Tot just ara fa un any, els Minyons de Terrassa sortien d’una diada al Pla de la Seu de Barcelona, sota mateix de la Catedral, amb el 3de8, el 4de8, el 5de7 i el vano de 5 descarregats. La colla egarenca, en dansa des del mes de març, també s’havia apuntat una setmana abans el 5de8 a l’Hospitalet i, a finals del mes de maig, a la Diada del Patrimoni de la cocapital vallesana, havia firmat la clàssica de 8. Eren els registres màxims amb els quals va arribar a la Diada de la Festa Major de Terrassa, el 30 de juny. Al Raval de Montserrat, els malves es van fixar com a objectiu més ambiciós l’estrena dels dos castells bàsics de 9, que van poder completar al costat d’un altre 5de8 i, d’aquesta manera, anotar-se la primera tripleta màgica del curs.

Tocant de peus a terra, eren els registres de més nivell que es podia plantejar la colla dirigida per Albert Pérez, que mesos abans havia iniciat la seva nova etapa com a cap de colla dels de la camisa malva. Pérez, un casteller amb energia i caràcter, avalat per haver aconseguit la millor diada de la història del Minyons i una de les més espectaculars del món casteller, s’havia proposat fer un rèsset. Les males dinàmiques de canalla, camises i renovació que arrossegava la colla després de la pandèmia plantejaven dues possibilitats de solució: tirar pel dret i confiar que la sort i la inèrcia anés arreglant la situació, o començar de zero per forjar un nou clima tècnic i social amb opcions de tornar la colla al seu lloc natural dins el panorama casteller. L’opció més intel·ligent, com s’ha demostrat, era la segona, la triada per la nova Junta Tècnica. I no era fàcil, perquè per una colla com els Minyons anar per les places el mes de juny amb els bàsics de 8 costa de pair, i generar nous poms i renovar troncs és una feina engrescadora però, sovint, carregosa i desagradable.

Sigui com sigui, el “pas a pas, pis a pis” del 2024 els va permetre acabar la temporada amb el 5de9 amb folre, la torre de 9 amb folre i manilles, el 9de8 i el pilar de 6; és a dir, amb dos gammes extra de nivell alt. Dos castells, el 5de9f, la tde9fm, que enguany, si tot va bé, ja poden arribar a la colla cinc mesos abans que el 2024. Els números canten i no cal fer-hi més tombs. Només resta entrar en aquesta equació d’èxit el compromís adquirit per la gran majoria dels castellers malves amb el nou projecte i el nou lideratge. No hi va haver grans grups de ressentits girant l’esquena a la colla o a la Tècnica, ni dinàmiques socials fomentant el desànim col·lectiu. I també entrar en l’equació, en el pla social, l’actiu que va suposar l’arribada del nou local, mèrit de molts i molts minyons, però, sobretot, del malaguanyat Xavier Bacardit.

Titular aquest article La fórmula Minyons no pressuposa que l’esmentat rèsset sigui una invenció dels vallesans. Hi ha hagut més colles que en un moment concret de la temporada o bé des de l’inici, forçades per males dinàmiques, una mala diada o per les seqüeles de la pandèmia, com és el cas dels Castellers de Sants, també han emprès un full de ruta semblant. Però ara és la que tenim més viva i present a la memòria. I, provenint dels Minyons, la fórmula en qüestió adquireix prestigi i es postula com un exemple a seguir.

No sé si segueix aquest exemple, però enguany, un altre cap de colla amb prestigi dins el món casteller, Roger Peiró, l’actual líder de la Tècnica dels Xiquets de Tarragona, també s’ha atrevit a fer dissabte. La colla ja fa molts anys que ha deixat enrere la gamma extra, que va assolir amb el 2de9fm descarregat del 2014, i el 5de9f i el pde8fm carregats del 2015. En aquells dos anys, els Xiquets van realitzar les millors actuacions del seu historial i, curiosament, com en el cas dels Minyons, el cap de colla era el mateix que aquest 2025 vol reformular les coses.

Roger Peiró és ara en el tercer any de la seva segona etapa com a cap de colla. Superats els efectes més greus de la pandèmia, va aconseguir un bon inici de mandat el 2023, i amb alguna ensopegada després de Sant Magí, on va descarregar la tripleta màgica, va acabar la temporada a Vilafranca amb els dos bàsics de 9 descarregats. L’any passat va seguir, tot i que a la baixa, una línia semblant a l’anterior: bon inici amb el 3de9f de Sant Joan i la tripleta màgica de Sant Magí, però a partir d’aquí la davallada va ser més que evident i, a la Diada de Tots Sants a Vilafranca, després d’un Concurs més que discret, la colla va arribar sense forces ni il·lusió i amb el 5de8 com a castell superior.

El dilema de Peiró, doncs, aquest 2025 era el mateix que es va trobar l’any passat Albert Pérez: esperem que soni la flauta o apliquem una cirurgia invasiva? Peiró ha optat per la segona opció, a priori la més intel·ligent. Després de la Diada de Sant Joan a la plaça de la Font, va ensenyar les cartes públicament, en declaracions al 3 rondes. El dirigent matalasser confessa que el seu plantejament d’enguany ha estat “començar de zero, regenerar el màxim possible, buscar noves sensacions i altres cares… No per res –va puntualitzar–, sinó per esgotament i perquè la gent jove aporta coses diferents”. La seva voluntat és “construir la colla d’una altra manera, amb una altra il·lusió, amb unes altres persones…”. L’empresa no ha estat, no és ni serà fàcil, i admet que “l’any passat, per Sant Joan, estrenàvem el 3de9f i avui un castell de 8.  Rendir-se, en una colla tan passional…. No hi estem acostumats. Però detecto una certa distensió”.

És evident, doncs, que Roger Peiró té clar els dos problemes interns als quals s’enfronta, un d’eminentment tècnic i un altre de social. El primer, la renovació dels troncs, de la tipologia dels castells i de les dinàmiques castelleres, amb canvis obligats a posicions que fins ara tenien propietat i que, en el passat, no es pot negar que havien donat resultat. I, el segon, aconseguir que aquest rèsset no faci esclatar una pau social en una colla, com diu ell “tan passional”, i amb arrels grupals tan antigues. De castells n’entén, sens dubte. De gestió de grup en l’escenari que ha creat en una colla “tan passional” ho haurà de demostrar. Ah! I a l’equació de Peiró no hi haurà cap nou local, com en la d’Albert Pérez. De moment, els Xiquets, i és una vergonya per a Tarragona, continuen a la pati del Pou.