Aquesta és una pregunta que jo m’atreveixo a dir que, en les 47 estructures que hi ha actualment a la taula de puntuacions, és impossible de fer-ho. Fent una mica d’història, veurem que el màxim que feien al segle XIX era castells de vuit i de nou amb folre, i de manilles només en posaven als pocs pilars de vuit que es van fer. Els fets que van cridar l’atenció van ser el 3de9 aguantat només per sis homes al folre de la Colla Nova per Santa Tecla de 1881, el 4de9 sense folre de la Colla Vella del dia següent, i el 5de9 amb folre de la Colla Vella de Santa Úrsula de 1883.
Això és el que sempre havien explicat fins a finals dels anys setanta del segle passat, que finien els últims fills dels que ho visqueren directament, sense oblidar que l’Anton de l’Escolà, un d’aquells segons, moria l’any 1945. Tot el que s’ha escrit d’uns anys ençà, i que avui molts poden llegir, són troballes de premsa de l’època no gaire clarificadors, però que la majoria d’estudiosos (no historiadors), amb la seva parcial imaginació, han donat com autèntics. La paraula “limpio” l’han interpretada com que vol dir sense folre, quan també hi ha escrits que ho contradiuen. La crònica del diari La Opinión del 14 de novembre de 1878 sobre el pilar de vuit que la Colla Vella va fer a Altafulla diu: “La satisfacción que les causó, entre otras cosas, el que hiciera lo pilar de vuit limpio”. El mateix diari, del 25 de setembre de 1881, diu que el 5de8 va ser “limpio”, i tothom sap que el 5de8 no es fa amb folre. Aquests estudiosos això no els fa pensar?
Amb les equivocacions que trobem als diaris actualment, no són dubtosos alguns escrits del segle XIX i XX? Al Diari de Tarragona del 31 d’agost passat, a un peu de foto de la diada de Sant Fèlix, diu: “La Joves està de celebració després d’haver descarregat el 3 de 9 sense folre”. Com que no es va corregir, si d’aquí cent anys torna a haver-hi algú en concret que ho llegeix, ho tindran molt fàcil per assegurar que es va fer.
Si al segle XIX i principis del XX era fàcil saber la dificultat de cadascun dels castells que es feien, la competència entre les colles ja feia que hi haguessin discrepàncies. Fent un petit repàs d’alguns concursos, ens adonarem del que estic dient. Al concurs de 1932, que fou el primer en posar punts, les desavinences estaven entre el 2de7 i el 4de8, doncs algú prioritzava el 2de7 argumentant que s’havia perdut abans que el 4de8, però va predominar el seny i el quatre va anar per sobre del dos. Més tard, les desavinences estaven entre el 3de8 i el pilar de 6, que al final consensuaren donar-los els mateixos punts.
Al concurs del 1970, on la rivalitat dels Nens del Vendrell i la Colla Vella estava al màxim, i a finals de 1969 la Vella havia carregat el 5de8 i els Nens del Vendrell descarregaren el pilar de set amb folre, unes estructures inimaginables i que uns i altres defensaven segons els interessava. El resultat va ser 1.200 punts pel 5de8 i 1.500 punts pel pilar de set. Aquell dia s’hi va fer per primera vegada el 2de8 amb folre, que també li donaren 1.500 punts, però aquella revifalla no va ser duradora, ja que el 5de8 no es tornaria a veure fins a finals dels setanta, i els pilars de set d’aquell dia foren els últims fins els anys noranta llargs. El 3de8 i el 2de8 amb folre, tota la dècada dels setanta, foren força escadussers.
Els concursos dels 80 i 90, si bé s’hi feren algunes variacions, tampoc tenien massa transcendència, però el del 2000 sí que les colles capdavanteres havien avançat i ja es feien el 2de9 amb folre i manilles, el 5de9 amb folre, i el 4de9 amb folre i pilar. Les colles que optaven al primer lloc, els Castellers de Vilafranca, tenien carregat el 3de10 amb folre i manilles; la Colla Joves, el 4de9 sense folre carregat; i la Colla Vella, el 3de8 aixecat per baix descarregat.
Feia uns quants concursos que el Patronat de Castells de Tarragona decidia els canvis que feien a les bases i a les puntuacions ells sols, però el del 2000 demanaren el consentiment dels vilafranquins i de les colles de Valls. Segons referències de Jordi Andreu a la Revista Castells (el Jordi era membre del Patronat), els Verds van demanar que el castell més puntuat havia de ser el 3de10 amb folre i manilles; els vermells, el 4de9sf; i els rosats, que el 3de8 aixecat per baix estava poc puntuat, ja que a l’anterior concurs l’havien rebaixat 540 punts. Crec que no cal ser massa intel·ligent per veure que les pretensions de les demandes no reflectien el mateix to. La decisió del Patronat va ser augmentar 750 punts al 3de10 amb folre i manilles, 650 punts al 4de9 sense folre, i deixar com estava el 3de8 aixecat per baix. Que cada lector en tregui les seves conclusions.
Els grans castells que es feren al concurs del 2016, i que els emmanillats anaven per damunt dels desfolrats, al del 2018 canviaren l’ordre, però el 2022 tornaren a canviar-ho. Com que l’actitud de la Comissió Assessora sobre això va ser molt criticada, els responsables de l’organització es van agafar temps per fer unes bases i puntuacions a consciència i de llarga durada, però el que han aconseguit és més del mateix, però empitjorat.
Les puntuacions ben estudiades poden millorar, i quan els castells són en pinya o en folre, siguin dels pisos que siguin, és fàcil; les complicacions han estat el posar-hi manilles i, per més inri, puntals. Per més impressionants que siguin els castells que creixen per baix i complicats tant per la gent com pel muntatge, no ho són tant com els que creixen per dalt, sigui quina sigui la colla que els faci. La colla, sí que està ben demostrat, que els pot tenir o perdre d’una temporada a l’altra; el que no canvia mai és la dificultat de cap estructura, per més que molts s’encaparrin en fer-ho creure.
