L’ambició dels Castellers de Vilafranca no s’entén sense el mètode. Des de la seva fundació, l’any 1948, però sobretot des de mitjan dels noranta, han construït bona part del seu èxit sobre una combinació de planificació, massa social, exigència i una fam inesgotable de conquesta. Amb els anys, aquesta manera de treballar no només els ha mantingut al capdamunt, sinó que ha contribuït a transformar el panorama casteller i a convertir estructures que semblaven extraordinàries en objectius que es podien preparar, assajar i atacar amb una estratègia mil·limètrica.

Més enllà del pes de la tradició, els de la camisa verda han estat uns dels grans arquitectes del fet casteller modern. Amb una visió innovadora i avançada al seu temps, Cal Figarot s’ha consolidat com un autèntic laboratori de proves on la tècnica, l’estudi biomecànic dels troncs i el treball de peu, folres i manilles permeten abordar construccions que fins aleshores semblaven reservades gairebé a la imaginació. A Vilafranca, l’ambició no ha estat mai només una declaració d’intencions: és un sistema de treball.

Si hi ha un escenari que permet mesurar aquesta mentalitat competitiva, és el Concurs de Castells. Els Verds són la colla que més vegades l’ha guanyat. La primera victòria va arribar el 1972, en la setena edició del certamen, i des d’aleshores n’han acumulat tretze, totes les del segle XXI, llevat del 2018. Actualment, encadenen dos triomfs consecutius, però el gran registre continua sent la sèrie de vuit Concursos seguits acabats al capdamunt de la classificació. Tarragona no és, per als vilafranquins, una diada més: forma part de la seva història competitiva.

Des que el 1995, la colla va entrar en un espiral d’èxits que va modificar l’escala de dificultat del moment i va obrir fronteres inèdites o només vistes el segle XIX: el pde8fm, (1995), el 4de9fa (1995), la tde8sf (1999), el 3de9f i 4de9f simultanis (2001), la tde9sm (2005), el 7de9f (2012), però, sobretot, carregar el primer 3de10fm de la història dels castells (1998). Més recentment han estat el pde9fmp (2022) i el 9de9f (2023).

El regnat de les manilles. Els Castellers de Vilafranca han forjat una part substancial del seu domini modern en un terreny molt concret: les manilles i els castells de 10. El 3de10fm i el 4de10fm exigeixen molt més que un gran tronc: necessiten capacitat de mobilització, treball de base, precisió tècnica i una maquinària humana capaç de funcionar al mateix temps. En aquest terreny és on el model de Cal Figarot imposa la seva hegemonia.

Per als Verds, la gamma extra no ha estat mai un recurs esporàdic, sinó el seu hàbitat natural. És la seva manera d’entendre la temporada: atacar les estructures més extremes, domesticar-les fins a integrar-les al repertori i tornar a apujar el llistó just quan deixen de ser excepcionals.

El 2013 en va ser un bon exemple d’aquest tarannà. Per Sant Fèlix, després de quinze anys de persecució, els de Vilafranca van aconseguir descarregar per primera vegada el 3de10fm i, a més, el van ajuntar amb el 4de9sf. Aquella temporada van afrontar també el primer intent de 4de10fm de tots els temps. No es tractava només de conquerir una fita, sinó de preparar immediatament la següent.

Aquesta trajectòria tampoc no ha estat exempta de caigudes, decepcions i reajustaments. La pressió autoimposada de mantenir-se sempre entre les colles capdavanteres i els cops encaixats en temptatives històriques –des dels castells despullats fins al pde8fm– han posat a prova la solidesa del grup més d’una vegada. La resposta de Cal Figarot sempre obeeix a un mateix patró: més assaig, més anàlisi i més detall.

La capacitat d’aprendre de l’ensopegada explica, en gran mesura, la seva longevitat a l’elit castellera. Els de Vilafranca han aconseguit una cosa especialment difícil: que l’excel·lència deixi de dependre només del moment excepcional i passi a formar part del funcionament ordinari de la colla.

Una temporada per emmarcar. El 2026 és l’enèsima confirmació d’aquesta mentalitat. És any de Concurs i, a la capital de l’Alt Penedès, es nota. Respecte la temporada passada, el salt ha estat considerable. Els Verds han desplegat el major repertori de gamma extra vist a aquestes alçades: 37 gamma extra, 36 dels quals descarregats, i amb una sola caiguda, el 4de10fm carregat per Sant Fèlix. Això els fa sortir com a favorits.

Àngel Grau, cap de colla dels Castellers de Vilafranca, ho resumeix sense triomfalismes: arriben a la TAP després d’“una temporada, de moment, molt bona”, amb una sola ensopegada i amb moltes ganes que comenci la competició. El plantejament inicial sembla especialment definit. La primera ronda serà per al 3de10fm, una construcció que aquesta temporada ja han descarregat quatre vegades. Una dada que explica fins a quin punt Vilafranca ha donat continuïtat a un castell que, per la seva dificultat, continua situat entre els grans rehttps://youtu.be/xqoAyJj3srU?si=XFU3C-D5N2jh_zt3ptes del món casteller.

Superat aquest primer escull, l’objectiu de la segona ronda serà el 4de10fm. Per Sant Fèlix va quedar en carregat, però va deixar la sensació que la completar-lo és molt a prop. L’objectiu és tornar-hi i completar-lo. Aquí és, precisament, on poden començar a explotar un dels seus grans avantatges: la profunditat del repertori.

El 9de9f continua present en el treball d’assaig; el pde9fmp ja ha estat descarregat aquesta mateixa temporada per Festa Major, convertint-se en una de les grans fites recents dels Verds i del món casteller, a Cal Figarot també es treballen castells sense folre. Grau insisteix que les dues primeres rondes seran decisives. Després, tocarà valorar l’estat de la colla i el desenvolupament de la jornada.

Aquest ventall permet als vilafranquins afrontar el Concurs des d’una posició poc habitual. Si tot surt segons les màximes pretensions, poden continuar atacant construccions de dificultat extrema. I si alguna ensopegada obliga a reajustar el programa, disposen d’estructures com el 5de9f, el 4de9fa o el 3de9fa, que aquesta mateixa temporada ja han mostrat i que ofereixen alternatives d’un nivell alt. Aquí és on el model de Vilafranca adquireix tota la seva dimensió. No es tracta únicament de tenir un gran castell preparat, sinó d’arribar al moment decisiu amb prou recursos per no dependre d’una sola estructura, d’un únic resultat o d’una combinació concreta.

El Concurs acabarà determinant quines peces caldrà posar sobre la taula, però els Castellers de Vilafranca hi arriben amb una certesa construïda durant mesos: han assajat prou gamma perquè gairebé cap escenari els agafi sense resposta. I potser aquesta és la millor definició del model verd: a Vilafranca, les grans gestes no s’esperen. Es busquen.

Articles relacionats:
Colla a Colla Especial Concurs: Colla Joves (29 de setembre de 2026)
Colla a Colla Especial Concurs: Jove de Tarragona (30 de setembre de 2026)
Colla a Colla Especial Concurs: Colla Vella (1 d’octubre de 2026)