La Coordinadora diu que les estructures de 5 pisos no es poden considerar castells; i té tota la raó i fa bé de recordar-ho a les colles i a tot el món casteller. És clar que, en això dels castells, l’únic reglament escrit, més enllà dels protocols de plaça que tenen les diades, és el del Concurs de Castells i, per tant, fora d’aquest àmbit, dir que una construcció de 5 pisos no és un castell és una mera convenció acceptada majoritàriament i que s’aplica en una època castellera esplendorosa. De fet, una construcció de 5 té dos pisos amb el mateix nombre de components cadascun i un pom de dalt amb dosos, aixecador i enxaneta.

Personalment, no em fa mal als ulls veure un 3de5, un 4de5 o un 4de5 amb l’agulla si estan ben fets; és a dir, si els membres de la colla que els fan els executen amb correcció i el pom de dalt està conformat tal com indiquen els cànons. No em fa mal als ulls si és una colla novella, que comença a sortir del pati d’assaig i a bregar-se per les places. Me’n fa, i em sap greu, si és una colla que fa anys que intenta sortir-se’n i no hi troba el desllorigador; ni de fer ben fet el poc que fa, ni fer-ho amb un mínim de seguretat a les pinyes, ni respectant l’estructura del pom de dalt. Em genera sensacions que van de la llàstima a la nosa, i penso que el més digne en aquests casos és plegar o prendre l’exemple de moviments castellers existents en algunes poblacions, que s’ajunten només un cop o dos cada any per fer una petita actuació a la seva festa major. I, dit això, crec que ja està tot explicat i que potser no cal fer-hi més tombs…

Ara bé, em genera curiositat saber què impulsa un grup de gent a mantenir una activitat per sota dels nivells mínims, sense perspectives de millora, any rere any, diada rere diada i temporada rere temporada. Curiositat periodística i castellera. No vull fer reduccionisme i acollir-me únicament als tòpics, segons els quals, continuen només per poder cobrar la subvenció del seu Ajuntament i fer sopars i viatjar de franc; per tocar la pera a una altra colla que ja està arrelada al poble; o per egolatria d’algun, o alguns membre de la colla, que volen tenir paper a la societat local i al món casteller. Aquests tòpics, però, no són completament gratuïts; és a dir, hi deu haver més d’un cas que té un exemple real. Però vull pensar que també hi ha colles que no se’n surten, i que malden i malden sense èxit, perquè la seva existència només és fruit de la il·lusió d’un grup de persones, apassionades dels castells, que volen complir un somni col·lectiu i que s’hi deixen la pell. I aquestes colles, aquestes persones, em mereixen tot el respecte i admiració. I més després de les conseqüències que ja ha tingut la pandèmia de la Covid en els castells. I és per això que em sembla molt oportú el suport que reben d’altres colles i també de la Coordinadora. Si els serveix per aconseguir tornar a fer castells, perfecte, però si no, també hauria d’arribar el moment de reconèixer el fracàs i dir prou.

Miro el Baròmetre Casteller d’aquesta temporada i veig que encara hi ha 30 colles d’un total de 96 que no han pogut fer una actuació completa a plaça amb tres castells de 6 i un pilar de 4. N’hi ha en formació o de molt novelles, com els Castellers del Foix; d’altres de foranes com les París, Madrid o Copenhaguen; d’altres que ja tenen un cert recorregut, com els Brivalls de Cornudella, els Nyerros de la Plana o els Castellers de Mallorca; i d’altres de relativament noves o que arrosseguen problemes des de la seva creació, com la Jove de l’Hospitalet, els Xiquel·los del Delta o els Castellers de Santa Coloma. Són casuístiques diferents, sens dubte, i cada cas amb la seva singularitat, que cal tenir en compte a l’hora de prendre una decisió que n’afecti el futur immediat. Fa molts anys que sento a dir que hi ha inflació castellera, que el fet casteller ha sobreeixit el seu topall i que el temps tornarà a posar les coses al seu lloc. Potser ara ha arribat el moment; no ho sabem, però ho veurem.

I només una cosa, sobre els castells de 5, i permeteu-me la llicència… I si ara un historiador de renom descobreix que al 1771, a la festa major d’un poblet del Camp, s’hi va fer una mena de 4de5, què diríem? N’estic convençut que convindríem que els castells ja existien en aquella època.