdit.

Aquestes dues famílies de construccions –les de 10 amb manilles i les desfolrades o netes– havien irromput alhora per primer cop al Concurs de l’any 2000, el de la victòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i van continuar determinant el resultat a la TAP fins a l’edició del 2006 (posteriorment, a les edicions que van del 2008 al 2012 no s’hi van veure juntes). Tant el castell de 10 com els primers castells desfolrats s’havien assolit per primera vegada en època moderna poc abans del Concurs del 2000, els 10 pisos pels Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca el novembre del 1998, el 4 net pels malves l’octubre del mateix any i la torre de 8 sense folre pels Verds el novembre de l’any següent, el 1999. Per tant, quan va arribar el Concurs del 2000 eren les grans novetats de l’època i, el més important, eren castells que desbancaven a la taula de puntuacions les novetats anteriors de la dècada; és a dir, la tde9fm, el pde8fm, el 5de9f i el 4de9fa. Així les coses, era imprescindible, per aspirar a guanyar la competició, portar en cartera a Tarragona el castell de 10 i, almenys, un dels castells nets. I així va ser. Fins a set intents d’aquestes dues noves famílies de castells hi van fer les colles de Valls i els vilafranquins… Només se n’hi van carregar tres, un per cap: la Vella el 3de10fm, els Verds la tde8sf i la Joves el 4de9sf.

Pensant en aquell moment tan apassionant de la història recent dels castells, te n’adones que, per primera vegada des d’aquell Concurs del 2000, l’any vinent arribarem a TAP amb una situació de novetats castelleres determinants molt semblant. Si la pauta es repeteix, el 6 d’octubre del 2024 poden entrar en joc a Tarragona tres castells fins fa poc inèdits i que se situen al capdamunt de la taula de puntuacions: el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals i el 9de9 amb folre, carregats respectivament pels Verds a les diades de Tots Sants del 2022 i del 2023, i també el 3de9 sense folre que, a diferència del 2016, ara ja ha estat carregat per les dues colles de Valls a la diada de Santa Úrsula del 2019, i que la pandèmia ha deixat en stand-by. Tres castells, com va passar al Concurs del 2000, només a l’abast de les colles més potents.

El 9de9f amb un o tres enxanetes. Després del que es va veure a Vilafranca, possiblement serà el castell protagonista del proper Concurs. Els Verds van demostrar que amb només un enxaneta és factible, però també van confirmar que amb tres enxanetes es pot descarregar amb una certa facilitat. Possiblement, doncs, aquest format més realista serà el que veurem a la TAP. És un castell que, a priori, duran en cartera els Verds, i que també han treballat a l’assaig la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tres agrupacions capaces de disposar alhora de 64 o 66 castellers de tronc, 114 per pujar al folre i de centenars més per aguantar a la pinya. Per potencial al Concurs, la quarta colla que hi podria apostar és la Joves Xiquets de Valls, tot i que fins ara no se n’ha sortit amb castells massius, com els de 10.

El 3de9 net o sense folre. Des de la represa se n’ha parlat molt poc, i les colles de Valls no s’hi han posat amb els cinc sentits. El 3 net també l’havien assajat i provat a plaça els Castellers de Vilafranca, però fa anys que no el tenen com la gran prioritat. De les tres grans novetats, és la que té més valor i només carregat val més que els castells de 10 descarregats. Sembla probable que alguna d’aquestes tres colles el treballi i l’acabi duent a TAP, especialment si no es tenen prou efectius per assajar els castells multitudinaris. Tot i això, és una construcció tan volàtil que, més que anar-la a buscar tu a l’assaig, és ella qui t’ha de venir a buscar a tu; és a dir, que si no tens els efectius idonis, per molt que la treballis, no l’aconseguiràs.

El pilar de 9. S’ha dit de manera recurrent que els grans pilars, com el de 8, no troben en el Concurs l’escenari idoni per ser provats. La falta de referències a la TAP n’és l’argument. Tot i això, tant la Vella com els Verds, que van carregar i descarregar respectivament l’espadat de 8 al Concurs del 2008, n’han trencat el tabú. El pde9fmp, doncs –situat tot just per sota del 3de9sf a la taula de puntuacions–, pot ser una opció per al 2024. Tant les colles de Valls com els vilafranquins han dominat el de 8 pisos aquest 2023, i com situar-lo damunt d’uns puntals ja no és un fet desconegut. No és desconegut, però no és fàcil, especialment per a les colles de Valls que aquests últimes temporades –també la Vella–, han evidenciat febleses en el domini dels castells amb manilles. A banda de disposar de prou gent capacitada per sustentar uns puntals, caldrà veure si aquestes tres colles poden mantenir les alineacions dels seus pilars. En el cas dels Verds, ja s’ha dit que l’any vinent l’hauran de renovar.

Els puntals han obert la porta de la torre de 10. Aquest castell ja ha estat dibuixat, posat negre sobre blanc en paper. És un somni humit casteller que s’havien plantejat de manera incipient els Minyons de Terrassa abans que ningú hagués vist mai puntals en acció. Però també eren un somni humit els castells de 10, els castells nets i totes les grans construccions contemporànies abans que s’hi fes l’aleta. Per tant, hem de ser prudents a l’hora de qualificar castells d’impossibles. S’aguantaria més bé, menys bé o igual una torre que un pilar damunt d’uns puntals? Quina dificultat té en relació amb la torre de 9 sense manilles, un castell que s’ha carregat? Personalment, un cop vist el pilar de 9, crec que és possible, però també és cert que, en matèria de puntals, fins i tot, els Castellers de Vilafranca són a les beceroles, i les forces que pugen i baixen de la torre no són les mateixes que les del pilar. Ara bé, la torre situada damunt dels puntals és el tercer castell que val més al Concurs, només per sota dels de 10 sense manilles. Veurem si algú, especialment els Castellers de Vilafranca, els grans dominadors de l’estructura de 2, s’apunten a la cursa per assolir el repte.