Després de repassar l’Anuari de la Revista Castells 2024 vull fer uns comentaris als articles Quin és més difícil, per a qui?, de Jordi Andreu, i Salvem els castells per sota, de Pau Ricomà, dues excel·lents persones amb les que m’uneix una bona amistat, tot i pertànyer a colles diferents i discrepar també algunes vegades d’allò que tant ens apassiona com són els castells.
Al preàmbul, el Jordi fa un recordatori d’uns anys enrere i diu: “Cap allà l’any 2000 a un servidor li va tocar formar part de la comissió tècnica del Patronat de Castells de Tarragona, llavors organitzador de l’esdeveniment. Un representant de cada colla de la ciutat i algun representant municipal intentaven posar ordre en tot allò. Bé, doncs aquell any es va decidir fer una ronda de consultes amb les colles top; és a dir, les dues de Valls i Vilafranca, per saber la seva opinió al respecte de les bases, puntuacions i altres assumptes. La conclusió que en vam treure després de les reunions corresponents va ser aquesta; la Joves defensava que el castell més difícil era el 4de9sf, els Verds, el castell de 10 i la Vella que el 3de8 per sota –o per baix– estava poc valorat. Probablement, totes tenien raó, o la seva raó, per defensar el que defensaven”.
Amb aquest comentari, el Jordi m’ho posa molt fàcil per donar els meus arguments del tema, ja que ell per defensar les excel·lències del Patronat, vol demostrar el cel que tenen les colles amb els castells que tenen més o menys a l’abast; el que no diu és com va acabar la història que jo ara comentaré, perquè els lectors puguin fer-ne les seves valoracions. Abans de res, haig de destacar un detall molt significatiu i que crec que hauria d’haver tingut present el Patronat, és les demandes que cadascuna de les tres colles van fer, ja que mentre Joves i Verds demanaven el màxim pel castell que ells tenien, la Vella només demanava que el seu estava poc valorat, ja que en els concursos del 1994 i 1996 li donaven 7.440 punts, i al del 1998, 6.900; o sigui que n’hi havien rebaixat 540 punts.
Saben què va decidir el Patronat després d’escoltar els raonaments de les tres colles? Doncs, al 4de9sf li van augmentar 680 punts més dels que tenia al concurs anterior i al 3de10fm, 740 més. Al 3de8s ni un sol punt més. Algú amb un mínim de sentit de la responsabilitat pot arribar a creure que aquella decisió va ser encertada i justa per a les tres colles? Jo entenc (no ho comparteixo, però ho entenc) que les colles defensin aferrissadament el castell que més els convé, però el Patronat, que és qui tenia la resolució, final havia de ser més imparcial i no ho va ser gens.
De l’article Salvem els castells per sota, el Pau diu: “el 3de8s que s’ha convertit en tal raresa que no s’ha vist mai en un concurs (…) no es veu perquè la seva valoració en punts és molt inferior a la dificultat tècnica de la seva construcció (…) el 3de8s està situat en el mateix subgrup que el 2de9fm i el pde8fm, quan resulta que només el 32% portats a plaça s’han descarregat, mentre que el percentatge del 2de9fm i el pde8fm supera el 62% (…) si ens anem al subgrup immediat superior, compost pel 7de9f, 5de9f, 4de9fp i 3de9fp ens trobem en percentatges d’assoliment complert del 66%, 45%, 52% i 61%, respectivament”.
Doncs bé, si no s’ha vist mai el 3de8s al Concurs és probablement per la decisió d’aquell Patronat de l’any 2000 al fer les valoracions que van fer (no crec que la Colla Vella en aquell moment hagués deixat escapar l’ocasió) i amb els percentatges que dona el Pau d’una sèrie d’estructures que estan més puntuades que el 3de8s, demostra el poc encertats que van estar els membres d’aquell Patronat i la poca sensibilitat de la Comissió Assessora d’uns anys ençà.
També diu “no se n’havia fet cap d’aquests castells, només existia una intuïció més o menys ben orientada, però que partia d’un prejudici propi de l’època, un castell de 8 pisos havia d’estar per sota dels de 9, com si l’única manera de valorar els castells fos l’alçada de pisos. Aquesta infravaloració inicial s’ha corregit progressivament en el temps (…) ens hem de preguntar el perquè d’aquesta infravaloració, que segur que no respon a cap interès mal intencionat”.
No distraguem als lectors amb excuses Pau, perquè primer, la infravaloració del 3de8s no és cert que s’hagi corregit (variar-li la puntuació gairebé en cada concurs, però corregir-ho mai). Segon, que un castell de 8 havia d’estar per sota d’un de 9 no és un argument creïble, dons aquest criteri no es va aplicar pas amb el 2de8sf, o és que no ho és aquest un castell de vuit? I tercer, que no respon a cap “interès intencionat”, m’agradaria poder fer una enquesta de tots els qui han llegit aquest article i que dominin una mica el fet casteller, a més de ser imparcials, què respondrien.
Amb aquest article penso que queda bastant clarificat les lloances del Pau com del Jordi respecte les decisions del Patronat al seu moment, com ara la Comissió Assessora i el fet de no haver-se vist mai el 3de8s al Concurs. Ara, no m’acusin de haters per explicar el que he explicat, ja que ho he dit tal com va passar al seu moment, ni més ni menys.
Aprofitant l’ocasió, vull fer esment d’un punt de l’article Castells de 10 vs. desfolrats: el debat que no cessa, de Santi Terraza on diu: “els Castellers de Vilafranca tenien l’oportunitat de plantar el 4de9sf per Tots Sants, però van optar per fer-lo (sencer i amb xarxa) a l’assaig. Si l’haguessin portat a plaça haguessin demostrat una enorme capacitat per a moure’s a banda i banda dels prèmium, que ha esdevingut ja el principal objectiu de les colles punteres”. Aquell dia jo estava a plaça i vaig veure com els Castellers de Vilafranca sí que van provar el 4de9sf (fer-lo no, però provar-lo sí), no confonguem als lectors.
Com també l’article 50 estrenes castelleres en 90 anys, de Carles Esteve, on diu: “aquell mateix 1932, ja s’havien vist també els primers 2de7 carregats d’aquest temps”. El 28 d’agost d’aquell 1932 a l’Arboç el 2de7 la Colla Vella el va descarregar, sent el primer recuperat després de la davallada. Aquestes equivocacions com que no s’esmenen, arriben a portar confusions
