La incorporació de nous efectius que compensin les baixes i que permetin fer un pas endavant és una de les preocupacions primordials i constants a les colles. Tots sabem que les colles mai consideren que tenen prou components a l’assaig i a plaça i que, amb independència del volum de persones que mobilitzin, sempre sentirem allò de “amb vint persones més podríem…”. Arran de la pandèmia, el degoteig de noves entrades va quedar totalment aturat durant divuit mesos. A això s’hi afegia la sensació que la por a la transmissió del virus en un context especialment propici com era el casteller podia actuar com un fre important per aquestes noves incorporacions. El cert, però, és que a partir del moment que les colles van tornar als locals d’assaig i a les places, la tardor de 2021, també van tornar a aparèixer persones interessades a sumar-s’hi. Des de l’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles castelleres de la ciutat de Barcelona, que impulsem des del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), vam poder constatar que aquesta entrada de nous castellers es percebia com a significativa a les vuit agrupacions de la capital catalana ja a finals de l’any passat, i que ha crescut al llarg de 2022.

Per aquest motiu vam preparar un qüestionari que ens permetés tenir una mica més d’informació sobre quines eren aquestes persones que, després de la pandèmia, havien decidit fer el pas d’esdevenir castellers. El qüestionari es va fer arribar als majors de 18 anys que s’haguessin incorporat a les vuit colles des de setembre de 2021 i les respostes es van recollir entre el 28 d’octubre i el 20 de novembre. Es van obtenir un total de 159 respostes sobre una mostra calculada en unes 330 persones. És a dir, gairebé un 50% de respostes, el que atorga una gran representativitat als resultats (si bé les respostes es van distribuir irregularment entre les colles).

Un primer element significatiu és constatar que la majoria de les incorporacions corresponen a gent jove: les persones entre 18 i 35 anys representen el 73% de les respostes (veure gràfic 1). És interessant comparar-ho amb les enquestes que havíem fet al conjunt dels membres de les vuit colles a principis de 2021 i 2022, en les que aquesta mateixa franja d’edat suposava el 48,8% i el 46,2% de les respostes, respectivament. Queda clar, doncs, que aquesta renovació també suposa rejoveniment. En canvi, la distribució per gènere de les noves incorporacions sí que coincideix força amb la composició prèvia de les colles, amb els homes una mica per sobre en percentatge respecte les dones (53,5% i 45,9%, respectivament, pel que fa als nous membres).

Un 20% dels enquestats ja van entrar a les colles durant el 2021, el que confirma la impressió que hem comentat que les incorporacions van començar tan aviat com va tornar l’activitat, tot i que lògicament s’han intensificat a mesura que la situació es normalitzava. Igualment, el 58,% dels enquestats van entrar a la colla de forma individual, el 24,5% amb altres amics o coneguts i el 17% acompanyats d’altres familiars. Dins aquest darrer grup hi hem d’incloure els pares i mares de canalla.

Una de les preguntes del qüestionari es referia a la situació de pandèmia i específicament a si en el moment d’entrar a la colla el risc de contagi havia suposat un motiu de preocupació. Només un 6,9% dels enquestats ha respost afirmativament, si bé, lògicament, aquest percentatge varia molt en funció del moment en què es va ingressar a la colla: així, entre els que van fer-ho el 2021 el percentatge puja al 21%, mentre que cap dels que ho van fer durant la segona meitat d’aquest any va respondre afirmativament.

De la pregunta sobre si abans de la pandèmia s’havien plantejat entrar a una colla castellera se’n deriven dues dades d’interès (veure gràfic 7). D’una banda, que gairebé un 43% diuen que no s’ho havien plantejat mai, el que apuntaria a una capacitat important de penetració dels castells en nous públics. De l’altra, el 22% que ja havien estat vinculats a altres colles podem intuir que, majoritàriament, correspondria a persones que havien format part de colles universitàries. En la majoria de colles de Barcelona ja s’havia apuntat, abans de l’enquesta, la importància dels castellers procedents de colles universitàries en aquesta renovació i creixement.

Respecte als motius principals per ingressar en una colla castellera (veure gràfic 8; es podia escollir més d’una resposta), hi ha clarament dues línies que se situen entorn un 50% de respostes positives: d’una banda, aquella que té a veure amb les característiques específiques dels castells i la seva consideració com activitat de cultura popular i tradicional; i de l’altra la que veu les colles sobretot com un espai de sociabilitat. Val a dir, però, que sovint s’han combinat respostes de les dues línies. En canvi, té poc pes el component físic de l’activitat castellera.

Finalment, en el cas de Barcelona hi ha un element força específic que és l’àmplia oferta de colles entre les que pot escollir una persona interessada en esdevenir casteller. En aquest cas (veure gràfic 9, es podia escollir més d’una resposta), sí que hi ha un jerarquia una mica més clara: el principal és el coneixement previ d’alguns dels seus membres –de fet, són més determinants aquestes coneixences a l’hora d’escollir una colla concreta que, com hem vist, a l’hora de fer el pas a esdevenir casteller–, seguida de la ubicació física dins la ciutat, amb gairebé dos terços i la meitat de respostes positives, respectivament. També resulta interessant que la identificació amb el nom de la colla pesi més que el nivell d’aquesta.

Resumint, els resultats de l’enquesta ens apunten al fet que la renovació dins les colles s’està fent sobretot a partir de gent jove, amb una presència significativa de persones que ja han passat per una colla universitària. La por al contagi per Covid-19 ja ha deixat de ser un factor important (almenys pels que entren a les colles). Finalment, les relacions d’amistat i coneixença són un factor determinant tant a l’hora de decidir-se a fer castells com per escollir en quina colla i fins i tot el moment per a fer-ho (un de cada quatre nous membres ingressa juntament amb altres amics).

Fins a quin punt aquests resultats són extrapolables al conjunt de colles del país? La sensació és que en les colles de Barcelona la rotació de membres és més freqüent i la vida mitjana dels castellers més curta. És cert, a més, que la bossa on les colles de Barcelona poden pescar és molt més gran que en la resta del país. També podríem pensar que la incorporació de membres de colles universitàries és un fenomen sobretot barceloní, però pel que hem pogut comprovar es dona a pràcticament a tot arreu on hi ha colles universitàries, encara que siguin campus petits, com ara Mataró o Vilanova i la Geltrú. Una altra qüestió és si aquestes pautes que hem detectat (especialment les raons per incorporar-se a una colla) tenen a veure amb el context específic postpandèmia o bé si són generals. Malauradament, no disposem d’estudis o qüestionaris similars duts a terme en altres contextos. En aquest sentit, seria interessant que en els pròxims anys se’n fessin per tal de poder comparar resultats. Resulta força fàcil fer-los, fins i tot a nivell de colla, i són dades que poden resultar d’interès també a l’hora d’orientar la captació de nous membres.