El 2016 va portar el món casteller a unes cotes d’intensitat extraordinàries. Una dècada després, el 2026 recupera l’ambició de les grans conquestes i obre nous horitzons amb construccions fins ara inèdites. Dues temporades excepcionals, dues maneres de fer història i una pregunta inevitable: quina és la millor? Perquè la millor serà la Millor de la Història (fins ara).

Fa deu anys, el món casteller vivia un dels moments més esplendorosos i vertiginosos de la seva història. El 2016 culminava una escalada sense precedents en què les colles capdavanteres rivalitzaven per superar uns límits que, fins aleshores, semblaven inabastables. Les places es convertien en escenaris d’una ambició desbordant, amb una successió d’actuacions multitudinàries i un desplegament extraordinari de castells de nou i deu pisos. Una dècada després, i amb el punt d’inflexió que va representar l’aturada forçosa per la pandèmia, el 2026 presenta un panorama sensiblement diferent. La lògica de l’acumulació ha cedit terreny a una altra manera d’entendre l’excel·lència castellera: menys condicionada pel volum i més atenta a la precisió, la solidesa i la qualitat de cada construcció.

Comparar el 2016 amb el 2026 planteja una pregunta tan suggeridora com difícil de respondre: vivim la millor temporada de la història castellera?

Més castells de 10 fa deu anys. Les xifres del 2016 dibuixen un panorama d’una intensitat extraordinària. A aquestes alçades de temporada el 3de9f s’havia portat a plaça 133 vegades, amb 104 castells descarregats, mentre que el 4de9f va sumar 68 temptatives, 58 de les quals culminades amb èxit. En els castells de 10 pisos és on la dimensió d’aquella temporada es fa especialment evident: catorze 3de10fm (vuit descarregats) i quatre 4de10fm (un dels quals completat). Aquell any, les colles capdavanteres havien convertit l’excepcionalitat en una pràctica recurrent. Els castells de 9 es multiplicaven i els de 10 apareixien amb una freqüència que hauria semblat impensable pocs anys abans. Era una cursa d’ambició gairebé il·limitada, sostinguda per una capacitat de mobilització extraordinària, però també per una exigència física, tècnica i organitzativa difícil de mantenir indefinidament.

Més desfolrats i fronteres enguany. El 2026, en canvi, ha eixamplat les fronteres de l’excel·lència castellera i ha situat al centre del repertori construccions que fins fa ben poc semblaven reservades a l’excepcionalitat. El cas més revelador és el del 4de9sf. Si el 2016 se n’havien descarregat a data de 12 d’octubre dos de tres temptatives, enguany ja se n’han completat onze de dotze, una progressió extraordinària que evidencia fins a quin punt ha evolucionat el domini tècnic d’una de les estructures més exigents del món casteller i, en aquest cas, amb el punt fixat en les dues colles de Valls. La mateixa solidesa es manifesta en el pde8fm, que ha passat dels 10 descarregats del 2016 als 22 actuals (la meitat dels quals a càrrec dels Castellers de Vilafranca), en 26 temptatives. Fins i tot, el 4de9f presenta una coincidència reveladora: 58 descarregats en totes dues temporades, però amb quatre temptatives menys el 2026. No es tracta, doncs, únicament d’aixecar castells d’una dificultat extrema, sinó d’assolir-los amb una regularitat que transforma la percepció mateixa del que és extraordinari.

Però si alguna cosa distingeix aquesta temporada és la seva capacitat per convertir reptes històrics en conquestes tangibles. El 9de9f descarregat i el pde9fmp completat han fet caure dues de les grans barreres pendents del món casteller. A aquestes fites s’hi afegeix el 3de9sf carregat, una construcció que continua desafiant els límits de la tècnica i que manté intacta l’ambició de culminar-la. Darrere d’aquests triomfs hi ha molt més que una successió de grans actuacions: hi ha anys d’assaig, coneixement acumulat, innovació tècnica i una capacitat col·lectiva que ha permès arribar allà on, no fa gaire, semblava impossible. El 2026 no només ha engrandit el palmarès casteller; ha ampliat l’horitzó d’allò que les colles poden arribar a imaginar i assolir.

Comparació o anàlisi. És millor, doncs, el 2026 que el 2016? Les dades conviden a defugir els veredictes precipitats. Els vuit 3de10fm descarregats en aquestes dates fa deu anys continuen sent una fita extraordinària, difícil d’igualar, i testimonien una intensitat competitiva que va portar les colles capdavanteres a encadenar construccions d’una exigència colossal. El 2026, amb sis 3de10fm descarregats fins ara, no ha reproduït aquell volum, però ha sobresortit en el domini d’altres estructures de gamma extra i ha incorporat conquestes inèdites al repertori casteller. El 2016 va demostrar fins on es podia arribar amb una ambició sostinguda; el 2026 està demostrant que aquells límits encara es podien desplaçar. Potser no són dues temporades que calgui enfrontar per coronar-ne una, sinó dos moments excepcionals d’una mateixa evolució, separats per una dècada que també ha conegut la fragilitat i la reconstrucció.

I la història encara no està escrita del tot. Amb Santa Úrsula i Tots Sants a l’horitzó, el calendari casteller conserva dues cites capaces d’afegir nous capítols a una temporada que ja ocupa un lloc singular en la història castellera. El 3de9sf, el 9de9f o el pde9fmp continuen representant reptes d’una dimensió extraordinària, però ja no pertanyen exclusivament al territori dels somnis (amb l’excepció de completar el 3 net). Potser d’aquí a deu anys encara discutirem si el 2016 o el 2026 va ser la millor temporada de la història. El que difícilment discutirem és que el món casteller ha tornat a eixamplar els límits del possible. I potser aquesta és la seva grandesa més genuïna: que cada frontera conquerida, lluny de marcar el final del camí, es converteix en el punt de partida del següent.